Síria: on són les promeses que vam fer als infants?
Encara puc escoltar les veus preocupades dels meus fills des del seient del darrere. "Mare, creus que anirà bé?, què passa si no aconsegueixo fer amics?"
Era la tardor del 2001, la meva filla tenia quatre anys, el meu fill tenia sis anys. Acabàvem de traslladar-nos a Síria i els portava en cotxe al seu primer dia d'escola i de preescolar a Damasc, amb la mateixa inquietud i nerviosisme que milions d'altres infants i mares i pares senten tots els anys el primer dia de classe.
En els anys següents, vam fer aquest camí tantes vegades que ens coneixíem cada sot. Els meus fills es van acostumar a donar bots en el seu colorit autobús escolar envoltats dels seus amics sirians i del professor que els acompanyava. Jo també vaig fer el recorregut a l'escola moltes vegades al costat d'altres mares i pares orgullosos que anàvem a obres de teatre escolars, jornades esportives i festes de cap d'any.
SÍria: 2 MILIONS D'INFANTS FORA DE L'ESCOLA
Tots aquests records m'inundaven de nou mentre viatjava per aquest mateix camí a Damasc la passada setmana. El curt tram des de la frontera amb el Líban a la capital del país està vorejat d'habitatges familiars i edificis enclavats en el terreny muntanyós de sorra escombrada amb pegats d'exuberants jardins. Però la d'ara era una Síria clarament diferent per als infants del país que en els dies quan els autobusos escolars obstruïen els carrers de la ciutat i transportaven als nens i nenes a les seves aules i als seus futurs aparentment brillants.
Avui en dia, barris i ciutats senceres es troben en ruïnes, uns 2 milions d'infants dins de Síria estan fora de l'escola, mentre que altres 700.000 infants fora del país no tenen educació. Milers d'escoles han estat danyades, destruïdes o abandonades per famílies desplaçades que fugen de la violència. 4 milions de persones, la meitat d'elles infants, han fugit de l'horror de la guerra, i es mouen entre el veí Líban, Jordània, Turquia, Egipte i l'Iraq.
Totes les promeses que es van fer als infants de Síria - la gran majoria dels quals estaven a l'escola abans del conflicte - han donat pas a la decepció de milions d'infants i adolescents en risc d'esdevenir una generació perduda. Es tracta d'infants i joves que paguen el preu més alt per la incapacitat del món per posar fi a un conflicte del qual no són responsables.
SÍria: ELS INFANTS, ELS MÉS VULNERABLES I ELS MÉS OBLIDATS
Potser ningú està carregant tant amb el pes del conflicte com els infants i les famílies que es trobaven al marge quan la crisi es va desencadenar fa uns cinc anys i s'ha convertit en una de les majors catàstrofes humanitàries de la història recent. Sovint són els més vulnerables, els més oblidats, i els que pateixen més risc d'abús i explotació.
La necessitat d'invertir en l'educació d'infants i joves de Síria mai ha estat més urgent que ara. L'escola pot proporcionar una sensació de normalitat en una situació que no és normal ni molt menys. Construeix habilitats vitals que els infants i els joves necessiten per les seves vides i per tornar a reconstruir les seves comunitats destrossades. La història ha demostrat que res de bo surt de la manca d'oportunitats, la indigència, la ira i la desesperació.
UNICEF, governs i aliats estem multiplicant els esforços i desenvolupant solucions innovadores per assegurar l'aprenentatge i l'atenció als infants i per ajudar a aturar l'onada de destrucció que els envolta.
Dins de Síria, més de 200 treballadors d'UNICEF estan treballant amb aliats dia i nit per ajudar a ajudar els infants del país - no només amb les seves necessitats humanitàries immediates d'aigua, nutrició i refugi, sinó també pel que fa a l'educació. Però es requereix molt més finançament perquè les necessitats estan superant als recursos.
L'educació és una de les millors inversions, no només per als nens i nenes de Síria, sinó també per al nostre futur col·lectiu. És el que cal fer, per lògica i moral.
Mai oblidem que els infants que se sentin al nostre seient del darrere o a l'autobús de l'escola cada matí, un dia, es poden veure embolicats en una situació impossible. Els ho devem a ells. Hem d'exigir el mateix nivell d'atenció i suport als infants de Síria que el que voldríem per als nostres fills, filles, nebodes, nebots o als infants en risc d'unir-se a una generació perduda.
Post de Malene Kamp Jensen, especialista en Comunicació d'UNICEF NY