Senegal: com la força de les mares està canviant el país

En arribar ens saludem amb una ronda d'encaixades de mans, separades en dues fileres.

Elles, les dones del Comitè de Mares de la petita comunitat de Pnokhane, al Senegal, a un costat, i nosaltres, les voluntàries i treballadores d'UNICEF Comitè Español de visita, a l'altre. Com en un partit de futbol. Com si fóssim de dos equips diferents

La primera encaixada va venir acompanyada del primer somriure franc d'una mare que ens assenyalava, amb orgull, al seu fill que també somreia. 

Les següents salutacions van ser més tímides, a joc amb les mirades de dues mares que, segurament, no superaven en molt els 20 anys. Unes porten els seus bebès a la falda o l'esquena, d'altres ens ensenyaven petits pots de grans de blat de moro, cacahuets, mill... Estaven totes juntes, en una complicitat que ens movia cap al somriure. 

Fins que van començar a parlar de la seva feina, de la seva lluita, dels problemes que afronten, del que els ha costat trobar el seu espai i de com estan canviant les seves comunitats per a què els seus fills tinguin una vida millor. I els nostres somriures van quedar congelats.

A les seves històries se sumaven desastres, dolors, pèrdues, de les que apareixen als mitjans i de les que no; en les que la desinformació, la pobresa i la manca d'oportunitats maten. Però també s'embasten gestos, audàcies, ingeni i molta, molta força de voluntat. Davant els seus testimonis, ens brotaven desenes de preguntes que el traductor de wolof ens ajudava a compartir. 

180 Comitès de mares han reduit dràsticamente la mortalitat infantil

Així vam conèixer que els anomenats Comitès de Mares van començar a la regió de Kaolak, al Senegal, fa 4 anys, quan les dones de la zona van dir prou a tant d'horror i van decidir plantar cara a la desnutrició infantil i a d'altres malalties que amenaçaven els seus fills. Avui, son més de 180 comitès a tot el país, que es coordinen amb centres de salut recolzats per UNICEF, y que ja han aconseguit reduir dràsticament els índexs de mortalitat entre els infants. 

Totes les dones en edat fèrtil poden participar en aquests Comitès de Mares que s'encarreguen de sensibilitzar els seus veïns per prevenir, detectar i tractar la desnutrició dels infants de la zona. Fan rondes porta a porta assessorant sobre bones pràctiques alimentàries, lactància materna exclusiva durant els 6 primers mesos de vida i millora de la higiene a la comunitat i, a més, porten un control exhaustiu de la salut dels infants cada 3 mesos. 

volen més per els seus fills i tenen la determinació suficient per aconseguir-ho

1 cm puede marcar la diferencia: por eso las madres se vuelcan en la detección temprana de la desnutrición
 Un centímetre pot marcar la diferència: per això les mares porten un control exhaustiu de la salut dels infants de 0 a 23 mesos

Però l'ambició d'aquestes mares va molt més enllà. Volen més per als seus fills i tenen la determinació suficient per aconseguir-ho: després de les seves esgotadores jornades de treball i de tenir cura de la família i la llar, surten a conrear i collir els horts comunitaris. Els rèdits de les vendes dels cereals i les hortalisses recollides es posen en comú en un fons amb el que ja han finançat 11 petits centres de salut comunitària al país. 

Una vegada oberts aquests centres, la tasca de les mares encara no ha acabat. Treballant i sacrificant-se encara més han aconseguit els diners necessaris per dur aigua potable a tots. Els Comitès de Mares s'encarreguen també de pagar l'electricitat i també financien un programa de formació d'infermeres i llevadores, que ha aconseguit millores les cures abans, durant i després dels parts. 

Cada assoliment que ens explicaven el celebràvem amb aplaudiments. Volíem apropar-los l'emoció i l'admiració que sentíem, escoltant-les i coneixent la seva feina i les seves petites grans victòries. Però per a cada gest de sorpresa, hi havia un somriure que ens venia a dir: " Espereu. Encara n'hi ha més".

El sacrifici de les mares no s'esgota als seus fills

El sacrifici i la solidaritat d'aquestes mares no s'esgota als seus fills. Un dels Comitès de Mares de Nyoro ha comprat un molí de mill perquè les mares de la zona tinguin una feina i uns ingressos. Un altre dels Comitès ha reparat diversos dels pous amb els que comptava la comunitat i un tercer Comitè ha equipat amb medecines tots els centres de salut de la zona. 

Asia i Hari ens van mostrar els productes que formen part del "rebost solidari"

A més, més d'una decena de Comitès de la regió s'han unit per crear i mantenir un "rebost solidari" pels moments d'emergència en els que els cultius fallen i als nens els comencen a faltar nutrients. Per això, cada família aporta, en funció de les seves possibilitats, cereals i hortalisses dels seus propis rebosts. 

I és precisament amb l'excedent d'aquest fons comú de cereals, amb el qual el Comitè de Mares de Pnokhane ha el·laborat una farina altament nutritiva per alimentar els nens. QUan la van enviar a analitzar a un institut sanitari de Dakar, van rebre la sorpresa de què era apta per a comercialitzar-se. Mentre ens ho explicaven, vam compartir un moment emocionant imaginant tot el que poden assolir aquestes mares si la iniciativa tira endavant. 

"Gràcies al suport d'UNICEF el meu fill es va salvar"

"Gràcies al recolzament d'UNICEF el meu fill es va salvar", "El vostre ajut ens dóna força", "Sense vosaltres no podríem seguir". Que dones tan valentes i autònomes com Asia, Hari i la resta de mares no deixessin de donar-nos les gràcies ens emocionava i apropava encara més. 

Ens van agafar de les mans i ens van portar a conèixer el més valiós que tenies: els seus fills. Són nens i nenes que no tenen videoconsoles, ni joguines, ni contes troquel·lats... però són nens i nenes les mares dels quals els omplen d'amor i pels que estan canviant el món des de les seves petites comunitats. 

Al comiat vam oblidar les encaixades de mans. Ja no hi havia dues fileres. Totes ens vam barrejar i abraçar. Ens vam acomiadar com un únic i gran equip  que seguirà treballant amb un mateix objectiu: que aviat el problema de la desnutrició al Senegal sigui només un mal record. 

Post d'Aida Sánchez Ramos, Community Manager d'UNICEF España