Refugiats: què en sabem d'ells?

Fa 5 anys que va començar el conflicte de Síria, i no passa gairebé ni un dia sense que els diaris informin sobre la terrible situació de les persones que han hagut de fugir dels seus països a causa de la violència.

Aquests grans grups de desplaçats llancen llum sobre una fotografia molt més gran: al món, existeixen més de 60  milions de persones que s'han vist obligades a deixar casa seva, una xifra que no s'havia tornat a assolir des de la II Guerra Mundial. Entre aquestos, 20 milions sónrefugiats. 

Què en sabem d'ells? "Sembla que algunes persones pensen queemigrants i refugiats són en la seva majoria homes que ens vénen a treure'ns la feina" diu Chris Tidey, especialista de comunicació en emergències d'UNICEF. "Això és unmite".

• Sabem que més de la meitat de tots els refugiats al món sóndones i nenes. 
• Sabem que la majoria d'aquestes persones fugen de guerres en països com Afganistan, Iraq i Síria.
• Sabem que molts acaben a Egipte, Jordània, Líban, Turquía o al nord d'Àfrica. Una petita part (1 milió l'any passat) estan a Europa. Ara, amb les fronteres europees tancades i l'accés restringit, molts emigrants estan atrapats en assentaments temporals, amb por a tornar i sense poder avançar. 
• Sabem que 15.000 infants de Síria s'enfronten a un futur incert ells ols. Han creuat les fronteres dels seus països sense la seva família i han quedat separats de tots i tot el que coneixien.
• Sabem que són moltes les infàncies que estan marcades pel patiment. Al març, des d'UNICEF vam fer públic un informe en el qual s'assenyalava que gairebé 90 milions denens i nenes menors de 7 anys han passat tota la seva vida en zones de conflicte. Això implica que només coneixenla guerra i l'horror.
• Però també sabem que molts d'aquests infants, ja siguindesplaçats, emigrants o refugiats, tenen una gran fortalesa interior. Malgrat tot el que han hagut de passar, segueixen intentant construir el seu futur.

REFUGIAtS SIRIans: "NO OBLIDEU QUE SOM INFANTS COM VOSALTRES"

És el cas de la Saja, una nena de 12 anys que va perdre una cama durant un bombardeig a Síria. Ara juga a futbol amb les seves crosses en un camp de desplaçats d'Alep. Somnia en convertir-se en entrenadora algun dia.

O en Moheb, que tamvé viu desplaçat a Alep i vol ser advocat. Es posa a a estudiar quan topts se'n van a dormir, en un moment de pau i tranquilitat que espera que el seu país també recuperi algun dia.

Al camp d'Osmaniye Cevdetiye, a Turquia, Ejri recorda el dia que, fa quatre anys, va haver de sortir de casa, deixant-ho tot, amics inclosos. Quan li pregunten si té un missatge pels infants del món, en Erji diu: "Si us plau, no oblideu que som infants com vosaltrs. Una vegada vam tenir una vida normal, com la vostra. Intenteu entendre'ns"

Post escrit per la Jessica Dinen, continguts digitals a UNICEF US Fund.