Moçambic, en camí de complir els ODM

Per Cristina Alonso, Aliances Corporatives d’UNICEF España

Acabo d’arribar de Moçambic després d’un viatge realitzat amb els empleats de Banesto per conèixer el treball d’UNICEF al país. Ha estat una experiència increïble.

Hem tingut ocasió de visitar diferents projectes d’UNICEF en col·laboració amb elGovern de Moçambic. El primer que hem vist ha estat l’alt grau de conscienciaciói d’apropiació que tenen les autoritats perquè la protecció de la infància i la millora de la qualitat de l’educació siguin qüestions de primer ordre a la política del país. Això ens dóna una idea de la seriositat dels esforços que s’estan fent per avançar en els targetsde compliment dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM). A Nampula vam tenir ocasió de visitar un cinema mòbil comunitari que realitza sensibilització sobre els temes de protecció de la infància a zones rurals, on gairebé no arriba informació sobre aquest tema. Tota la comunitat (nens i nenes, pares, adults) visionen representacions en les quals es tracten temes com la importància queles nenes no abandonin l’escola i continuïn amb la seva educació, o quin tipus d’accions legals i de denúncia cal realitzar quan alguna nena pateix abús sexual, i que aquests casosno quedin silenciats a la comunitat. A més, es fan entrevistes a les persones de la comunitat sobre el que han vist, com una bona via per aprofundir en els missatges. Aquests programes de sensibilització de cinemes mòbils es realitzen a àrees rurals amb índexs d’analfabetisme elevatsi amb un accés molt limitat a mitjans electrònics. Gràcies a això, tota la comunitat, desenes de pares, infants i joves, veuen i escolten parlar dels drets i la protecció de la infància. En una altra ocasió ens traslladem al districte d’Angoche, a la província de Nampula, on visitem dues escoles de primària: la de Paparatoi la de Namaponda. A les classes observem com als pupitres s’estrenyen 3 i fins a 4 infants per banc. Podem comptar 100 infants per classe, algunes vegades poden ser 150 nens i nenes, que escolten fins i tot a través de les finestres. Molts dels petits arriben caminant des de lluny, alguns poden arribar a caminar fins a 40 quilòmetres al dia per anar a l’escola i tornar a les seves cases. Els professors ens expliquen orgullosos que cada any augmenta el nombre de nens que assisteixen a l’escola, i sobretot de nenes. Tanmateix, ens expliquen que es segueixen necessitant més professors i més escoles per poder oferir una educació de qualitat a tots els infants.A l’escola de Namaponda gaudim de l’exhibició de gimnàstica, és el kitper a l’esport proporcionat per UNICEF a les Escoles Amigues de la Infància. Prop de 400 persones s’aglomeren per veure aquell espectacle. És fantàstic veure com practiquen diferents proves esportives: els relleus, el llançament de pes, les tanques… en una coreografia perfecta. Ens sorprèn, a més, la fascinació que aquest espectacle produeix a la resta de la comunitat, que l’admiren divertits. També visitem la ràdio comunitària de Paparato, on nens i nenes de 12-13 anys emeten un programa realitzat íntegrament per ells. S’emet els dissabtes i els diumenges per a totes les comunitats properes. Preparenentrevistes, redacten notícies i sensibilitzen sobre assumptes com l’abús infantil, la violència contra els nens, el VIH/la SIDA, la salut, l’educació… A més, els nens poden compartir opinionsiexperiències sobre els temes que els afecten. El viatge ha estat curt i intens, però tots hem tornat ambmil imatges d’un país de gent meravellosa, que està lluitant perquè es compleixin els drets dels nens, però que té una gran mancança de recursos econòmics. D’aquí la importància de continuar amb la nostra tasca. I amb això torno contenta, perquè sento que el repte d’ajudar a assolir un futur millor per a aquests nens està a les nostres mans.