“Mama, Daniel gran, Daniel alt”

Aquesta setmana és especial a casa d' en Daniel, el mitjà de tres germans. Per fi ha arribat el dia de la revisió dels dos anys en un hospital de Madrid. És una revisió de protocol, perquè fa 27 mesos va néixer a les 30 setmanes de gestació i es va quedar a uns grams del quilo i mig.

 

En el trajecte cap a l'hospital, el Daniel està tranquil i somrient; els seus pares, tranquils... i pensatius.L'ocasió remou els durs records d'aquell estiu de 2010: el trencament de membranes a la setmana 28 de gestació, el posterior "període d'incubació" gairebé sense poder baixar del llit, l'imparable naixement a la setmana 30, la separació del nadó immediatament després de néixer, el retrobament de matinada a l'UCI...

 

Tinc gravada la imatge de quan vam recollir la primera gota de llet materna amb una xeringa petita, per després veure-la, com qui contempla una gota d'or, viatjant per la estreta sonda que arribava fins al petit i immadur estómac del nounat.

 

Després van venir cinc setmanes d'ingrés hospitalari, amb les anades i vingudes a tota hora per donar-li calor i alimentar-lo amb llet materna; el bip, bip, bip del monitor de saturació d'oxigen; el motor de l'extractor de llet materna; els nervis al creuar el llindar de la porta del niu per por que alguna cosa s'hagués complicat durant les hores d'absència.

 

De tot això no se'n parla ni es lamenta la família. Només se celebra el naixement i el progrés positiu. Potser és una manera de demostrar agraïment perquè tot ha passat en un hospital públic de Madrid, on els metges estan capacitats i tenen els mitjans necessaris per controlar complicacions en l'embaràs i el part, on allò normal és salvar vides.

 

Si tot això hagués passat en un altre país, com en el qual vaig néixer jo, Mèxic, potser el meu petitDaniel no estaria corrent ara pel passadís.

 

Les complicacions del naixement prematur constitueixen la segona causa més freqüent de mort en els nens menors de cinc anys. Al voltant d'un milió d'infants prematurs moren cada any (2.600 al dia). No obstant això, tenim els mitjans per salvar més del 75% dels nadons prematurs que moren, amb solucions senzilles i assequibles com l'ús generalitzat dels corticoides prenatals (ANC), que ajuden als nadons a respirar.

 

La revisió del Daniel va ser un èxit: excedeix les expectatives per a un nen de la seva edat, cronològica i corregida. Jo crec que ell ja ho sabia, perquè sovint em mira i em diu: "Mama, Daniel gran, Daniel alt".

 

Molts dels nens que sobreviuen a un naixement prematur, s'enfronten una vida de discapacitats, incloent-hi problemes d'aprenentatge, i problemes visuals i auditius.

 

Orgullós perquè sap que ho ha fet molt bé, el petit gaudeix del premi que li ha donat l'especialista: un Xupa Xups de taronja. Sortim de l'hospital tots junts, agafats de la mà, aquest cop tranquils i somrients.