L'ajuda arriba... I tant que arriba!

Per Enrique Sánchez, xef i presentador de Canal Sur TV. 

Fa 2 setmanes que vaig tornar de Senegal. Exactament 14 dies que la meva vida canviar per sempre de la mà d'UNICEF.  

I no hi ha dia que no tingui present en algun moment tot allò que vaig veure i, sobretot, tot allò que vaig aprendre i comprendre.

Poso la mirada enrere i he de confessar que van ser moltes les vegades a la meva vida en què vaig dubtar del correcte destí de la solidaritat de lesdonacions.

De fet, en moltes ocasionsera reaci a col·laborar convencent-me del obscur final dels meus diners.

A hores d'ara, i si serveix d'alguna cosa,... ho sento.

Sento haver dubtat de que amb un simple missatge telefònic pot ser capaç de tornar el somriure a un infant.

Sento no haver comprés abans que la solidaritat no entén de quilòemtres, fronteres, religions o idiomes.

I sento profundament que mentre em refugiava en la meva incredulitat, la llum de milers de nens d'aquesta món s'anava apagant.

He necessitat 38 anys i caminar al costat d'UNICEF per descobrir i entendre el món real en el que vivim. I el més important, que està a les nostres mans poder constribuir per a millorar-ho.

Creguimme que a Senegal he conegut molts herois. Herois de veritat. No de pel·lícula. Herois anònims que no porten màscara ni capa: però que es lleven cada matí convençuts que poden canviar el món. Bé des d'un hospital, un centre d'acollida, des d'un col·legi... o bé des d'on sigui.

Perquè la paraula solidaritat és tan gran que ens permet ser també herois des de casa nostra.

Perquè vosté també és un heroi quan amb un dels missatges de telèfon salva la vida d'un infant que estava destinat a morir per desnutrició.

O quan el seu missatge vacuna una nena d'aquella malaltia que s'anava a creuar pel seu camí.

O quan uns germans poden dormir sota una mosquitera que va comprar-los un home a milers de quilòmetres de distància i que, sense saber.ho, els ha salvat de contraure la malària.

Son centenars de milers d'herois que cada dia utilitzen un sol llenguatge: la solidaritat. Per això, la meva eterna gratitud a tots i cadascún d'ells.

I a tots aquells que segueixen desconfiant com ho feia. No els culpo. Però sí els animo a que canvïin. Els animo a que entenguin que amb un simple missatge de telèfon estem construint a salvar la vida als ésseres més indefensos, vulnerables i innocents d'aquest món: els nens.

I perquè no en quedi cap dubte, permetinme cridar ben fort: L'AJUDA ARRIBA!