La maleta que vaig portar de Kenya

Per Lorena Cobas, Responsable de Cooperació i Emergències d'UNICEF Espanya

Avui fa sis mesos que UNICEF va fer una crida a la solidaritat amb la Banya d'Àfrica. Però ja fa anys que la població de Somàlia, Kenya, Etiòpia i Djibouti estava fent una crida a no caure en l'oblit. Els 13 milions de persones afectades per aquesta emergència i els 320.000 nens que encara sofreixen desnutrició aguda es mereixen que no mirem a un altre costat, i fem front a aquesta precària situació.

Per a mi és un dia molt emotiu perquè fa tres mesos que vaig tornar de Kenya, on hi vaig ser per recolzar el treball d'UNICEF en aquesta emergència. Allà es van quedar els records, les olors, la calor, i sobretot les persones. I a la maleta vaig portar moltes ganes de treballar perquè no torni a caure en l'oblit aquesta part del món.
Avui faig balanç de la meva estada a Kenya, i m'enrecordo del camí a Dadaab, ple de sorra, de sots, d'animals morts i de nens demanant aigua, només els faltava una cosa: una mica d'aigua.Ve a la meva memòria la pluja que vaig veure un dia en sortir de la meva tenda, unes poques gotes d'aigua que la terra àrida absorbia en tan sol uns segons perquè portava anys sense beure. Vaig ser testimoni del començament de la temporada de pluges en una regió que era a punt d'esborrar aquesta paraula del seu vocabulari, però va ploure per fi. Cifora Monier, Especialista de comunicació a Dadaab em deia que es necessita més d'un any perquè la terra es recuperi i les famílies tornin a les seves vides normals, però és un bon començament.

Però tot en el Nord-est de Kenya es converteix en una arma de doble tall. I la pluja que ve a salvar milers de vides, també ha estat una amenaça per a la salut de la població i una dificultat perquè el personal humanitari arribi on es necessita. Afortunadament els professionals que treballen allà van engegar elsmecanismes per prevenir i atendre malalties com el còlera i així evitar la seva expansió. Gràcies a això podem dir quel'impacte d'aquesta malaltia ha estat mínim, a mitjan desembre, dels 805 casos sospitosos de còlera a Dadaab havien mort tres persones, la qual cosa significa un 0,4%. Però, sobretot, penso avui en les persones, en elsrefugiats que en la seva mirada només transmeten cansament, en Ahmadina i Mohamed, els traductorsque ens van acompanyar i que porten més de 20 anys vivint a Dadaab i somiant amb tornar a Somàlia, i en el personal humanitari que treballa en un dels contextos més perillosos que existeixen, i encara així no desisteixen en la seva obstinació per millorar la vida de les persones. Per tot això, avui asseguda en la meva oficina a Madrid,renovo el meu compromís amb els drets dels nens. Vull posar el meu gra de sorraperquè els nens en la Banya d'Àfrica li plantin cara a la gana a la malaltia i la mort i tinguin una vida digna. Sobretot vull que s'esborri el cansament de la seva mirada i que puguin tornar a somriure.

Dona per a l'emergència nutricional de la Banya d'Àfrica