Infants amb discapacitat: aprendre a mirar millor

Post de Blanca Carazo, Responsable de Projectes de Cooperació d'UNICEF Espanya.

 
La setmana passada UNICEF llançava l'informe Estat Mundial de la Infància 2013, i en ell, com a monogràfic d'aquest any el tema dels infants amb discapacitat.
Aquest informe ens fa més conscients dels reptes "especials" o "diferents" (els reptes, no els nens)que enfronten aquests nens i nenes per accedir a serveis bàsics com la salut o l'educació, de la seva major vulnerabilitat davant de diferents tipus de agressions, de la manca de suports a les seves famílies, i del desconeixement i la invisibilitat de les seves realitats.
 
Com a teló de fons d'aquesta anàlisi, l'informe ens planteja un missatge clau, en què cada un de nosaltres podem "provar-nos": Com mirem? Davant d'una foto d'una nena sense cama, què veig? Una nena... o una discapacitada? Una il · lusió... o una dificultat? Una oportunitat de caminar de nou... o la idea limitant que aquesta nena no podrà jugar?
 
En paraules d'Anthony Lake, director executiu d'UNICEF, "quan un veu la discapacitat abans que el nen, no només és dolent per al nen, sinó que priva la societat de tot el que aquest nen ha d'oferir".
 
Molt probablement, en la mesura que siguem capaços de mirar aquesta foto i, sense deixar de veure el monyó, quedar-nos amb la determinació que es dibuixa en aquesta somriure, estarem creant un món millor. I dic un món millor, així, a seques, no només per a ella, sinó per a tots nosaltres, que haurem après a mirar millor.
 
Pocs dies abans del llançament de l'EMI, ens arribava una altra notícia, d'aquestes que, sense deixar de preocupar-nos, alimenten les nostres esperances: 41 nens eren alliberats de grups armats a la República Centreafricana. 7 nenes i 34 nens d'entre 14 i 17 anys per als quals comença ara un nou camí, que no serà fàcil, allunyant-se de la violència i avançant cap a una vida en la qual càpiguen els somnis; un camí la primera etapa del qual és el Centre de Trànsit i Suport d'UNICEF a Bangui.
 
Encara que podria semblar que no hi ha cap relació entre aquests dos temes, jo trobo diversos punts en comú. En primer lloc, perquè molts nens amb discapacitat la tenen com a conseqüència de conflictes armats, per haver estat víctimes d'atacs o haver perdut un braç, una cama o la vista per una mina antipersona que ha explotat a Cambodja, l'Afganistan o Colòmbia.
 

QUEDAR-SE amb L'ETIQUETA

I hi ha una cosa que em sembla encara més rellevant. Es tracta de la mirada amb què percebem la imatge d'una nena sorda o amb síndrome de Down i la d'un nen alliberat d'un grup armat. I em temo que, en tots els casos, ens quedem amb l'etiqueta: "sorda", "discapacitat intel · lectual", "soldat", i deixem de veure el nen. És com si deixéssim al nen, la nena, i tot el que pot arribar a ser si ho permetem, en la foscor i, amb el focus de la nostra mirada, donéssim llum tan sols l'etiqueta. I l'etiqueta, d'aquesta manera, sol generar llàstima, rebuig, por, incomoditat ... i en definitiva,exclusió.
 
La mare de l'Owen, un nen de 5 anys amb paràlisi cerebral ho expressa així: "Les batalles més difícils són les que tenen a veure amb la manera en què els altres perceben a l'Owen". I ens explica també el que ens estem perdent, el que el món es perd si no aprenem a mirar d'una altra manera: "amb independència del que un nen o nena pugui fer, sempre tindrà una identitat i un caràcter que deixaran una empremta particular en aquest món".
 
Per descomptat, hem de treballar per assegurar que tots els nens i nenes, independentment de les seves capacitats, tinguin accés efectiu a l'educació, salut, habilitació, rehabilitació i tot allò que els faciliti el seu màxim desenvolupament. I per a això,hem d'aprendre a mirar d'una altra manera.
 
La Rosa Montero, en la seva novel·la Tremolor, parlava de la mirada preservadora, per fixar un món els contorns del qual es desdibuixaven. Avui, des d'aquí, et proposempracticar la mirada inclusiva, per aprendre a veure la il · lusió, l'esperança, el potencial i la riquesa de les capacitats diferents en comptes de veure només les etiquetes.