Iemen, la meva primera vegada en un país en guerra

És la primera vegada que estic en un país en guerra.

Vaig arribar al Iemen el passat 13 d'octubre i en aquests tres mesos de treball he viscut en primera persona escenes que abans només havia llegit en novel·les o vist en pel·lícules de guerra: cues a l'espera de rebre pa o aigua, pares que pretenen que els seus fills no sentin a prop seu els bombardejos i pensin que la guerra és invisible...

La vida segueix amb certa normalitat a Sanà, però el soroll diari dels avions ens manté alerta. Els infants del Iemen només entenen que les seves famílies estan espantades, que no poden anar a l'escola ni sortir al carrer, que no hi ha feina ni menjar, ni tan sols electricitat o aigua. Amb l'objectiu d'intentar reduir l'impacte negatiu de tot això sobre la infància, en UNICEF treballem a través de les cinc oficines que tenim al país.

Recordo un dia de sol que vam sortir al carrer per veure com es repartia l'aigua a la capital, una acció que es realitza un cop cada dues setmanes. Semblava una jornada tranquil·la, sense soroll d'avions. Em va cridar l'atenció elcolor pàl·lid de tots els nens i nenes que aquell matí van sortir per fi de les seves cases a intentar recollir la major quantitat d'aigua possible en galledes.

Eren infants amb la pell blanquinosa, ambulleres, molt prims. Nens i nenes que viuen tancats en cases de dimensions reduïdes. Davant els meus ulls vaig presenciar una imatge que em va produir sensacions estranyes: una escena bonica perquè jugaven amb l'aigua i, al seu torn, impactant per l'expressió de la cara d'aquests infants que posaven fi a la reclusió durant els minuts en què va estar oberta l'aixeta al seu barri de la capital iemenita.

al iEMEN, PeR A LA INFàNCIA, TAMBÉ EXISTEix LA GUERRA

Aquí no funciona el sistema de salut,ni l'escolar, encara que una part de les escoles del país van obrir l'1 de novembre. Tampoc existeix la possibilitat d'un desenvolupament normal per als nens i nenes, per ara. Al Iemen, per a la infància,també hi ha la guerra. Una guerra que causatraumes i un estat de xoc difícil de superar.

A través de les persones que treballen en el programa desuport psicosocial, coneixem històries de nens i nenes amb malsons, l'únic espai per abstreure's de la guerra són aquests espais protegits que des d'UNICEF, amb l'extensa xarxa d'aliats, posem a la seva disposició.
 
Les dificultats per estabilitzar el flux de les importacions complica encara més la situació ja que,al Iemen, el 90 % del menjar i el combustible són importats. La distribució de l'ajuda humanitària és també complicada; hi ha zones del país a les quals l'accés es realitza amb dificultat. Això fa que les condicions de vida de moltes persones s'estiguin veient cada vegada més afectades.
 
Es tracta d'una guerra molt complicada i tàcticament complexa. Una guerra que està afectant greument elsdrets de la infància. Una guerra per a la qual, tant de bo, es trobi solucions al més aviat possible.
 
Post escrit per Meritxell Relaño, representant adjunta d'UNICEF al Iemen.