GRÀCIES per alçar la veu dels infants de Síria
Per Raquel Fernández, directora de Comunicació d'UNICEF Comitè Espanyol
En els últims dies els infants de Síria han sonat fort en xarxes socials i altres mitjans, on milers de persones s'han fet ressò d'una informació d'ACNUR i UNICEF: la vergonya que un milió de nens sirians visquin com a refugiats en altres països perquè van haver de sortir fugint del seu.
Són infants que han viscut o han estat testimonis
d'una violència extrema, molts han vist morir familiars i
amics, han patit un terror difícil de desenganxar de la pell, les
seves famílies s'han quedat sense res (res vol dir ni una aixeta
amb aigua ni mitjans per alimentar la família) i depenen de l'ajuda humanitària: dins de Síria i als
països veïns als quals han fugit.
Són nens que no tenen mitjans per fer-se sentir, peròles xarxes socials, altres canals online, i els mitjans de
comunicació han alçat la seva veu en els últims dies.
Persones, anònimes i públiques, i professionals dels mitjans han
parlat de les conseqüències d'aquesta guerra per a la infància,
arribant així a una audiència massiva: més de 22 milions de
seguidors a xarxes socials, més 40 milions d'usuaris de canals
online; també més de 40 milions en els mitjans de comunicació, i,
en només tres dies, 7.244 tweets amb el hashtag#niñosdeSiria.
Gràcies, des d'UNICEF, a tots els qui ho heu fet
possible. Sou imprescindibles perquè, si alguna cosa no es coneix,
ningú intentarà posar-hi remei. Res canvia si abans ningú
sap el que està passant, si no s'escolta una veu que ho expliqui
públicament. Vosaltres heu alçat la veu necessària per
canviar la situació dels nens de Síria i perquè qui pugui
ajudar sàpiga com pot fer-ho. Necessiten protecció i necessiten una
ajuda humanitària que arribi a cada un d'ells.
Al costat d'aquest altaveu enorme pels drets d'aquests nens,
hi ha algun comentari aïllat que parla d'altres coses. Hi ha qui
diu que primer hem d'ocupar-nos dels nens que passen dificultats a
Espanya. A banda de l'incomparable de les situacions, entristeix
que hi hagi persones que consideren que els nens d'un lloc han de
ser prioritaris sobre els d'un altre. Tots els infants
tenen els mateixos drets. Hem ocupar-nos dels nens d'aquí
i de qualsevol nen desprotegit o explotat, o sense menjar, aigua i
accés a la salut o a l'educació en qualsevol lloc. Tots
tenen el mateix dret. Que ara es parli de Síria, a causa
del ritme dels esdeveniments, no vol dir que no importin els nens
d'aquesta part del planeta ni que no s'actuï per a ells
també.
També hi ha qui diu "primer dona tu, amb tots els diners que
tens" a personatges públics que han donat suport a la difusió sobre
els nens que pateixen aquesta guerra i que han demanat suport al
treball d'UNICEF. Donar o no donar és una qüestió privada, cada
persona decideix si vol fer pública la seva donació o no. Ihi ha moltes persones, públiques i anònimes, que donen però
no ho publiciten.
I fins hi ha qui diu que UNICEF 'patrocina' al FCB. És just al
contrari: FCB dóna 1,5 milions d'euros a UNICEF cada any.