Els somriures inspiradors de l'Amina, la Sara i l'Ariel
He conegut molts infants meravellosos i inspiradors a la República Centreafricana en els últims dies.
No em refereixo a nens que estan aprenent a l'escola amb els
seus mestres, gairebé cap escola està oberta.
No em refereixo a nens que viuen segurs a casa, molts viuen
ara en campaments de desplaçats interns.
No em refereixo a nens que estan sans i forts, he conegut a
diversos d'ells amb lesions terribles i debilitants.
Em refereixo a nens amb somriures preciosos i
grans esperances i somnis per al
futur tot i la inseguretat, la incertesa i els reptes als quals
s'enfronten a cada moment, cada dia.
L'Amina desafia tot això amb un somriure
suau. Té uns 8 anys i va rebre un tret a la part
superior de la cuixa durant un atac al seu poble natal, a centenars
de quilòmetres de la capital, Bangui, on la van dur per rebre
tractament. La seva mare i el seu pare van moriren l'atac.
Viu amb una família que l'ha acollit, però també es troben en
una situació desesperada, aïllats en un barri envoltat d'homes que
juren matar-los si no abandonen el país. No obstant això, l'Amina
no pot caminar sense l'ajuda d'unes petites crosses de plàstic. La
cicatriu a la cuixa fa uns quatre centímetres i no té bona pinta.
Però el seu somriure és bonic com ella, mentrelluita i aconsegueix caminar coixejant només uns
passos més que ahir. Ella sap com d'important és aprendre acaminar de nou.
La Sara desafia tot això amb un somriure
determinat. Té 11 anys i viu en un camp de
desplaçats interns, juntament amb altres milers de
persones que van haver de fugir dels atacs als seus pobles i
barris. Els seus pares tracten de guanyar-se la vida fent qualsevol
petita tasca.
La Sara sap com de dolenta és la seva situació iajuda cada matí escombrant els
voltants de la seva casa petita provisional, feta sota un avió
abandonat amb llençols vells. Desprésrecull fusta i encén un petit foc perquè la
seva tia cuini cafè per vendre. Renta la roba de
la família en una galleda de plàstic i té cura de
la seva germana petita. És una noia seriosa i no té temps per
jugar. Només vol tornar a l'escola a aprendre, per poder arribar a
ser un dia policia, "així podria protegir els meus pares."
L'Ariel desafia tot això amb un somriure
brillant. Té 9 anys i quan la vaig conèixer a l'únic hospital
pediàtric del país estava asseguda al seu llit sota una mosquitera
blanca. Vaig pensar que portava una samarreta taronja fins que em
vaig acostar i vaig veure que tot el que era de color taronja era
la seva carn, terriblementcremada a les zones del pit i l'esquena.
Porta aquí diversos mesos i comparteix habitació amb altres
nens ferits per trets o accidents. Coneix bé les rutines de
l'hospital i els pares dels altres nens ferits l'anomenen la "cap
del poble". L'Ariel em demana que prengui una foto amb el meu
telèfon i somriu quan se la ensenyo a través de la
mosquitera.
Li dic que té el mateix nom que la princesa Ariel de Disney.
"Ja ho sabia!", em diu. "És molt guapa". Li dic que crec que ella
és molt més maca que la princesa. L'Ariel a l'infinit per uns
moments, després somriu tímidament i xiuxiueja "Merci".
L'Amina, la Sara i l'Ariel són només tres dels moltsinfants meravellosos i inspiradors de la República Centreafricana que he conegut en els últims dies.
Nens amb somriures preciosos i grans esperances i somnis per al
futur. Malgrat tota la inseguretat, la incertesa i els reptes als
quals s'enfronten a cada moment de cada dia.
Ells ens inspiren a seguir fent tot el que
puguem per ells. UNICEF està treballant a
contrarellotge a la República Centreafricana amb altres agències de
l'ONU, col·laboradors humanitaris i el govern interí en les àrees de
salut, nutrició, educació, protecció de la infància i aigua i
sanejament per a tots els nens i nenes afectats.
Encara hi ha molta feina per fer: l'Amina, la Sara i l'Ariel
són només tres dels 2,3 milions de nens les vides
dels quals han estat afectades per l'actual crisi i el conflicte al
seu país.
UNICEF República Centreafricana ha fet una crida urgent de fons per valor de 62 milions
de dòlars (45,4 milions d'euros) per dur a terme
la seva tasca humanitària pels nens afectats el 2014.