Els somriures inspiradors de l'Amina, la Sara i l'Ariel

He conegut molts infants meravellosos i inspiradors a la República Centreafricana en els últims dies.
No em refereixo a nens que estan aprenent a l'escola amb els seus mestres, gairebé cap escola està oberta.
 
No em refereixo a nens que viuen segurs a casa, molts viuen ara en campaments de desplaçats interns.
 
No em refereixo a nens que estan sans i forts, he conegut a diversos d'ells amb lesions terribles i debilitants.
 
Em refereixo a nens amb somriures preciosos i grans esperances i somnis per al futur tot i la inseguretat, la incertesa i els reptes als quals s'enfronten a cada moment, cada dia.
 
L'Amina desafia tot això amb un somriure suau. Té uns 8 anys i va rebre un tret a la part superior de la cuixa durant un atac al seu poble natal, a centenars de quilòmetres de la capital, Bangui, on la van dur per rebre tractament. La seva mare i el seu pare van moriren l'atac.
 
Viu amb una família que l'ha acollit, però també es troben en una situació desesperada, aïllats en un barri envoltat d'homes que juren matar-los si no abandonen el país. No obstant això, l'Amina no pot caminar sense l'ajuda d'unes petites crosses de plàstic. La cicatriu a la cuixa fa uns quatre centímetres i no té bona pinta. Però el seu somriure és bonic com ella, mentrelluita i aconsegueix caminar coixejant només uns passos més que ahir. Ella sap com d'important és aprendre acaminar de nou.
 
La Sara desafia tot això amb un somriure determinat. Té 11 anys i viu en un camp de desplaçats interns, juntament amb altres milers de persones que van haver de fugir dels atacs als seus pobles i barris. Els seus pares tracten de guanyar-se la vida fent qualsevol petita tasca.
 
La Sara sap com de dolenta és la seva situació iajuda cada matí escombrant els voltants de la seva casa petita provisional, feta sota un avió abandonat amb llençols vells. Desprésrecull fusta i encén un petit foc perquè la seva tia cuini cafè per vendre. Renta la roba de la família en una galleda de plàstic i té cura de la seva germana petita. És una noia seriosa i no té temps per jugar. Només vol tornar a l'escola a aprendre, per poder arribar a ser un dia policia, "així podria protegir els meus pares."
 
L'Ariel desafia tot això amb un somriure brillant. Té 9 anys i quan la vaig conèixer a l'únic hospital pediàtric del país estava asseguda al seu llit sota una mosquitera blanca. Vaig pensar que portava una samarreta taronja fins que em vaig acostar i vaig veure que tot el que era de color taronja era la seva carn, terriblementcremada a les zones del pit i l'esquena.
 
Porta aquí diversos mesos i comparteix habitació amb altres nens ferits per trets o accidents. Coneix bé les rutines de l'hospital i els pares dels altres nens ferits l'anomenen la "cap del poble". L'Ariel em demana que prengui una foto amb el meu telèfon i somriu quan se la ensenyo a través de la mosquitera.
 
Li dic que té el mateix nom que la princesa Ariel de Disney. "Ja ho sabia!", em diu. "És molt guapa". Li dic que crec que ella és molt més maca que la princesa. L'Ariel a l'infinit per uns moments, després somriu tímidament i xiuxiueja "Merci".
 
L'Amina, la Sara i l'Ariel són només tres dels moltsinfants meravellosos i inspiradors de la República Centreafricana que he conegut en els últims dies. Nens amb somriures preciosos i grans esperances i somnis per al futur. Malgrat tota la inseguretat, la incertesa i els reptes als quals s'enfronten a cada moment de cada dia.
 
Ells ens inspiren a seguir fent tot el que puguem per ells. UNICEF està treballant a contrarellotge a la República Centreafricana amb altres agències de l'ONU, col·laboradors humanitaris i el govern interí en les àrees de salut, nutrició, educació, protecció de la infància i aigua i sanejament per a tots els nens i nenes afectats.
 
Encara hi ha molta feina per fer: l'Amina, la Sara i l'Ariel són només tres dels 2,3 milions de nens les vides dels quals han estat afectades per l'actual crisi i el conflicte al seu país.
 
UNICEF República Centreafricana ha fet una crida urgent de fons per valor de 62 milions de dòlars (45,4 milions d'euros) per dur a terme la seva tasca humanitària pels nens afectats el 2014.