El que oculten les ciutats

 

 

En els anys 40, a Madrid, es va contemplar l'execució i desenvolupament del Passeig de la Castellana com un gran eix representatiu de la capitalitat, que fos reflex de la importància de la ciutat. A mesura que es van ser produint les successives ampliacions durant les dècades següents, el desenvolupament d'aquesta via es va trobar amb barris de barraques i infravivendes que havien crescut entorn de Madrid, com el poblat de la Ventilla.

Com a solució a aquest problema que “enlletgia” l'entrada a Madrid des del Nord, es van construir a banda i banda del passeig alts edificis que ocultaven els poblats que estaven darrere.

 

La publicació d'UNICEF Estat Mundial de la Infància 2012Infants en un món urbà incideix especialment sobre això, sobre com la pobresa, l'exclusió social i la vulneració de drets poden estar amagades després d'edificis suntuosos, a només uns metres de distància de la gran ciutat.

 

La ciutat és un entorn actiu, dinàmic, que facilita la trobada entre les persones i les idees, i que genera oportunitats de tot tipus. “L'aire de la ciutat et fa lliure” deien en l'Alemanya medieval. Però també és un entorn molt capaç d'ocultar la pobresa i la misèria, darrere d'una façana de desenvolupament o d'indicadors positius que no responen a la realitat de molts dels seus habitants, especialment a la dels infants.

Encara que resulti relativament anecdòtic, dins del contingut de l'informe hi ha dues dades que criden poderosament l'atenció. Un d'ells és que “no és inusual que els pobres de les ciutats paguin fins a 50 vegades més per un litre d'aigua que els seus veïns més pròspers, que sí tenen accés a la canonada central”; és a dir, no és només que els més pobres no tinguin un accés a l'aigua potable, si no que, amb molts menys ingressos, aquest ben essencial els costa moltíssim més que als seus veïns més rics.

 

El segon és que les barreres i obstacles legals, burocràtics o econòmics que limiten l'accés als serveis de salut puguin provocar que nens i nenes a només uns pocs carrers de distància d'un hospital no puguin acudir a ell per rebre tractament mèdic. Com a exemple, a Bangladesh, la taxa de mortalitat infantil és un 44% més alta en els poblats de barraques que en el mitjà rural.

 

Desvetllar els que les ciutats oculten, i fer visible la desigualtat i la inequitat de la població infantil en l'entorn urbà és el que el EMI 2012 pretén. La ciutat és un espai geogràfic i urbanístic, però sobretot és un espai social.

 

Aconseguir que aquest espai sigui un entorn propici per als drets dels nens ha de ser un compromís polític i ciutadà. Un compromís de la ciutat amb els infants, que UNICEF Espanya promou amb el seu programa Ciutats Amigues de la Infància.