El que oculten les ciutats
Per Gabriel González-Bueno Uribe, Responsable de Polítiques d'Infància d'UNICEF España
En els anys 40, a Madrid, es va contemplar l'execució i desenvolupament del Passeig de la Castellana com un gran eix representatiu de la capitalitat, que fos reflex de la importància de la ciutat. A mesura que es van ser produint les successives ampliacions durant les dècades següents, el desenvolupament d'aquesta via es va trobar amb barris de barraques i infravivendes que havien crescut entorn de Madrid, com el poblat de la Ventilla.
Com a solució a aquest problema que “enlletgia” l'entrada a
Madrid des del Nord, es van construir a banda i banda del passeig
alts edificis que ocultaven els poblats que estaven
darrere.
La publicació d'UNICEF Estat Mundial de la Infància 2012Infants en un món urbà incideix especialment sobre
això, sobre com la pobresa, l'exclusió social i la vulneració de
drets poden estar amagades després d'edificis suntuosos, a només
uns metres de distància de la gran ciutat.
La ciutat és un entorn actiu, dinàmic, que facilita la trobada
entre les persones i les idees, i que genera oportunitats de tot
tipus. “L'aire de la ciutat et fa lliure” deien en l'Alemanya
medieval. Però també és un entorn molt capaç d'ocultar la pobresa i
la misèria, darrere d'una façana de desenvolupament o d'indicadors
positius que no responen a la realitat de molts dels seus
habitants, especialment a la dels infants.
ELS pobres de les ciutats paguen 50 vegades més per un litre d'aigua
Encara que resulti relativament anecdòtic, dins del contingut
de l'informe hi ha dues dades que criden poderosament l'atenció. Un
d'ells és que “no és inusual que els pobres de les ciutats paguin
fins a 50 vegades més per un litre d'aigua que els seus veïns més
pròspers, que sí tenen accés a la canonada central”; és a dir, no
és només que els més pobres no tinguin un accés a l'aigua potable,
si no que, amb molts menys ingressos, aquest ben essencial els
costa moltíssim més que als seus veïns més rics.
El segon és que les barreres i obstacles legals, burocràtics o
econòmics que limiten l'accés als serveis de salut puguin provocar
que nens i nenes a només uns pocs carrers de distància d'un
hospital no puguin acudir a ell per rebre tractament mèdic. Com a
exemple, a Bangladesh, la taxa de mortalitat infantil és un 44% més
alta en els poblats de barraques que en el mitjà rural.
Desvetllar els que les ciutats oculten, i fer visible la
desigualtat i la inequitat de la població infantil en l'entorn urbà
és el que el EMI 2012 pretén. La ciutat és un espai geogràfic i
urbanístic, però sobretot és un espai social.
Aconseguir que aquest espai sigui un entorn propici per als
drets dels nens ha de ser un compromís polític i ciutadà. Un
compromís de la ciutat amb els infants, que UNICEF Espanya promou
amb el seu programa Ciutats Amigues de la
Infància.