El Iemen: l'àvia que només vol la pau
"No vull res per a mi. Només vull que aquests infants siguin feliços i puguin viure en pau".
Aquestes són les senzilles paraules de l'Alhaga Misk, una àvia de 55 anys que viu amb els seusquatre néts en un camp de desplaçats a la província d'Ibb, al Iemen.
Vaig conèixer l'Alhaga i els infants en una de les meves últimes visites a Ibb. Els petits estan al seu càrrec des que el seu pareva desaparèixer, fa ja cinc anys.La seva mare està atrapada en un altre poble a causa del conflicte.
Em va explicar que els infants, espantats pels incessants sons de la guerra, s'agafaven a ella fortament, sense parar de plorar. Els bombardejos es dirigien a un camp militar que es trobava a prop de casa i, per aquest motiu, va decidirtreure els infants del poble i portar-los a unlloc més segur.
"Vam estar caminant i ens vam quedar a les cases d'amables persones que ens van deixar passar la nit", m'explicava. "Finalment vam arribar a Ibb per buscar el campament. Després detres dies de viatge, teníem molta gana, set i estàvem molt cansats. Els nostres peus estaven destroçats. Vaig trobar un cafè i vaig entrar a demanar aigua per als nens, però el propietari em va dir que sense diners, no hi havia aigua".
EL IEMEN: "MASSA POBRE PER ENVIAR-LOS A L'ESCOLA"
EL IEMEN: "VULL VEURE A LA MEVA MARE I TORNAR A CASA"
Mentre la guerra continuï,no hi haurà esperança perquèMisk i els seusnéts puguintornar a casa aviat. Segons les últimes xifres,1 milió de persones al Iemenhan hagut de deixar les seves llars a causa del conflicte. Moltsd'ells tenen històries similarso fins i tot pitjors a les de Misk.
Post escrit per Rania Al-Zubairi, tècnicde comunicació per al desenvolupament a UNICEFEl Iemen