El dia que va ploure a Dadaab

Por Lorena Cobas, Responsable de Cooperació i Emergències d'UNICEF España

El passat cap de setmana, quan em vaig despertar a Dadaab i vaig sortir de la meva botiga, vaig viure la sensació més esperançadora de tot el meu viatge: estava plovent. Era una pluja molt feble i va durar tot just uns minuts, però la meva companya de botiga i jo ens vam quedar mirant l'aigua caure. Mai abans havia estat tan conscient de la importància que poden ser unes gotes d'aigua, però amb el paisatge desolador que tinc al voltant, és el més esperançador que podia passar.

 

Ulrika, la meva companya de tenda, és la responsable d'Aigua, Sanejament i Higiene en Dadaab, només porta una setmana aquí, però sap la responsabilitat que suposa el seu càrrec en aquesta emergència. Mentre veia ploure em deia: "Això és el que fa falta", i somreia ...

Mentre esperem a que arribin les pluges, UNICEF està distribuint aigua potable als refugiats en els camps i als que estan en el camí. Cada dia, de mitjana, es distribueix aigua per a 1.300 persones que es desplacen a Dadaab des de la frontera de Somàlia amb Kenya. S'han establert sets punts de distribució en els pocs quilòmetres que separen Dadaab de la frontera.

També s'estan realitzant campanyes de promoció de la higiene, per exemple per al rentat de mans, que prevé malalties i epidèmies, i que estan beneficiant a 90.000 famílies. Aquest és un d'aquests èxits invisibles, però no per això menys important. El treball d'UNICEF i de les organitzacions humanitàries aquí presents està evitant brots de malalties que podrien ser mortals per a la infància.

El gran repte en aquest moment és el suport continu al flux de refugiats que arriben a Dadaab. M'alegro de saber que el personal humanitari està treballant perquè les famílies tinguin els serveis d'aigua, higiene i sanejament bàsics, i prevenint malalties fins que arribin les pluges i es quedin més d'uns minuts. Mentre veia ploure, em va envair un sentiment d'esperança pensant en els centenars de milers de refugiats.