Drets de la infància en entredit

Per Guiomar Todó, Coordinadora d'UNICEF Comitè Catalunya

Coincidint amb la celebració del Ple Extraordinari contra la Pobresa al Parlament de Catalunya, publiquem aquest article de la La Vanguàrdia del passat 23 de setembre 2013.

Una noia indígena de Guatemala amb desnutrició crònica, un nadó al Sahel amb desnutrició aguda o un nen en una llar catalana que menja pitjor perquè a casa ja no hi ha feina, prestacions o rendes mínimes. Qualsevol d’aquests tres infants té el mateix dret a un nivell de vida adequat per al seu desenvolupament i això preocupa a UNICEF: no retrocedir en la Convenció sobre els Drets de l’Infant.

Ara bé, són realitats diferents. Quan el Síndic de Greuges parla de malnutrició infantil a Catalunya està parlant sobretot d’unamanifestació de la pobresa i com això posa en entredit els seus drets.

La pobresa té rostre d’infant perquè allà on han impactat més la crisi i les polítiques d’ajust de les diferents administracions són les famílies amb nens. A Catalunya sabem que ja n’hi havia en època de vaques grasses i que s’està estenent i intensificant: hi ha més ciutadans fins als 18 anys que viuen en famílies per sota el llindar de pobresa (d’un 20,4% el 2007 a un 27,7% el 2011*) i, a més, cada vegada són més pobres.

A la pèrdua de la feina i l’endeutament, cal sumar-hi la supressió i reducció de la quantia i cobertura de beques i prestacions, menys pressupost per a escoles bressol i lleure, així com una fiscalitat poc amigable amb les famílies amb criatures. Tot això afecta a les necessitats bàsiques i a moltes cases el cistell de la compra és cada vegada més petit i amb menys aliments frescos i variats.

Malgrat les famílies són les primeres responsables de proporcionar les condicions de vida necessàries per al desenvolupament dels seus fills, els governs tenen l’obligació de garantir-los el suport, especialment, en alimentació, roba i habitatge.

Com? Amb inversió pública en infància: més i millor.

Ho reivindica UNICEF i ho acaba de recomanar la CE: cal invertir per assegurar recursos adequats a les famílies, serveis assequibles i de qualitat i la participació social dels infants. No podem centrar-nos només en les beques per àpats perquè, tot i ser molt importants i que calgui ampliar-les, no van a l’arrel del problema: les famílies necessiten ingressos per cuidar els fills. Ara que toca repensar-nos com a societat, cal que ens mirem amb ulls d’infant i ens inspirem en el seu enorme potencial de canvi per fer ja, amb urgència, passos valents per prioritzar els seus drets.

*Les dades que apareixen en aquest article pertanyen al 2011. Les últimes dades disponibles situen la pobresa infantil a Catalunya per a menors de 18 anys en un 30,9%. Font: elaboració pròpia a partir de l'ECV 2012, INE.