Dos dies a Dadaab

Per Raquel Fernández, Directora de Comunicació d'UNICEF Espanya

Viatjar a terreny sempre és una lliçó d'humanitat i de valors. Solament cal mirar al voltant, tot el temps, jugar amb els nens i parlar amb els refugiats i amb els treballadors de l'acció humanitària en el major camp de refugiats del món (Dadaab, Kenya).

Dadaab està a Kenya, enmig del no-res, a uns 90 quilòmetres de la frontera amb Somàlia, i reuneix diversos camps que es van començar a establir fa més de 20 anys per acollir als somalis que fugien de la guerra i la gana. Ahmadina i Mohamed eren dos nens quan van fugir, ara tenen 26 anys ell i 23 ella i treballen ocasionalment com a traductors per a UNICEF. Van aprendre anglès a Dadaab. Ahmadina és preciosa, la vam conèixer amb la cara coberta, però l'endemà la va descobrir. És feliç perquè tota la seva família va aconseguir arribar a Dadaab. Un dels dies en els quals ha treballat amb UNICEF Espanya en els campaments el ritme de treball retardava el moment de poder menjar alguna cosa i ens disculpem amb ella, "és solament un dia", ens va dir. Àdhuc tenia la cara coberta i els seus ulls somreien.Mohamed no recorda el camí fins a Dadaab "era molt petit, només ho recordo com alguna cosa molt dur". És alegre, somrient, i està ple de curiositat davant les novetats. Sentir-li dir "els nens de Somàlia volen a UNICEF" ha estat una de les majors alegries professionals i humanes de la meva vida. També ens va dir: "si un dia puc tornar a Somàlia vull treballar amb UNICEF pels nens". Crec que és el major reconeixement (i molt merescut) que he sentit sobre el treball dels professionals d'UNICEF i de les ONG locals a les quals recolzem en Somàlia. 

Gràcies al seu treball com a traductors, hem conegut la història de moltes persones, de totes les edats, que havien

, a dones que havien estat violades en el camí, a nens que han sobreviscut i tenen el mateix somriure, la mateixa mirada i els mateixos drets que els nens de la resta del món. Les seves històries són comunes. El conflicte armat ja havia col·locat a les famílies en una situació difícil i la llarga sequera els ha deixat sense agricultura i bestiar, sense mitjans per sobreviure. No van tenir més remei que deixar les seves cases i es van posar a caminar, deixant a nens, avis, mares i pares en el camí... Els que van aconseguir arribar a *Dadaad, a un ritme mitjà demil persones al dia des de la fam declarada al juliol, reben assistència de les agències de Nacions Unides i organitzacions humanitàries de tot el món, garantint la seva subsistència, la seva atenció mèdica, bovines, i escola per als nens. Els treballadors de l'acció humanitària en els camps deDadaab viuen en tendes de campanya i en algunes casetes per els qui romanen estades llargues. La seva vida aquí està dedicada als refugiats, moguts pel seu compromís amb l'ésser humà, per la responsabilitat de fer tot el que estigui a la seva mà, i en la de les seves organitzacions, perquè l'acció humanitària arribi a més persones. En Dadaab, més de 400.000 refugiats tenen cobertes les seves necessitats bàsiques gràcies al treball d'aquestes persones. Encara queda molt per fer, perquè la dimensió del'emergència supera els 13 milions d'afectats en la Banya d'Àfrica i perquè hi ha llocs, a les fronteres i dins de Somàlia, als quals no té accés l'ajuda humanitària.

El treball que realitzen dia a dia les organitzacions que treballen a la zona aconsegueix que, en un desastre humanitari de tal proporció, les xifres no siguin encara pitjors. I aquest treball solament és possible gràcies a les persones, empreses i governs d'Espanya i d'altres països, que decideixen fer alguna aportació econòmica a les organitzacions que treballem en la major crisi humanitària del nostre món actual. A tots ells: GRÀCIES