Dadaab: la magia d'una pulsera de registre

Per Lorena Cobas, Responsable de Cooperació i Emergències d'UNICEF Espanya

La sorra del camí deixa Dadaab enrere. La tenda de campanya en la qual dormim (que acumula tanta calor que de vegades és impossible dormir), els talls d'aigua i de llum, el sol abrasador que sembla no perdonar a ningú, però, sobretot, a les persones, als més de 430.000 refugiats i a tot el personal humanitari.

Ells treballen dur per donar la millor rebuda a les persones que fugen de Somàlia i per garantir-los els seus drets més bàsics: la protecció, la supervivència, l'educació…Quan camines 5 minuts per la sorra sota el sol, i comproves el difícil i esgotador que és, entens la desesperació que senten les famílies que han de caminar durant més de 20 dies a la recerca de la salvació. UNICEF i altres organitzacions treballen en tres moments clau per recolzar a aquesta població. A Somàlia, intentant evitar que fugin. Durant el trajecte de Somàlia a Dadaab per donar-los els serveis bàsics que necessiten. Ja aKenya, a Dadaab, que és la destinació final de milers d'aquestes famílies: proporcionant tots els serveis bàsics i fent que les famílies se sentin ateses i acolliments.Només arribar a Dadaab, es realitza un registre inicial de les famílies, en el qual es fa un control de salut i se'ls proporciona una ració de menjar i tractament mèdic, en el cas que sigui necessari. Segons aquest control de salut, el 78% dels refugiats que arriben al camp sofreix desnutrició. L'endemà, quan les famílies ja han descansat, s'acaba el procés d'admissió. Vaig ser testimoni de l'arribada d'alguns grups i de tot el procés que comporta. Els nens lluïen orgullosos les seves polseres de registre, que para ells era una polsera de salvació, i d'esperança. El viatge havia acabat, ja havien menjat i descansat i anaven a començar una nova vida.