Crisi de Síria: sobreviure en una ciutat fantasma

Post de Belén Ruiz-Ocaña, editora web d'UNICEF Comitè Espanyol

Una família deambula entre la runa d'una ciutat fantasma. 

Caminen per un carrer buit. Als costats, edificis derruïts. No hi ha gent. No hi ha cases. No hi ha comerços. No hi ha res.

A les mans porten bosses, cistelles, caixes. Potser tot el que els queda. Potser van arrossegant l'únic que tenen.

Estan a la ciutat més gran de Síria, la més poblada del país: Alep, que el 2006 va ser nomenada capital de la cultura islàmica. Avui és objectiu delsbombardejos i la violència.

La vida és insostenible a Alep.

La imatge forma part d'una sèrie de fotografies sobre la guerra de Síria preses per l'autor suec Niclas Hammarström. Han rebut el Premi Fotografia de l'Any UNICEF 2013.

"La gent ha de viure la seva vida com pot", recorda el fotògraf. "Han de buscar menjar i comprar-lo. Han d' anar a l'escola, si està oberta, i anar a treballar, si tenen un treball al qual acudir. La gent tracta de fer una vida normal, però és molt difícil quan no tens ni electricitat, ni aigua, ni menjar".

Per això 2,4 milions de persones han abandonat Síria. Estan refugiats als països veïns, on tracten de reconstruir el seu present i el seu futur.

No sabem si la família d'aquesta fotografia es dirigia a una altra zona de la ciutat. Si fugien d'un país en què les esperances de futur es van esvaint. No sabem on són ara.

Però sí sabem que la seva imatge és el reflex del dolor de milions de sirians que estan patint una guerra des de fa massa temps. I no podem tancar els ulls a aquesta família que passeja per una ciutat buida, destrossada. Una ciutat que fins fa poc s'assemblava a la nostra.

Per això estem alçant les nostres veus idemanant a la comunitat internacional que posifi a la barbàrie i al dolor. A la violència contra els infants de Síria i les seves famílies. Si vols sumar-t'hi, pots signar aquí.