Crisi de Síria: "Hem vingut a explicar la nostra història. Som víctimes."
Post de Toby Fricker, d'UNICEF Jordània.
"Som els infants de Síria, no ens oblideu". Les seves veus omplen la tenda
de campanya amb una energia que et colpeja com el vent del desert
que travessa el camp de refugiats de Za'atari.
La Farah*, d'11 anys, és de Dera'a, al sud de
Síria. Ella interpreta el paper principal en una obra de
teatre que se centra en el dret a
l'educació. Els nens que actuen estan en un dels14 centres per a famílies i infants distribuïts al
llarg de Za'atari, que alberga unes 90.000
persones. La meitat són nens.
Els centres proporcionen suport psicosocial a
nens d'entre 5 i 18 anys.
"Hi ha guerra i destrucció per tot arreu",
continua l'obra. "Els vostres somnis no es
perdran. Sense educació i aprenentatge no aconseguireu la
pau", és la resposta.
Aquestes paraules d'esperança no sempre han
estat aquí. "Els primers dies parlaven i dibuixaven sang i
matances. Però després d'un temps van començar a dibuixar flors",
explica en Mohammad Alzzeh de Save the Children. Aquesta
organització aliada gestiona el centre amb suport d'UNICEF i del fons de la
Direcció General d'Ajuda Humanitària i Protecció Civil de la
Comissió Europea (ECHO, per les sigles en anglès).
Les activitats inclouen teatre,pintura i costura, entre
d'altres, i estan dissenyades per animar els nens aexpressar la seva creativitat i
sentiments. "Els nens se centren en alguna cosa, treballen
en equip i desenvolupen els seus papers", diu Alzzeh.
La interacció és especialment important, ja que els joves
utilitzen sovint la retirada com a mecanisme de defensa després de
les horribles experiències que han patit a Síria. Molts no han vist
els seus amics des que van deixar el país iestablir noves relacions és
essencial per reconstruir la seva confiança.
Temps per sanar i temp per aprendre
Quan la Farah va arribar amb la seva famlia a
Jordània fa 10 mesos, li feia por fer qualsevol cosa. "Al principi
tenia tanta por que ni tan sols anava a l'escola", diu. Però
després de passar temps al centre, la Farah va començar a obrir-se.
"Ara està disposada a aprendre i a veure noves
coses", diu el seu pare, l'Abdul*.
El seu major alleujament és que les seves cinc filles estan
fora de perill i participen en activitats infantils normals de nou,
com anar a l'escola. "Mai vaig pensar que hauríem de deixar casa
nostra o la ciutat, però ens atacaven. Les meves filles estaven enrisc de ser segrestades o
violades, així que vam marxar". L'Abdul admet que viure a Za'atari
està molt allunyat de portar una vida normal i s'enfronten a molts
reptes, però almenys s'han lliurat del conflicte
violent.
"El futur serà molt millor", proclama la
Farah en l'obra, com si fos un home d'Estat anunciant-ho al seu
país. "És el nostre dret a rebre educació i viure en
pau, com qualsevol nen del món", finalitza l'obra.
Amb fons d'ECHO i altres donants, més de 150.000
infants i adolescents han rebut suport psicosocial des del
gener del 2013. Aquest treball de protecció és
essencial per proporcionar als joves l'oportunitat de recuperar la
seva Infància i evitar una generació perduda.
*Els noms han estat canviats per protegir les
identitats.