Allò que les xifres amaguen

Post d'Armando Bello, Tècnic d'Investigació d'UNICEF Espanya

Fa poc UNICEF Espanya presentava els resultats d'una enquesta realitzada a una àmplia mostra de nens i nenes, en la qual els propis infants ens parlaven sobre la seva vida, les seves opinions, percepcions i aspiracions, en definitiva sobre el seu benestar.

Una de les primeres troballes d'aquest estudi ha resultat ser un agradable descobriment o fins i tot una sorpresa per alguns (encara que no per altres): la majoria dels nens i nenes a Espanya estan molt satisfets amb les seves vides. Aquesta és, sens dubte, una bona notícia, de les quals podem alegrar-nos i fins i tot sentir-nos (moderadament) orgullosos.

No obstant això, en aprofundir més en les dades, de seguida ens adonem que també amaguen una altra realitat, queen cap cas ens pot portar a sentir-nos orgullosos.No tots els infants gaudeixen d'aquest nivell tan alt de benestar subjectiu, ni molt menys! Hi ha nens i nenes que es queden sistemàticament exclosos o "al marge" dels alts nivells de benestar.

Entre ells, i d'una manera molt evident, hi ha els nens nascuts a l'estranger, ja que mostren nivells de benestar subjectiu significativament més baixos que els que han nascut en el nostre país, pràcticament en tots els àmbits de la seva vida.

Avui en dia hi ha més de 800 mil infants (prop del 10% del total) nascuts fora d'Espanya vivint al nostre país i les estadístiques i els estudis ens diuen que ells i les seves famílies s'enfronten sovint a situacions de major risc social i vulnerabilitat . Aquest nou estudi afegeix una peça més a aquest descoratjador panorama, en incorporar el punt de vista dels propis nens. No estem parlant (afortunadament) de malestar ni de nivells extremadament baixos de benestar, però sí d'una bretxa important.

Aquesta bretxa és molt visible pel que fa a les possessions materials i a la casa on viuen. Els infants d'origen estranger també es declaren menys satisfets en aspectes que tenen a veure amb l'escola, l'organització del seu temps, la satisfacció personal, les relacions interpersonals o la salut. L'única excepció es dóna pel que fa a la satisfacció amb la zona on viuen, a causa sobretot de que els nens d'origen estranger valoren de manera més positiva que la resta alguns serveis i infraestructures (biblioteques, policia local o transport públic).

La distància entre els nens nascuts dins o fora d'Espanya es fa fins i tot més evident si analitzem les diferències per gènere. Aquestes diferències no són significatives entre el total delsinfants enquestats, però sí que ho són entre els nens d'origen estranger. En aquest cas, (i contràriament al que passa entre els infants espanyols) el benestar de les nenes és clarament inferior al dels nens.

Ens queda molt per analitzar sobre aquestes diferències i les seves causes, però sens dubte aquestes dades ens enfronten, un cop més, a una realitat que no podem ignorar ni acceptar, en gran mesura també perquè viola un dels principis fonamentals de laConvenció sobre els Drets de l'Infant: tots els nens han de gaudir dels seus drets sense discriminació de cap tipus, inclòs l'origen o nacionalitat (Art. 2 CDI).

També evidencien que l'objectiu comú de maximització delbenestar infantil passa necessàriament per reduir les desigualtats i apostar per cobrir les bretxes existents, de manera que no ens deixem a ningú enrere, ni molt menys al 10% dels nens i les nenes que viuen a nostre país, l'única "culpa" dels quals sembla que seria l'haver nascut en un altre, de país.