230 milions d'infants esborrats d'un cop de ploma

Post de Marta Arias, directora de Sensibilització i Polítiques d'Infància d'UNICEF Comitè Espanyol

Publicat en el bloc d'El País 3.500 millones.

Vivim envoltats de dades que reflecteixen prioritats socials i polítiques. No és estrany, per tant, que un dels esforços d'una organització com UNICEF sigui el de fer visible la infància precisament en lesestadístiques. I el de mesurar, de forma més concreta, què està passant en les seves vides, com ha evolucionat la situació de nens i nenes almón en els últims anys i quins grans reptes ens queden per assumir. Ens trobem davant d'una circumstància perfecta per fer-ho, ja que enguany celebrem el 25 aniversari de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, a través de la qual 193 governs van assumir compromisos molt concrets al respecte. Què ha passat en aquest temps?
 
Doncs, com sol passar, les dades ens revelen llums i ombres. Llums que es mesuren en vides salvades, tantes com90 milions d'infants que vansobreviure al seu 5è aniversari(i que no ho haurien fet en cas que s'haguessin mantingut les taxes de mortalitat infantil de 1990). En nens i nenes escolaritzats o en una reducció de ladesnutrició crònica d'un 37% des del 1990.
 
Però, amb tot el seu esplendor, aquestes llums no arriben a il·luminar les ombres que encara aguaiten, 25 anys després, la vida de milions de nens i nenes, i que suposen un fracàs col·lectiu. De totes les dades que podria esmentar, n'hi ha un que em segueix impressionant i que ve molt al cas del tema amb el qual vaig donar començament al post: hi ha al món uns230 milions d'infants que no figuren en cap estadística, perquè oficialment ni tan sols existeixen.Mai han estat registrats, negant-los així un dret bàsic a la identitat i a la protecció que aquesta els pot atorgar. Aquesta xifra equival a gairebé el 10% dels 2.200 milions de nens que viuen a tot el món. 230 milions esborrats d'un cop de ploma.
 

ESTAt MUNDIAL DE LA INFàNCIA 2014

Per posar de manifest aquesta realitat, UNICEF publica avui l'informe Estat Mundial de la Infància en xifres 2014, que per primera vegada no tracta de forma monogràfica un tema concret, sinó que se centra precisament en la importància de disposar de dades per, a partir d'elles, poder avançar en la realització de la Convenció.
 
L'informe posa de manifest també una mica del que s'està parlant molt últimament: el profund panorama dedesigualtat que s'amaga darrere de les estadístiques. Així, els infants més pobres tenen gairebé tres vegades menys possibilitats de rebre atenció especialitzada en el moment de néixer, en comparació amb els nens que viuen a països més rics. O, seguint amb el cas del registre de naixement, tan sols el 4% dels infants més pobres aTanzània són registrats en néixer, en comparació amb el 56% dels més rics.
 
La bona notícia és que, si bé les dades no canvien per si soles la realitat, és innegable que, ben utilitzades, fan elcanvi possible. En un sol any, el percentatge de nens registrats en néixer va passar del 6% al 41% en un districte de la República Democràtica del Congo, després que les enquestes impulsades per UNICEF posessin els nivells baixos de registre a nivell estatal en el punt de mira de l'atenció social i política del país.
 
El 25 aniversari de la Convenció és una oportunitat perfecta per recordar que hem fet una promesa a 2.200 milions de persones, totes ellescompten i estan esperant la nostra resposta.