230 milions d'infants esborrats d'un cop de ploma
Post de Marta Arias, directora de Sensibilització i Polítiques d'Infància d'UNICEF Comitè Espanyol
Publicat en el bloc d'El País 3.500 millones.
Vivim envoltats de dades que reflecteixen prioritats
socials i polítiques. No és estrany, per tant, que un dels
esforços d'una organització com UNICEF sigui el de fer
visible la infància precisament en lesestadístiques. I el de mesurar, de forma més
concreta, què està passant en les seves vides, com ha evolucionat
la situació de nens i nenes almón en els últims anys i quins grans reptes ens
queden per assumir. Ens trobem davant d'una circumstància perfecta
per fer-ho, ja que enguany celebrem el 25
aniversari de la Convenció sobre els Drets de l'Infant, a través de la
qual 193 governs van assumir compromisos molt concrets al respecte.
Què ha passat en aquest temps?
Doncs, com sol passar, les dades ens revelen llums i
ombres. Llums que es mesuren en vides salvades, tantes com90 milions d'infants que vansobreviure al seu 5è aniversari(i que no ho haurien fet en cas que s'haguessin mantingut les taxes
de mortalitat infantil de 1990). En nens i nenes
escolaritzats o en una reducció de ladesnutrició crònica d'un 37% des
del 1990.
Però, amb tot el seu esplendor, aquestes llums no arriben a
il·luminar les ombres que encara aguaiten, 25 anys després, la vida
de milions de nens i nenes, i que suposen un fracàs
col·lectiu. De totes les dades que podria esmentar, n'hi
ha un que em segueix impressionant i que ve molt al cas del tema
amb el qual vaig donar començament al post: hi ha al món uns230 milions d'infants que no
figuren en cap estadística, perquè
oficialment ni tan sols existeixen.Mai han estat registrats,
negant-los així un dret bàsic a la identitat i a
la protecció que aquesta els pot atorgar. Aquesta
xifra equival a gairebé el 10% dels 2.200 milions de nens que viuen
a tot el món. 230 milions esborrats d'un cop de
ploma.
ESTAt MUNDIAL DE LA INFàNCIA 2014
Per posar de manifest aquesta realitat, UNICEF
publica avui l'informe Estat Mundial de la Infància en xifres 2014, que per
primera vegada no tracta de forma monogràfica un tema concret, sinó
que se centra precisament en la importància de disposar de dades
per, a partir d'elles, poder avançar en la realització de la
Convenció.
L'informe posa de manifest també una mica del que s'està
parlant molt últimament: el profund panorama dedesigualtat que s'amaga darrere de les
estadístiques. Així, els infants més pobres tenen
gairebé tres vegades menys possibilitats de rebre atenció
especialitzada en el moment de néixer, en comparació amb els nens
que viuen a països més rics. O, seguint amb el cas del registre de
naixement, tan sols el 4% dels infants més pobres aTanzània són registrats en néixer, en comparació
amb el 56% dels més rics.
La bona notícia és que, si bé les dades no canvien per si
soles la realitat, és innegable que, ben utilitzades, fan elcanvi possible. En un sol any, el percentatge de
nens registrats en néixer va passar del 6% al 41% en un districte
de la República Democràtica del Congo, després que
les enquestes impulsades per UNICEF posessin els nivells baixos de
registre a nivell estatal en el punt de mira de l'atenció social i
política del país.
El 25 aniversari de la Convenció és una oportunitat perfecta
per recordar que hem fet una promesa a 2.200 milions de
persones, totes ellescompten i estan esperant la nostra resposta.