Emergències

Ajuda refugiats: 10.000 infants desapareixen a Europa

Data: 
Dil, 01/02/2016 (All day)
Actualizado el 08/02/2016 a las 14:37 |
Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

La crisi de refugiats a Europa ens ha tornat a deixar una xifra dolorosa i esgarrifosa. Segons la Europol, 10.000 infants refugiats i migrants no acompanyats han desaparegut dins de les nostres fronteres sense deixar rastre i la xifra podria augmentar.

Sabem que aquests infants van arribar a les nostres costes perquè estaven cansats de viure rodejats de guerra i de violència. Sabem que es van registrar en algun país europeu. Però no sabem res més d'ells. 

A UNICEF estem molt preocupats per l'extrema vulnerabilitat a la qual s'enfronten els infants i joves no acompanyats o separats de les seves famílies. A viatjar rols, aquests infants són el blanc perfecte del tràfic de persones i altres organitzacions criminals.

Ajuda refugiats: EXISTEIXEN 90.000 INFANTS NO ACOMPANYATS A ALEMANYA I SUÈCIA

A més, els infants no acompanyats  corren el risc de convertir-se en víctimes d'abusos sexuals i violència, sobretot quan estan retinguts en centres de detenció. En molts països els joves són explotats per pagar als contrabandistes el preu del seu viatge.

Es calcula que hi ha uns 90.000 infants i joves no acompanyats només a Alemanya i Suècia. És necessari ampliar reforços per identificar on estan, quines són les seves necessitats i com protegir-los. Els infants no acompanyats han de ser una prioritat en cada punt del camí. 

Un cop han arribat al seu destí, és necessari incrementar les mesures de precaució en els centres d'acollida en els quals esperen la seva sol·licitud d'asil. Això implica entre altres coses, que hi hagi personal atenent aquests centres les 24 hores del dia.

Ajuda refugiats: l'odissea d'en munir

Entre tantes males notícies, ens agradaria compartir una història dura i esperançadora a la vegada. Aquesta història ens explica l'odissea d'en Munir, un jove d'Afganistan de 16 anys al qual un bombardeig sobre casa seva el va deixar amb el cantó esquerre del seu cos semiparalitzat. La violència al seu país el va empényer a prendre una important decisió. Tot i la seva discapacitat, en Munir va emprendre un llarg viatge el va portar a passar per països com Iran, Turquia, Bulgària i Sèrbia. Va ser en aquest últim país on el van identificar com a menor no acompanyat i on els treballadors socials, amb el suport d'UNICEF, el van ajudar a continuar el viatge de forma segura. 

Des de llavors, en Munir s'ha mantingut en contacte amb nosaltres i ens ha informat de la seva trajectòria. Gràcies a ell sabem que ja ha arribat a Suècia, on ha iniciat la sol·licitud formal d'asil. "Estic a casa i hi ha molta gent que m'ajuda" ens explica des d'allà. 

Ajuda refugiats: TOts els infants necessiten protecció 

La crisi de refugiats i migrants posa de manifest la necessitat de protegir tots els infants que aquests dies creuen les nostres fronteres buscant un futur lluny dels trets i els bombardejos. Aquesta protecció hauria de ser encara més intensa per als més vulnerables, com són els infants que viatgen sols.

La notícia dels 10.000 infants no acompanyats desapareguts a Europa confirma que aquests infants s'enfronten a grans perills durant el seu viatge. Un viatge que tenim l'obligació de fer-lo el més segur possible inclòs el destí final.

Tú pots col·laborar perquè puguem aconseguir-ho. Ajuda'ns a protegir els infants refugiats i migrants

Post escrit per la Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

Relaciones

Emergències 2016: no podem mantenir la calma

Data: 
Dima, 26/01/2016 (All day)
Actualizado el 27/01/2016 a las 09:48 |
Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

Et proposem un moment de calma. Respira fons. Imagina't en un lloc molt relaxant per a tu: una platja deserta, una gran prat verd, una tarda plujosa d'estiu... Oblida't de tot i pren-te un respir.

Sabem que estàs gaudint del moment, però t'hi hem de treure. Comences a escoltar bombardejos aeris, sirenes d'alarma, crits, huracans, finestres que es trenquen, metralletes a ple rendiment, més crits...

Aquesta és la banda sonora de la vida dels més de 250 milions d'infants que viuen atrapats en conflictes i dels milions que viuen en alerta constant per desastres naturals. En un món ple d'emergències, no podem mantenir la calma. Cal actuar ja!

Per això, des d'UNICEF Comitè Espanyol hem llançat aquesta iniciativa que busca cridar l'atenció sobre alguna cosa que sembla que ens estem acostumant a veure però que no podem tolerar: els terribles efectes que les guerres i les catàstrofes naturals tenen sobre els nens i les nenes.

EMERGèNCIeS 2016: CONeix eLS Pitjors CONFLICTeS PeR ALS infantS

Nens i nenes que tenen fred, fam, por... Nens i nenes que no entenen res ni tenen la culpa de res del que els està passant. Són molts els punts del planeta en els quals els infants viuen en aquesta situació. Aquests són només alguns dels casos més greus:

  • Síria viu la major crisi humanitària del moment. Gairebé 5 anys després del començament de la guerra, uns 13,5 milions de persones necessiten ajuda urgent dins del país. Més de 4 milions de persones s'han vist obligades a deixar-ho tot i fugir a altres països.
  • La crisi de refugiats a Europa ens preocupa especialment per l'incessant augment d'infants entre els que arriben al continent fugint de la violència de països com Síria, l'Iraq o l'Afganistan.
  • Al Sudan del Sud, on es viu un greu conflicte des de fa més de 2 anys, tota una generació d'infants podria perdre el seu futur. Uns 2,3 milions de persones han fugit de les seves cases per la inseguretat i la violència.
  • A la República Centreafricana, país també assolat per la guerra, hi ha més de 1,2 milions de persones que pateixen una greu inseguretat alimentària. A UNICEF calculem que 39.000 nens i nenes podrien patir desnutrició aguda greu.
  • Al Iemen, els constants enfrontaments han provocat que més de 21,2 milions de persones (el 80 % de la població total) necessiten ajuda humanitària urgent. Entre elles es troben 9,9 milions d'infants.
Aquestes i altres dades esgarrifoses les podeu trobar en l'informe Acció Humanitària per a la Infància 2016, que assenyala quines són les principals emergències d'aquest any i quines són les necessitats de finançament.
 

EMERGèNCIeS 2016: volem arribar a 46 MILiONS D'infants

Durant el 2016, des d'UNICEF volem portar ajuda humanitària a 76 milions de persones, entre elles 43 milions d'infants, en un total de 63 països en situació d'emergència. Per fer-ho, necessitem un total de 2.800 milions de dòlars.

Per primera vegada en la nostra història, la major part d'aquests fons (el 25 %) aniran destinats a donar educació als nens i nenes que viuen en situació d'emergència. El 2015 vam donar accés a educació en emergències a 4,9 milions d'infants. Aquest any, volem arribar a 8,2 milions de nens i nenes; més de la meitat d'ells són de Síria.

Són xifres enormes, sí. Per això necessitem el teu suport i el de totes les persones convençudes que, davant d'aquesta realitat, no podem mantenir la calma ni un minut més.

Post escrit per Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

 

Relaciones

Iemen, la meva primera vegada en un país en guerra

Data: 
Dime, 13/01/2016 (All day)
Actualizado el 27/01/2016 a las 09:56 |
Meritxell Relaño, representant adjunta d'UNICEF al Iemen

És la primera vegada que estic en un país en guerra.

Vaig arribar al Iemen el passat 13 d'octubre i en aquests tres mesos de treball he viscut en primera persona escenes que abans només havia llegit en novel·les o vist en pel·lícules de guerra: cues a l'espera de rebre pa o aigua, pares que pretenen que els seus fills no sentin a prop seu els bombardejos i pensin que la guerra és invisible...

La vida segueix amb certa normalitat a Sanà, però el soroll diari dels avions ens manté alerta. Els infants del Iemen només entenen que les seves famílies estan espantades, que no poden anar a l'escola ni sortir al carrer, que no hi ha feina ni menjar, ni tan sols electricitat o aigua. Amb l'objectiu d'intentar reduir l'impacte negatiu de tot això sobre la infància, en UNICEF treballem a través de les cinc oficines que tenim al país.

Recordo un dia de sol que vam sortir al carrer per veure com es repartia l'aigua a la capital, una acció que es realitza un cop cada dues setmanes. Semblava una jornada tranquil·la, sense soroll d'avions. Em va cridar l'atenció el color pàl·lid de tots els nens i nenes que aquell matí van sortir per fi de les seves cases a intentar recollir la major quantitat d'aigua possible en galledes.

Eren infants amb la pell blanquinosa, amb ulleres, molt prims. Nens i nenes que viuen tancats en cases de dimensions reduïdes. Davant els meus ulls vaig presenciar una imatge que em va produir sensacions estranyes: una escena bonica perquè jugaven amb l'aigua i, al seu torn, impactant per l'expressió de la cara d'aquests infants que posaven fi a la reclusió durant els minuts en què va estar oberta l'aixeta al seu barri de la capital iemenita.

al iEMEN, PeR A LA INFàNCIA, TAMBÉ EXISTEix LA GUERRA

Aquí no funciona el sistema de salut, ni l'escolar, encara que una part de les escoles del país van obrir l'1 de novembre. Tampoc existeix la possibilitat d'un desenvolupament normal per als nens i nenes, per ara. Al Iemen, per a la infància, també hi ha la guerra. Una guerra que causa traumes i un estat de xoc difícil de superar.

A través de les persones que treballen en el programa de suport psicosocial, coneixem històries de nens i nenes amb malsons, l'únic espai per abstreure's de la guerra són aquests espais protegits que des d'UNICEF, amb l'extensa xarxa d'aliats, posem a la seva disposició.
 
Les dificultats per estabilitzar el flux de les importacions complica encara més la situació ja que, al Iemen, el 90 % del menjar i el combustible són importats. La distribució de l'ajuda humanitària és també complicada; hi ha zones del país a les quals l'accés es realitza amb dificultat. Això fa que les condicions de vida de moltes persones s'estiguin veient cada vegada més afectades.
 
Es tracta d'una guerra molt complicada i tàcticament complexa. Una guerra que està afectant greument els drets de la infància. Una guerra per a la qual, tant de bo, es trobi solucions al més aviat possible.
 
Post escrit per Meritxell Relaño, representant adjunta d'UNICEF al Iemen.
Relaciones

Infants nascuts en conflicte: 16 milions de nadons rodejats de violència

Data: 
Dime, 16/12/2015 (All day)
Actualizado el 18/12/2015 a las 12:08 |
Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

A Espanya viuen 8,3 milions d'infants. Imagina't que tots aquests nens i nenes haguessin nascut en plena guerra. Que no haguessin tingut hospitals segurs en què arribar al món. Que l'únic que els hagués envoltat durant els seus primers dies de vida fossin les bombes, la pobresa i la fugida constant.

Ara multiplica el nombre d'infants que viuen a Espanya per dos. Doncs aquest és el nombre de nens i nenes que, només durant aquest any, han nascut en situació de conflicte a tot el món. Més de 16 milions de nadons la vida dels quals corre greu perill des del minut u.

Els infants que neixen en països assolats per la violència i la guerra s'enfronten a enemics que es fan més forts en aquest tipus de situacions. La pobresa, les malalties infeccioses, la desnutrició o la falta d'atenció sanitària s'intensifiquen en llocs on pràcticament totes les infraestructures han deixat d'existir.

infantS NAsCuts EN CONFLICTe: EFECTeS PSICOLòGICS PeR A TOtA LA VIDA

A més de les conseqüències que la guerra té en la salut física d'aquests infants, els efectes psicològics poden arribar a acompanyar-los durant tota la seva vida. Els nivells d'estrès que aquests infants experimenten en els primers anys de vida determinaran inevitablement el seu desenvolupament.

Malauradament, molts països al món viuen terribles conflictes, uns més mediàtics que d'altres. Llocs que estan a l'extrem oposat de ser un 'entorn amigable' per a la infància i en els quals els drets dels infants que acaben de néixer estan totalment desprotegits. Per destacar alguns dels casos més greus:

  • A la República Centreafricana els infants pateixen les formes de tortura i assassinat més inimagibles.
  • A Síria les escoles són objectiu deliberat de molts atacs aeris.
  • Al Sudan del Sud 16.000 infants han estat reclutats pels diferents grups armats enfrontats en un conflicte que també s'ha emportat la vida de 1.500 nens i nenes.
  • A Nigèria el nombre de dones i nenes que estan sent utilitzades com a suïcides ha augmentat en els últims mesos.

infantS NAscuts en conflicte: Moltes MARES Donen a llum en EL CAMí de fugida

En moltes ocasions, els conflictes obliguen a infants i famílies a fugir de les seves cases, que han deixat de ser un lloc segur onl viure. És el cas de les 870.000 persones que han arribat a Europa aquest any per demanar asil i entre les quals hi ha moltes mares que han donat a llum en el camí.

A més de les guerres i la violència, el canvi climàtic i la pobresa extrema també estan empenyent a milers de persones a emprendre perillosos viatges. Infants, dones embarassades i famílies senceres es desplacen fugint de la vulnerabilitat en què viuen.

En definitiva, milions d'infants estan naixent en les pitjors condicions possibles. Milions de nadons envoltats de violència, de fam i de pobresa. Països, governs i persones tenim una gran responsabilitat amb ells i no els podem decebre.

Post escrit per Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

Relaciones

Crisi de refugiats: l'hivern, una amenaça per a milers d'infants

Data: 
Dime, 02/12/2015 (All day)
Actualizado el 09/12/2015 a las 13:18 |
Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

Des d'aquest estiu, intento imaginar-me com seria la meva vida si un dia hagués de fugir de casa meva sense saber si hi tornaria. Deixar les meves coses, els records o els amics i emprendre un llarg viatge.

Intento posar-me en la pell d'aquestes persones que han de sortir de països assolats per la violència, però no ho aconsegueixo. No aconsegueixo imaginar-me en la seva situació perquè la realitat de la crisi de refugiats supera tot el que puc intentar imaginar.

Ara l'hivern s'acosta i en UNICEF sabem que el fred complicarà molt el viatge a les milers de persones que estan creuant Europa per demanar refugi en alguns països del continent, especialment en el cas dels infants.

CRISI DE REFUGIAtS: EL FRed AUgMENTA EL RISc D'HIPOTèRMIeS i pNEUMòNieS

L'hivern, igual que el perillós viatge amb llanxa pel Mediterrani o les llargues caminades a peu, no frena els milers de refugiats que arriben cada dia i que vénen de viure coses infinitament pitjors. No obstant això, el fred pot posar en risc la seva vida.

Les temperatures sota zero cada vegada són més freqüents i augmenten les probabalididades que els nens i nenes pateixin hipotèrmies durant el viatge o contreguin malalties respiratòries molt perilloses com la pneumònia.

"Fins ara, l'hivern a Europa ha estat relativament suau, però això està canviant. La roba d'abric, les bufandes i els mitjons per a nadons no són suficients. Aquests infants han sobreviscut a guerres, adversitat i dificultats; ara necessiten estabilitat, protecció i suport", diu Marie-Pierre Poirier, coordinadora especial d'UNICEF per a la crisi de migrants i refugiats a Europa.

CRISI DE REFUGIAtS: 1 DE CADA 5 SóN InfantS

Des d'UNICEF ja hem començat a distribuir material per a l'hivern com mantes, abrics i sabates. En els països de major afluència de refugiats, hem instal·lat sistemes de calefacció en els nostres espais amics de la infància, on els infants juguen i aprenen mentre els seus pares fan gestions.

Segons les xifres oficials, 1 de cada 5 refugiats que arriben a Europa són nens i nenes. En aquesta crisi de refugiats, són precisament ells qui més perills corren. Els seus drets i les seves vides es veuen constantment amenaçats durant el viatge.

No podem oblidar-nos d'aquests infants, ni ara, ni a l'hivern, ni mai. Ajuda'ns a recordar-li a tothom el que està passant!

Post escrit per Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

 

Relaciones

5 coses que has de saber sobre la crisi de refugiats

Data: 
Dime, 25/11/2015 (All day)
Actualizado el 03/12/2015 a las 13:02 |
Marie-Pierre Poirier, coordinadora especial d'UNICEF per a la crisi de refugiats i migrants a Europa.

Acabo de tornar de passar una setmana en la ruta que estan seguint els refugiats i migrants a Europa.

    Comencem a la frontera de Grècia amb l'ex República Iugoslava de Macedònia. Caminem durant un quilòmetre per una carretera atrotinada fins al centre de recepció de Gevgelija, enmig del no res.

    En aquest centre vaig conèixer una dona de 105 anys en cadira de rodes. Els seus néts s'encarregaven de traslladar-la. També vaig veure moltes parelles joves de la mà, transportant amb si tan sols unes poques pertinences. Vaig ser testimoni de com centenars de persones, mares, nens, famílies, gent gran i joves, feien cua per pujar a un tren rumb a l'estació de tren de Tabanovce, prop de la frontera de Sèrbia.

    Només es permetia pujar a un petit grup de persones en cada tren. El bitllet costa 25 euros, 5 vegades més del que costava el mateix trajecte abans de l'estiu.

    AjUDA REFUGIAtS: "vaig poder veure com ALGUNeS FAMíLIeS se SEPARAven ENTRE LA MULTITUt"

    El tren estava brut; els banys, encallats i tancats. Vaig poder veure com algunes famílies se separaven entre la multitud, cridant-se els uns als altres des de les finestres del tren i prometent reunir-se en la següent parada.

    La prioritat de tots és no retardar el procés. Cal mantenir un ritme constant en el flux de refugiats i migrants que passa pel centre.

    Vaig poder veure la tristesa i l'ansietat en els ulls dels pares, aterrits per la possibilitat de ser retinguts durant el viatge. Però també vaig veure l'esperança que, en algun lloc d'Alemanya o del nord d'Europa, hi havia un futur esperant els seus fills.

    CRISI DE REFUGIAtS: PROTEGiR  eLS infantS INDEPENDENTMENT DEl SeU ESTATUS LEGAL

    En UNICEF lluitem per protegir tots els infants independentment del seu estatus legal. Estem sobre el terreny en els centres de recepció i els punts fronterers de la ruta migratòria per proporcionar espais en què els infants puguin descansar, jugar i rebre suport psicosocial si ho necessiten. També establim llocs en els quals les mares poden tenir cura dels seus fills i on tothom pot consumir aigua potable. Treballem amb els governs per assegurar-nos que les mares i els infants reben una atenció especial i prioritària.
     
    Per tot això, m'agradaria compartir 5 dades principals sobre els infants refugiats i migrants que crec que tothom ha de conèixer:
     
    1. Els nes i nenes efugiats i migrants són abans de res infants. No són només refugiats, migrants o sol·licitants d'asil. Són infants, independentment del seu estatus legal. Tots els infants tenen dret a ser protegits.
    2. Els infants es troben al mateix centre de la crisi. Els nens que estan travessant Europa pateixen les conseqüències d'una situació de la qual no en són responsables. Molts expliquen les terribles escenes de guerra i violència que han viscut. A Presevo vaig conèixer l'Ahmad, que va fugir de Bagdad amb els seus dos fills discapacitats i ens va explicar que no volia que els seus fills creixessin en una comunitat que els estigmatitzés i en què haguessin de viure tancats la resta de la seva vida.
    3. El nombre d'infants que arriben a Europa no deixa d'augmentar. Des de començaments d'anys fins a mitjans de setembre, 60.000 nens havien arribat a Grècia. Dos mesos després, el nombre havia augmentat fins als 175.000 (1 de cada 4 persones que arriben a Grècia en aquests moments és un nen). A l'ex República Iugoslava de Macedònia, la proporció d'infants registrats ha augmentat d'1 de cada 10 al juny fins a 1 de cada 3 a l'octubre. I la xifra segueix creixent.
    4. Els infants es veuen obligats a madurar de la nit al dia. Vaig veure molts nens que portaven a nadons en braços o que tenien cura dels seus cosins i germans més petits. A Opatovac, Croàcia, vaig conèixer l'Abd al-Rahman, els seus tres germans, la seva mare i la seva germana qui, al seu torn, viatjava amb els seus tres fills. Havien fugit de Síria a Turquia i van aconseguir arribar a Grècia després de tres intents de creuar el mar. Amb només 16 anys i una explicació d'un minut per part de les màfies, l'Abd al-Rahman va haver de conduir la barca fins a les illes gregues. Els seus germans van haver de alleugerir el pes de l'embarcació quan aquesta va començar a enfonsar-se, fins i tot després d'haver tirat totes les seves pertinences per la borda. Per superar-lo, no perdien de vista els seus plans de futur: arribar a Alemanya per poder seguir estudiant.
    5. Els infants no estan sent registrats. Aquesta situació, unida a la velocitat amb la qual la gent passa pels centres de recepció i els nostres espais amics de la infància, fa que per a les organitzacions humanitàries sigui molt difícil atendre les necessitats dels nens i protegir els no acompanyats o reunificar famílies. Moltes vegades, els adolescents que viatgen en grup eviten registrar-se per por de ser retinguts en procediments legals que retardarien l'arribada a les seves destinacions a Europa occidental.

    AjUDA REFUGIAtS: eNS ADAPTeM AL CONTEXT PeR PROTEGiR eLS infantS

    En aquest context, les formes habituals de respondre a les crisis no funcionen. En UNICEF treballem amb les autoritats locals i altres organitzacions humanitàries per adaptar-nos a la situació i protegir aquests infants com ho necessiten.

    La pregunta és, està preparada Europa per ajudar a construir un futur a aquests infants i les seves famílies per les quals posen en perill les seves vides?

    Post escrit per Marie-Pierre Poirier, coordinadora especial d'UNICEF per a la crisi dels refugiats i migrants a Europa.

    Relaciones

    Crisi migratòria: acollir infants sirians?

    Data: 
    Div, 04/09/2015 (All day)
    Actualizado el 12/01/2016 a las 16:22 |
    Belén Barbero, responsable de continguts d'UNICEF Comitè Espanyol

    "El meu marit i jo estem molt afectats pel que s'està veient en les notícies i volem acollir infants sirians". "Visc sol i estic consternat per les imatges d'aquesta crisi. M'agradaria poder ajudar i a casa hi ha espai suficient per a una família".

    Aquestes són només un parell de mostres dels missatges, els desitjos, de persones que ens escriuen perquè volen sumar-se, ajudar, en una de les pitjors crisis migratòries i de refugiats dels últims temps.

    No és la primera vegada que passa i segur que no serà l'última. Succeeix en totes les grans tragèdies humanitàries: el tsunami asiàtic, el terratrèmol d'Haití o el tifó a Filipines. La solidaritat humana desperta amb una intensitat proporcional al dolor i l'angoixa que genera ser testimoni de la desesperació d'altres éssers humans, especialment dels més petits.
     

    Acollir un infant sirià no és senzill i no és una solució a aquesta crisi

    Les tragèdies tenen aquest poder: desperten l'instint de supervivència de la humanitat. Ens veiem reflectits en aquesta mare, aquesta àvia, aquest nen o nena, aquesta família, que busca un lloc, un refugi, per sentir-se segur. I quan això passa, el cor es desborda i es multipliquen la generositat, les ganes d'ajudar, d'acollir un nen i fins una família sencera.

    Però, lamentablement, acollir infants sirians a les nostres cases no és senzill i, sobretot, no és una solució a aquesta crisi.

    D'una banda està la qüestió legal i administrativa; la competència la tenen les comunitats autònomes. Són processos que estan regulats legalment i tenen una sèrie de requisits, com determinar la idoneïtat de la família o confirmar el desemparament de l'infant abans de ser subjecte d'acollida.

    D'altra banda, l'imperatiu de centrar-nos sempre en l'interès superior de l'infant. I aquest interès passa per estar amb la seva família: els seus pares si segueixen vius, els seus germans o els seus parents més propers. Aquest interès té a veure amb que segueixi al seu país, en la seva cultura i al costat dels seus éssers estimats.

    I on és la solució llavors? La solució és complexa i moltes arestes. Des del punt de vista polític, passa per acabar amb l'origen d'aquesta crisi (la guerra) i que els governs europeus apliquin les lleis que salvaguarden i protegeixen els drets dels infants.

    I en el més immediat, en allò que ens implica més directament, la millor manera d'ajudar és exercir la nostra ciutadania sol·licitant als nostres governs que protegeixin els infants i fent un donatiu a les organitzacions humanitàries perquè puguem assistir a aquests nens i nenes i les seves famílies que ja han patit massa.

    Si vols ajudar els nens i nenes de Síria, fes el teu donatiu.

    Post escrit per Belén Barbero, responsable de continguts d'UNICEF Comitè Espanyol.

    Relaciones

    Síria: on són les promeses que vam fer als infants?

    Data: 
    Dij, 30/07/2015 (All day)
    Actualizado el 03/08/2015 a las 15:09 |
    Malene Kamp Jensen, especialista en Comunicació d'UNICEF NY
    Encara puc sentir les veus preocupades dels meus fills des del seient del darrere. "Mare, creus que anirà bé?, Què passa si no aconsegueixo fer amics?"
     
    Era la tardor del 2001, la meva filla tenia quatre anys, el meu fill en tenia sis. Acabàvem de traslladar-nos a Síria i els portava en cotxe el seu primer dia d'escola i de preescolar a Damasc, amb la mateixa inquietud i nerviosisme que milions d'altres nens i pares senten tots els anys el primer dia de classe.
     
    En els anys següents, vam fer aquest camí tantes vegades que ens coneixíem cada sot. Els meus fills es van acostumar a donar bots en el seu colorit autobús escolar envoltats dels seus amics sirians i del professor que els acompanyava. Jo també vaig fer el recorregut a l'escola moltes vegades al costat d'altres pares orgullosos quan anàvem a obres de teatre escolars, jornades esportives i festes de cap d'any.
     

    Síria2 milions d'infants fora de l'escola

    Tots aquests records m'inundaven de nou mentre viatjava per aquest mateix camí a Damasc la setmana passada. El curt tram des de la frontera amb el Líban a la capital del país està vorejat d'habitatges familiars i edificis enclavats en el terreny muntanyós de sorra escombrada amb pegats de exuberants jardins. Però la d'ara és una Síria clarament diferent per als infants del país que la dels dies en què els autobusos escolars ocupaven els carrers de la ciutat i transportaven els nens a les seves aules i als seus futurs aparentment brillants.
     
    Avui en dia, barris i ciutats senceres es troben en ruïnes, uns 2 milions d'infants dins de Síria estan fora de l'escola, mentre que uns 700.000 nens i nenes fora del país no tenen educació. Milers d'escoles han estat danyades, destruïdes o abandonades per famílies desplaçades que fugen de la violència. 4 milions de persones, la meitat d'elles infants, han fugit de l'horror de la guerra, i es mouen entre el veí Líban, Jordània, Turquia, Egipte i l'Iraq.
     
    Totes les promeses que es van fer als infants de Síria, la gran majoria dels quals estaven a l'escola abans del conflicte, han donat pas a la decepció de milions de nens i adolescents en risc d'esdevenir una generació perduda. Es tracta de nens i joves que paguen el preu més alt per la incapacitat del món de posar fi a un conflicte del qual no en són responsables.
     

    Síria: els infants, els més vulnerables i els més oblidats

    Potser ningú està carregant tant amb el pes del conflicte com els infants i les famílies que es trobaven al marge quan la crisi es va desencadenar fa uns cinc anys i s'ha convertit en una de les majors catàstrofes humanitàries de la història recent. Sovint són els més vulnerables, els més oblidats, i els que pateixen un major risc d'abús i explotació.
     
    La necessitat d'invertir en l'educació de nens i joves de Síria mai ha estat més urgent que ara. L'escola pot proporcionar una sensació de normalitat en una situació que no és normal ni molt menys. Construeix habilitats vitals que els infants i els joves necessiten per a les seves vides i per tornar a reconstruir les seves comunitats destrossades. La història ha demostrat que res de bo surt de la manca d'oportunitats, la indigència, la ira i la desesperació.
     
    UNICEF, governs i aliats estem multiplicant els esforços i desenvolupant solucions innovadores per assegurar l'aprenentatge i l'atenció als infants i per ajudar a aturar l'onada de destrucció que els envolta.
     
    Dins de Síria, més de 200 funcionaris d'UNICEF estan treballant amb aliats dia i nit per ajudar a ajudar els nens i les nenes del país, no només amb les seves necessitats humanitàries immediates d'aigua, nutrició i refugi, sinó també pel que fa a l'educació. Però es requereix molt més finançament perquè les necessitats estan superant els recursos.
     
    L'educació és una de les millors inversions, no només per als infants de Síria, sinó també per al nostre futur col·lectiu. És el que cal fer, per lògica i moral.
     
    Cal que no oblidem que els nens que seuen al seient del darrere o a l'autobús de l'escola cada matí, un dia, es poden veure embolicats en una situació impossible. Els hi ho devem. Hem d'exigir el mateix nivell d'atenció i suport als infants de Síria que el que voldríem per als nostres fills, filles, nebodes, nebots o als nens en risc d'unir-se a una generació perduda.
     
    Post de Malene Kamp Jensen, especialista en Comunicació d'UNICEF NY
    Relaciones

    El Iemen: l'àvia que només vol la pau

    Data: 
    Dime, 15/07/2015 (All day)
    Actualizado el 28/07/2015 a las 19:03 |
    Rania Al-Zubairi

    "No vull res per a mi. Només vull que aquests infants siguin feliços i puguin viure en pau".

    Aquestes són les senzilles paraules de l'Alhaga Misk, una àvia de 55 anys que viu amb els seus quatre néts en un camp de desplaçats a la província d'Ibb, al Iemen.

    Vaig conèixer l'Alhaga i els infants en una de les meves últimes visites a Ibb. Els petits estan al seu càrrec des que el seu pare va desaparèixer, fa ja cinc anys. La seva mare està atrapada en un altre poble a causa del conflicte.

    Em va explicar que els infants, espantats pels incessants sons de la guerra, s'agafaven a ella fortament, sense parar de plorar. Els bombardejos es dirigien a un camp militar que es trobava a prop de casa i, per aquest motiu, va decidir treure els infants del poble i portar-los a un lloc més segur.

    "Vam estar caminant i ens vam quedar a les cases d'amables persones que ens van deixar passar la nit", m'explicava. "Finalment vam arribar a Ibb per buscar el campament. Després de tres dies de viatge, teníem molta gana, set i estàvem molt cansats. Els nostres peus estaven destroçats. Vaig trobar un cafè i vaig entrar a demanar aigua per als nens, però el propietari em va dir que sense diners, no hi havia aigua".

     

    EL IEMEN: "MASSA POBRE PER ENVIAR-LOS A L'ESCOLA"

    "Mentre m'allunyava, les llàgrimes em queien per les galtes. Un jove se'ns va acostar i ens va preguntar què havia passat", recordava. "Ens va demanar que esperéssim i, moments després, ens va portar aigua i un cotxe per portar-nos a un hotel proper on ens van donar menjar, aigua i mantes".
     
    Li vaig preguntar per l'educació dels seus fills i per què estaven tots en el primer curs, al que em va respondre: "Era massa pobre per enviar-los a l'escola. Vaig poder donar-los menjar gràcies a la recollida i venda d'ampolles. Just l'any passat vaig trobar una feina de netejadora a prop del col·legi. Com ja tenia salari, els vaig registrar a l'escola. Tot i això, la guerra ha interromput la seva escolarització i ha destruït les meves esperances de proporcionar una educació bàsica ".
     

    EL IEMEN: "VULL VEURE A LA MEVA MARE I TORNAR A CASA"

    En escoltar les seves històries, les meves emocions estaven a flor de pell i els ulls se me van omplir de llàgrimes. Vaig preguntar als nens què és el que volien. Anatar, que té 10 anys, em va contestar plorant: "Vull veure a la meva mare i tornar a casa". Ragad, de vuit anys, estava tímida i silenciosa. Roa'a, que té sis anys, va somriure i va exclamar: "Dóna'm qualsevol cosa que tinguis!", Mentre que el petit Mohsen em va dir: "Vull un pastís!".

    Mentre la guerra continuï, no hi haurà esperança perquè Misk i els seus néts puguin tornar a casa aviat. Segons les últimes xifres, 1 milió de persones al Iemen han hagut de deixar les seves llars a causa del conflicte. Molts d'ells tenen històries similars o fins i tot pitjors a les de Misk.

    Post escrit per Rania Al-Zubairi, tècnic de comunicació per al desenvolupament a UNICEF El Iemen
    Relaciones

    Nigèria: els infants desplaçats tornen a l'escola

    Data: 
    Dime, 08/07/2015 (All day)
    Actualizado el 12/07/2015 a las 12:56 |
    Geoffrey Njoku
    La Grace va haver de fugir de casa seva el març d'aquest any després de ser testimoni de la brutal decapitació del seu pare a mans de Boko Haram. "Quan el meu pare va morir vam haver de marxar de la ciutat", recorda aquesta jove de 16 anys del nord-est de Nigèria. "Pensava que era el final del camí per a mi".
     
    Però no va ser així.
     
    Vaig conèixer la Grace el passat mes de maig en un campament de desplaçats a Maiduguri, a l'estat de Borno, on està vivint amb la resta de supervivents de la seva família. La seva mare no només s'ha quedat a càrrec de la Grace i vuit dels seus germans, sinó també dels cosins de la Grace, ja que el seu pare va morir en un altre atac.
     
    Quan la seva família va fugir de la ciutat de Baga, la Grace va pensar que el seu objectiu d'assolir una educació quedava enrere, al costat de casa. No obstant això, en arribar al camp de desplaçats, aquesta jove va poder assistir a l'escola secundària de Maiduguri gràcies als "torns dobles", una iniciativa que impulsem des d'UNICEF i que permet que els infants desplaçats puguin anar a la mateixa escola on van els nens de la comunitat d'acollida.
     
    Aquest sistema assegura que s'utilitzin al màxim possible les infraestructures escolars ja existents. Els dos torns de classes, un al matí i un altre a la tarda, permeten tant als nens de la comunitat local com a les famílies desplaçades accedir a l'educació. En total, hi ha 873 nens i nenes del camp i de la comunitat que van al mateix col·legi que la Grace.
     

    DESPLAçAtS a NIGèRIA: eLS TRAUMeS DIFICULTeN l'APRENentatge

    Una de les noves professores de la Grace a l'escola, l'Ayodele Posa-li, m'explicava que, encara que alguns dels nens desplaçats van bé a classe, alguns semblen desconnectar o estar distrets. "Alguns van presenciar com mataven els seus pares i els records dolorosos fan molt difícil que es puguin concentrar", deia. L'Ayodele creu que, amb el temps, els nens milloraran. Em va explicar que confiava que una combinació entre aprenentatge, activitats esportives i recreatives podria ajudar-los a superar el trauma.
     
    El conflicte, el desplaçament, les morts i la separació familiar han minat les oportunitats de molts infants nigerians d'accedir a l'educació. Com a conseqüència de la crisi, més de 800 escoles del nord-est de Nigèria han estat destruïdes, saquejades o ocupades per famílies desplaçades que busquen refugi a les aules. En l'estat de Borno, la majoria dels alumnes han perdut un any escolar complet.
     
     

    NIGèRIA: EL PAÍS amb MENyS infantS ESCOLARItZADtS DEL Món

    Fins i tot abans que esclatés la violència a principis d'aquest any, Nigèria tenia 10,5 milions d'infants sense escolaritzar (la xifra més alta del món). Més del 60 % d'ells viuen al nord del país.
     
    A UNICEF donem suport als nens afectats pel conflicte a través d'una sèrie d'estratègies. A més dels torns dobles, treballem la formació de professors, proporcionem subministraments escolars i grans tendes de campanya que serveixen com a espais temporals d'aprenentatge.
     
    En els estats de Borno, Adamawa i Yobe, gairebé 40.000 infants ja han accedit a l'educació. Molts d'aquests nens descobreixen l'escola per primera vegada a la vida.
     
    Alguns no tenen tanta sort. La Grace troba a faltar a les seves dues germanes grans. Em va explicar que van fugir cap al desert el dia en què Boko Haram va atacar el seu poble i va matar el seu pare. No les han tornat a veure des de llavors. "Només voldria que poguessin estar aquí amb mi per continuar la seva educació", em deia la Grace en veu baixa i amb llàgrimes als ulls.
     
    Post de Geoffrey Njoku, oficial de comunicació a UNICEF Nigèria
     
     
    Relaciones