Emergències

Ajuda a l'Equador: què puc fer?

Data: 
Dil, 18/04/2016 (All day)
Actualizado el 20/04/2016 a las 09:35 |
Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

Un terratrèmol com el de l'Equador ho arrasa tot al seu pas. A la pèrdua de vides humanes, més de 400 en aquest cas, i els ferits, més de 2.500, s'uneixen les destrosses en habitatges, escoles i hospitals, que produeixen el desconcert, el caos i la manca de serveis bàsics a milers de persones.

Les imatges de destrucció i dolor se succeeixen en les xarxes socials, les pantalles dels nostres televisors i les portades dels nostres diaris. I, llavors, a molts de vosaltres us ve la pregunta: com puc ajudar?

AjUDA a l'EqUADOR: Les necessitats són enormes

La destrucció ha estat molt forta a 6 províncies de l'Equador. Les necessitats de la població són enormes. Moltes infraestructures han estat malmeses. El sistema de salut està en situació d'emergència i en alguns llocs s'ha interrumput el servei d'aigua i electricitat.

En aquests moments, l'Equador viu amb l'esperança de trobar supervivents sota les runes. Per això, les primeres 72 hores són vitals en una emergència.

L'Equador necessita ajuda internacional. Governs d'altres països i organitzacions ja s'han posat en marxa. A UNICEF centrem la nostra resposta en ajudar i protegir a infants i famílies

Vosaltres des d'on sigui que us trobeu també podeu sumar-vos per ajudar l'Equador, a través de l'opció que preferiu:

  1. Des del teu telèfon, enviant un SMS solidari amb la paraula UNICEF al 38080, estaràs donant 4 euros que es convertiran en ajuda humanitària directa.
  2. Fent un donatiu a través de la nostra pàgina web o dels nostres comptes bancaris a:
  • Caixabank  ES39 2100 5731 70 0200005001
  • Santander  ES51 0030 8301 77 0000304271
  • ING DIRECT ES98 1465 0100 95 6000000000

​També podeu fer servir les nostres xarxes socials, Facebook, Twitter o Instagram per a que tothom sàpiga què està passant en aquesta emergència i quines són les necessitats de la població equatoriana. Quant més lluny arribi el missatge, més ajuda arribarà.

Ajuda a l'Equador: la societat espanyola respon

La societat espanyola respon en aquest tipus de catàstrofes. Així ho va demostrar fa gairebé un any, quan un terratrèmol de 7,9 graus en l'escala de Richter va destrossar el Nepal, deixant prop de 10.000 morts.

Un país que pateix un sisme d'aquestes característiques queda sumit en el caos. És important recordar que les autoritats i les organitzacions humanitàries han de ser el punt focal de tot l'ajut que va arribant. D'aquesta manera, els resultats d'aquesta ajuda seran molt més eficaços.

LA VOSTRA AJUDA, LA TEVA AJUDA, ÉS MOLT IMPORTANT AVUI. 

Relaciones

Refugiats: què en sabem d'ells?

Data: 
Dil, 11/04/2016 (All day)
Actualizado el 12/04/2016 a las 08:58 |
Jessica Dinen, continguts digitals d'UNICEF Fund

Fa 5 anys que va començar el conflicte de Síria, i no passa gairebé ni un dia sense que els diaris informin sobre la terrible situació de les persones que han hagut de fugir dels seus països a causa de la violència.

Aquests grans grups de desplaçats llancen llum sobre una fotografia molt més gran: al món, existeixen més de 60  milions de persones que s'han vist obligades a deixar casa seva, una xifra que no s'havia tornat a assolir des de la II Guerra Mundial. Entre aquestos, 20 milions són refugiats. 

Què en sabem d'ells? "Sembla que algunes persones pensen que emigrants i refugiats són en la seva majoria homes que ens vénen a treure'ns la feina" diu Chris Tidey, especialista de comunicació en emergències d'UNICEF. "Això és un mite".

  • Sabem que més de la meitat de tots els refugiats al món són dones i nenes
  • Sabem que la majoria d'aquestes persones fugen de guerres en països com Afganistan, Iraq i Síria.
  • Sabem que molts acaben a Egipte, Jordània, Líban, Turquía o al nord d'Àfrica. Una petita part (1 milió l'any passat) estan a Europa. Ara, amb les fronteres europees tancades i l'accés restringit, molts emigrants estan atrapats en assentaments temporals, amb por a tornar i sense poder avançar. 
  • Sabem que 15.000 infants de Síria s'enfronten a un futur incert ells ols. Han creuat les fronteres dels seus països sense la seva família i han quedat separats de tots i tot el que coneixien.
  • Sabem que són moltes les infàncies que estan marcades pel patiment. Al març, des d'UNICEF vam fer públic un informe en el qual s'assenyalava que gairebé 90 milions de nens i nenes menors de 7 anys han passat tota la seva vida en zones de conflicte. Això implica que només coneixen la guerra i l'horror.
  • Però també sabem que molts d'aquests infants, ja siguin desplaçats, emigrants o refugiats, tenen una gran fortalesa interior. Malgrat tot el que han hagut de passar, segueixen intentant construir el seu futur.

REFUGIAtS SIRIans: "NO OBLIDEU QUE SOM INFANTS COM VOSALTRES"

És el cas de la Saja, una nena de 12 anys que va perdre una cama durant un bombardeig a Síria. Ara juga a futbol amb les seves crosses en un camp de desplaçats d'Alep. Somnia en convertir-se en entrenadora algun dia.

O en Moheb, que tamvé viu desplaçat a Alep i vol ser advocat. Es posa a a estudiar quan topts se'n van a dormir, en un moment de pau i tranquilitat que espera que el seu país també recuperi algun dia.

Al camp d'Osmaniye Cevdetiye, a Turquia, Ejri recorda el dia que, fa quatre anys, va haver de sortir de casa, deixant-ho tot, amics inclosos. Quan li pregunten si té un missatge pels infants del món, en Erji diu: "Si us plau, no oblideu que som infants com vosaltrs. Una vegada vam tenir una vida normal, com la vostra. Intenteu entendre'ns"

Post escrit per la Jessica Dinen, continguts digitals a UNICEF US Fund.

Relaciones

Crisi a Síria: "No tinc cap expectativa de futur"

Data: 
Dil, 14/03/2016 (All day)
Actualizado el 18/03/2016 a las 12:39 |
Diana Valcárcel, directora de Comunicació UNICEF Comitè Espanyol

Avui ha estat el dia més dur des que vaig arribar a Jordània per conèixer la situació dels infants refugiats sirians i preparar un programa especial sobre el cinquè aniversari de la guerra a Síria amb la Cadena Ser.

En Faris té 15 anys. En la seva cara gairebé no hi ha expressió. Té la mirada perduda. Va arribar fa dos anys al camp de refugiats de Zaatari amb un amic de la seva edat, sense cap adult. "La meva mare era aquí, als afores del camp vivint en una tenda de campanya. El meu pare em va ficar en un cotxe que em portava a Jordània i després vaig haver de caminar durant una hora".

Hi ha més de 8 milions d'infants sirians que necessiten ajuda com a conseqüència del conflicte que ha destrossat la vida de milers de nens i nenes i que els ha arrencat de soca-rel la seva dignitat, les seves escoles i el seu futur.

La mare d'en Faris va haver de tornar a Síria per donar suport a la resta de la seva família i el va deixar amb una tia. La mare no va poder tornar a Jordània i la seva tia va fugir a Europa. Gràcies al suport d'UNICEF i dels seus aliats en el terreny, en Faris està vivint amb una família d'acollida des de fa un mes.

Vam preguntar a la mare de família d'acollida quina va ser la seva motivació en acollir en Faris. "És una quelcom humà".

CRISI a SíRIA: DOLOR, DIGNItAt, ESPERANçA

El rostre més dur que he vist des que vaig arribar a Jordània és el d'en Faris. Resumeix el dolor, la pèrdua de dignitat i d'esperança. Quan li preguntem què li agradaria per al seu futur, en Faris es queda callat. Sembla que no entén la pregunta, com si li estiguéssim plantejant una cosa sense sentit després de tot el que ha passat, com si ell fos capaç de triar. Després d'un tens silenci ens diu: "No tinc cap expectativa de futur".

En Faris està inscrit a l'escola però la seva mare d'acollida ens diu que li costa molt despertar-se al matí, no té ganes. Li pregunto què és el que més li agrada fer. "M'agrada la cal·ligrafia àrab". I ens ensenya els seus dibuixos. Són preciosos. Li demano amb certa timidesa si em podria regalar un d'ells. L'Abdel Majeed, el nostre traductor, m'ajuda a desxifrar les lletres. Aquí posa "Encara que el meu país està malament sempre l'estimaré".
 
Tu també pots ajudar els infant de Síria. Els nens i nenes de Síria segueixen necessitant la nostra ajuda.
 
Post de Diana Valcárcel, directora de comunicació d'UNICEF Comitè Espanyol
Relaciones

Ajuda refugiats: els infants sirians dormen al fang de les fronteres dels Balcans

Data: 
Dime, 16/03/2016 (All day)
Actualizado el 21/03/2016 a las 11:14 |
Rajae Msefer Berrada, representant adjunta d'UNICEF a l'Antiga República Iugoslava de Macedònia

Les últimes setmanes estan sent terribles per als infants refugiats a Europa. Fa uns dies vaig ser testimoni del seu patiment en l'embarrat centre de trànsit de Tabanovce, prop de la frontera amb Sèrbia.

Mentre 14.000 persones, la meitat de les quals eren infants, estaven atrapades en les seves improvisades tendes de campanya a Idomeni, Grècia, jo presenciava una escena molt similar a la frontera de l'Antiga República Iugoslava de Macedònia i Sèrbia.

Els últims 437 refugiats sirians que van creuar la frontera des de Grècia pel sud, estaven encallats al nord, i no podien continuar el seu viatge cap a Sèrbia. Un quart d'aquestes persones eren infants menors de 5 anys, 12 d'ells tenien només uns mesos d'edat.

Una jove parella siriana es va acostar tímidament per demanar-me ajuda per a la seva filla, traumatitzada des que van sortir del seu país. "Si la toques només amb la mà es posa a cridar. No sabem què fer per ella".

Un altre pare em va donar una ampolla de llet usada, bruta, buida... I em va demanar que l'ajudés a trobar una mica de llet per als seus fills. Com a mare i àvia, no vaig poder evitar mirar l'ampolla i sentir molta ràbia. Vaig pensar en els 3,7 milions de nens i nenes de Síria que, des que van néixer, només coneixen la guerra. Després de ser testimonis de la destrucció de les seves cases i de com la seva vida es feia trossos, aquesta gent està passant nits senceres sota la pluja, sense accés a aliments ni cap tipus de serveis.

AjUDA REFUGIAtS: 1.000 PERSONeS ATRAPADeS a Tabanovce

Les restriccions a les fronteres dels Balcans ja han deixat a més de 1.000 persones atrapades al centre de trànsit de Tabanovce. El 7 de març, quan va tenir lloc la cimera entre la Unió Europea i Turquia, aquestes persones van poder creuar a l'Antiga República Iugoslava de Macedònia des de Grècia. Ara es troben encallades a la frontera amb Sèrbia.

"Després d'estar al tren durant més de 4 hores, arribem a la frontera. La policia macedònia ens va posar un segell de sortida i vam caminar cap a Sèrbia, però la policia d'aquest país no ens deixava passar", em va explicar un pare mentre tractava de protegir el seu nadó de la pluja i el fred. "No podem tornar al centre de trànsit. No tenim cap lloc en el qual protegir-nos de la pluja i no tenim menjar", ha afegit.

Dos dies després, vam tornar a aquest lloc. Seguia plovent. Els camps de fang estaven ara plens de tendes de campanya. El coordinador de terreny d'UNICEF i altres treballadors humanitaris havien estat treballant per posar els petits refugis de la millor manera possible, entre els solcs d'aigua i fang. La superfície estava tan enfangada que un home refugiat va venir a ajudar-me perquè no em caigués mentre caminava per parlar amb la gent.

AjUDA REFUGIAtS: "NO PODEM tornar emrere"

"No podem tornar enrere", em va dir una mare. "Tinc dues filles adolescents que van viatjar soles a Alemanya fa uns mesos i he d'anar amb elles".

Aquesta dona em va recordar els riscos de la separació familiar i que els tancaments de fronteres no anul·len la voluntat d'aquestes persones de continuar el seu camí. Els pares accepten que els seus fills pateixin aquestes terribles condicions durant dies perquè mantenen l'esperança que es reobrin les fronteres i puguin reprendre el viatge.
 
Molts fins i tot estan fent grans sacrificis per suportar la manca de serveis bàsics. No obstant això, no podem permetre que això segueixi passant. Des d'UNICEF, juntament amb altres organitzacions, estem distribuint menjar, kits d'higiene, bolquers i roba d'abric, alhora que animem les mares a seguir donant el pit als seus nadons. Però es necessita molt més. Quants dies han de dormir els nens i nenes al fang?
 
Els infants són els que més estan patint aquesta crisi. Només en els primers anys de vida han patit més del que la majoria de nosaltres hem suportat en tota la nostra vida.
 
Els governs han de recordar la seva obligació de proporcionar vies segures per als infants que fugen de la guerra i donar-los suport amb mesures com la reunificació familiar perquè no pateixin ni un minut més.
 
Post per Rajae Msefer Berrada, representant adjunta d'UNICEF en l'Antiga República Iugoslava de Macedònia.
Relaciones

Crisi de Síria: somnis de pau

Data: 
Dij, 17/03/2016 (All day)
Actualizado el 18/03/2016 a las 22:04 |
Blanca Carazo, responsable de programes d'UNICEF Comitè Espanyol

"No és massa tard pels infants de Síria. Segueixen mantenint l'esperança d'una vida amb dignitat i possibilitats. Segueixen acaronant somnis de pau i tenen l'oportunitat de complir-los". Són paraules d'en Peter Salama, el Director Regional d'UNICEF per a l'Orient Mitjà i el Centre d'Àfrica.

Cinc anys. Cinc anys llargs de guerra, violència i privacions afectant 8,4 milions d'infants. Cinc anys llargs d'atacs en llars, escoles, parcs i hospitals.  

Cinc llargs anys de destrucció i fugida, de por. Cinc anys en els quals molts infants han hagut de créixer massa ràpid, abandonar l'escola, fugir de casa seva, treballar per mantenir la seva família...

Cinc anys. Tota la vida per a 3,7 milions d'infants sirians nascuts des de l'inici del conflicte. Infants que no han conegut un país en pau, només la guerra i la pobresa. Infants que, no obstant, també riuen, juguen, caminen, creixen, en una miraculosa mostra que, a vegades, la vida és més forta que la mort; l'esperança sobreviu tot i el dolor, i hi ha llum que segueix brillant entre la foscor.

Tot i això, els infants sirians segueixen resistint, segueixen il·lusionant-se davant de l'oportunitat d'aprendre, segueixen guardant les seves caniques com una ancla contra l'oblit, segueixent regalant-nos somriures, segueixen somniant amb una vida de pau.

Segueixen tractant de ser infants. Vulnerables però tan forts, indefensos però tan obstinats, aferrant-se a la vida, inclús entre el dolor, el rebuig i les deixalles.

CRISI DE SíRIA: SI ELLs no es rendeixen, com podriem fer-ho nosaltres?

I si ells no es rendeixen, com podriem fer-ho nosaltres? Com deixar de reclamar corredors humanitaris, de posar vacunes, de subministrar aigua, de portar medicaments, de muntar escoles? Com deixar de denunciar els atacs d'escoles, de lluitar contra el treball infantil, contra el reclutament d'indants, contra el matrimoni precoç? Com deixar de somniar, també, amb un futur en pau?  

Per aìxò d'UNICEF seguim treballant a Síria, Iraq, Líban, Jordània... Sovint és frustrant, hi ha zones en setge a les quals no podem accedir, escassegen els subministraments, assistim impotents a polítiques incompresibles, ens fan molt mal els atacs indiscriminats a escoles i hospitals, recollim testimonis estremidors. No obstant UNICEF segueix allà, seguim allà, inspirats per la resistència d'aquests infants que encara somnien en ser mestres, metges o futbolistes en un país en pau, i que mereixen una oportunitat per aconseguir-ho.

Seguim oferint a aquests infants, a quins la violència els ho ha arrabassat tant, espais educatius on aprendre a llegir i esciure, però també a conviure en pau i a compartir temors i il·lusions.

Seguim portant aigua, oferint suport psicològic, rehabilitant i construint escoles, subministrant vacunes.

Seguim millorant la vida dels infants a Síria, seguim treballant pels seus drets, per ajudar-los a créixer sans i protegits.

CRISI DE SíRIA: MéS DE 600 companys d'unicef treballen per la zona 

Més de 600 persones formant l'equip d'UNICEF a la zona, dedicats a paliar el patiment dels infants sirians. 160 companys a Síria i la resta a Jordània, Iraq, Líban y Turquia. Molts altres ho fan en els països europeus on arriben les famílies sirianes fugint de l'horror. I amb tots ells, fent possible aquella resposta, cada una de les persones, empreses o institucions que, amb el seu suport a UNICEF, mostren el seu compromís amb la pau i amb els infants sirians.

Gràcies a aquesta xarxa de solidaritat hem aconseguint:

  • Donar accés a aigua per a 7,9 milions de persones a 2015,  mitjançant la rehabilitació de sistemes d'aigua i sanejament o repartiment d'aigua en camions.
  • Pal·liar els efectes d'hivern en infants i dones distribuint mantes, roba d'hivern i aportant en metàl·lic, arribant per exemple, a 36.634 infants a Síria, 16.9956 refugiats a Iraq i més de 90.000 refugiats al Líban. En els pròxims dies s'enviarà més roba d'abric a 50.000 infants a Síria.  
  • Portar subministraments bàsics per a 32.500 persones a les ciutats en setge a Zabadani, Madaya, Foah i Kafraya en el mes de gener de 2016.
  • Enviar 6 clíniques a la regió de Daraa medicaments i productes sanitaris per atendre a 35.000 persones.

Són només alguns exemples del que hem entre tots hem aconseguit.

I seguim.

CRISI DE SíRIA: NO tenim dret a rendir-nos

Tan de bo no fes falta seguir ni un dia més, tan de bo aquest somni de pau es faci realitat molt a prop, però mentre els infants de Síria ens necessitin seguirem allà, amb ells, estiguin on estiguin.

Perquè no tenim dret a rendir-nos i si l'obligació de seguir treballant per oferir un futur a tots els infants afectats per aquest conflicte. Sho mereixen. Els hi ho devem.

Post de Blanca Carazo, responsable de programes de UNICEF Comitè Espanyol

Relaciones

Crisi de Síria: campament de Zaatari, el repte de ser quelcom més que un refugi

Data: 
Dom, 13/03/2016 (All day)
Actualizado el 17/03/2016 a las 10:41 |
Carmelo Angulo, president d'UNICEF Comitè Espanyol
Ja estem a Amman. Una ciutat en progrés constant que té una banda modern i atractiva, en un país petit (de la mida d'Andalusia) que des de la seva estabilitat juga un paper molt important de coixí a l'Orient Mitjà. Hi ha molt trànsit i estem a 70 quilòmetres de Zaatari.
 
Anem amb la Diana Valcárcel, la nostra directora de Comunicació, i l'equip de l'Àngels Barceló i la SER. Es veu un parc automobilístic modern i un urbanisme molt extens amb caràcter propi i de tons uniformes, blanquinosos i beixos, encara que irregular atès que la ciutat està plena de turons.
 
La sortida ens transporta a un paisatge més àrid, ondulat i pedregós, d'aspecte desèrtic, on sorgeixen d'aquí i d'allà edificacions dispars. Alguns controls abans del camp ens alerten que estem prop de la frontera amb Síria i en la ruta de l'Iraq, i es barregen amb tendes de fruites i verdures. Les restes de plàstic pinten els camps on les cabres pasturen al seu gust.
 
Entrem al campament amb els primers contenidors usat com a oficines. Es barregen les tendes botigues i petites edificacions d'uralita al costat d'instal·lacions de gestió del camp més grans que estan reixades. Allí apareixen els emblemes d'UNICEF per tot arreu al costat dels d'ACNUR.
 
El primer que fem és visitar una escola de nenes, gran, neta i ben organitzada on estudien alumnes de 3 a 14 anys que han nascut al camp i d'altres que van anar a l'escola a Síria i tenen records tremends de la guerra, els bombardejos i els refugis. Se les veu contentes, tot i que no felices, ja que les seves vides són precàries però somriuen perquè aprenen.
 
Els lliurem una banderola desplegable amb els missatges dels infants espanyols dirigits a elles i s'emocionen, donen les gràcies i escriuen en el llenç missatges d'agraïment. Sembla una escola espanyola de barri o d'una zona rural. Les nenes no saben on és Espanya i els expliquem que es troba a l'altra punta de la Mediterrània.
 

ZAATARI: EL MAjOR PROjECTe D'ABASTament D'AiGUA EN qualsevol CAMP DEL Món

D'allí passem al sistema d'abastament d'aigua per al camp que gestiona UNICFF i que reparteix cada dia 3 milions de litres d'aigua. Allà, l'Ahmad ens explica la complexa organització i logística que permet que 60 camions cada dia facin el repartiment amb un sofisticat sistema de dipòsits per zones i de tancs familiars. Cada persona té dret a 35 litres per dia i una mica més de 40 a l'estiu. És, segons l'Ahmad, que porta gairebé cinc anys com a encarregat, el major projecte d'abastament d'aigua en qualsevol camp del món.
 
Posteriorment ens vam traslladar a l'anomenada 'Avinguda dels Camps Elisis', un eufemisme de gairebé 2 quilòmeters de llarg en on floreixen, gairebé més que en l'esmentada avinguda de París, centenars de botigues, petites botigues de queviures i llocs de menjars. Ens fixem en una pastisseria i un petit bar on comprem dolços, que estan boníssims. Els preguntem als seus amos com van arribar a muntar els negocis i ens contesten que a través d'estalvis o petits préstecs, amb molt d'esforç. Veiem que alguns diners corren i que hi ha una certa economia i comerç que sorgeixen per microemprenendors.
 
Per fi vam visitar una escola gestionada per UNICEF i Save the Children que proporciona 'seguretat, formació i connexió' en uns barracons per a infants que no van a l'escola perquè fan petits treballs fora del camp. Aquí reben, amb el mètode Makani, educació informal, desenvolupen habilitats físiques i juguen i es connecten per Internet. A Za'atari hi ha 9 escoles i 21 centres Makani d'educació informal gestionats per Unicef, a més dels 36 espais amics de la infància on milers de nens i nenes reben educació bàsica.
 
Acabem la primera visita a Z'aatari. Ha estat intensa i commovedora. Són milers de retalls d'històries increïbles d'heroisme i supervivència i amaguen l'anhel de poder tornar a Síria quan es pugui. Quan? Mentre el procés de treva tracta de consolidar-se i la Conferència de Ginebra sobre Síria arrenca a batzegades amb la mediació de les Nacions Unides, i del meu amic Stéfano, aquí es tracta de sobreviure.
 

ZAATARI: UNA COMPLExA PASsARel·lA ENTRE EMERGèNCIA i DESenvolupament 

El camp de Zaatari sembla ja gairebé un assentament consolidat, una ciutat de 80.000 habitants que encara que no ho vulguin, té ja el repte de ser alguna cosa més que un refugi, i es planteja poder oferir alguna possibilitat d'inserció econòmica i social als seus habitants. Es tracta de la famosa i complexa passarel·la entre l'emergència i el desenvolupament. Za'atari, al final, podria acabar sent una ciutat amb edificis estables, potser envoltada de nous campaments si no es posa fi a la guerra.
 
Queda per a mi clar l'esforç sobrehumà del govern i el poble jordà que amb la seva modesta economia (5.000 euros de renda per càpita) ha respost amb una acollida descomunal i generosa. També es veu la mà solidària de les agències de cooperació i moltes ONG i governs descentralitzats que permeten compensar allà on Jordània no arriba. En aquests 5 anys de guerra, 11.000 milions de dòlars han arribat a la regió afectada per la guerra com a ajuda.
 
El Comitè Espanyol d'UNICEF ha mobilitzat gairebé tres milions d'euros per a l'emergència gràcies als nostres socis, empreses i aliats. Vull destacar les importants aportacions de la Diputació Foral de Biscaia, dels governs de Castella i Lleó, Navarra, Castella la Manxa, Balears, de les ciutats de Saragossa, Valladolid, Logronyo, etc. A Zaatari es nota la cooperació d'UNICEF i els seus tècnics, BRAVO, GRAN TREBALL, i la de moltes entitats espanyoles. Junts vam salvar vides i tractem de donar esperança als 8.400.000 infants afectats pel conflicte sirià.
 
Gràcies de tot cor. Contribueix perquè no hi hagi una generació perduda. Truca al 902 314 131 per fer-te soci o col·labora amb aquesta emergència.
 
Post escrit per Carmelo Angulo, president d'UNICEF Comitè Espanyol

 

Relaciones

Ajuda refugiats: 10.000 infants desapareixen a Europa

Data: 
Dil, 01/02/2016 (All day)
Actualizado el 12/02/2016 a las 12:09 |
Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

La crisi de refugiats a Europa ens ha tornat a deixar una xifra dolorosa i esgarrifosa. Segons la Europol, 10.000 infants refugiats i migrants no acompanyats han desaparegut dins de les nostres fronteres sense deixar rastre i la xifra podria augmentar.

Sabem que aquests infants van arribar a les nostres costes perquè estaven cansats de viure rodejats de guerra i de violència. Sabem que es van registrar en algun país europeu. Però no sabem res més d'ells. 

A UNICEF estem molt preocupats per l'extrema vulnerabilitat a la qual s'enfronten els infants i joves no acompanyats o separats de les seves famílies. A viatjar rols, aquests infants són el blanc perfecte del tràfic de persones i altres organitzacions criminals.

Ajuda refugiats: EXISTEIXEN 90.000 INFANTS NO ACOMPANYATS A ALEMANYA I SUÈCIA

A més, els infants no acompanyats  corren el risc de convertir-se en víctimes d'abusos sexuals i violència, sobretot quan estan retinguts en centres de detenció. En molts països els joves són explotats per pagar als contrabandistes el preu del seu viatge.

Es calcula que hi ha uns 90.000 infants i joves no acompanyats només a Alemanya i Suècia. És necessari ampliar reforços per identificar on estan, quines són les seves necessitats i com protegir-los. Els infants no acompanyats han de ser una prioritat en cada punt del camí. 

Un cop han arribat al seu destí, és necessari incrementar les mesures de precaució en els centres d'acollida en els quals esperen la seva sol·licitud d'asil. Això implica entre altres coses, que hi hagi personal atenent aquests centres les 24 hores del dia.

Ajuda refugiats: l'odissea d'en munir

Entre tantes males notícies, ens agradaria compartir una història dura i esperançadora a la vegada. Aquesta història ens explica l'odissea d'en Munir, un jove d'Afganistan de 16 anys al qual un bombardeig sobre casa seva el va deixar amb el cantó esquerre del seu cos semiparalitzat. La violència al seu país el va empényer a prendre una important decisió. Tot i la seva discapacitat, en Munir va emprendre un llarg viatge el va portar a passar per països com Iran, Turquia, Bulgària i Sèrbia. Va ser en aquest últim país on el van identificar com a menor no acompanyat i on els treballadors socials, amb el suport d'UNICEF, el van ajudar a continuar el viatge de forma segura. 

Des de llavors, en Munir s'ha mantingut en contacte amb nosaltres i ens ha informat de la seva trajectòria. Gràcies a ell sabem que ja ha arribat a Suècia, on ha iniciat la sol·licitud formal d'asil. "Estic a casa i hi ha molta gent que m'ajuda" ens explica des d'allà. 

Ajuda refugiats: TOts els infants necessiten protecció 

La crisi de refugiats i migrants posa de manifest la necessitat de protegir tots els infants que aquests dies creuen les nostres fronteres buscant un futur lluny dels trets i els bombardejos. Aquesta protecció hauria de ser encara més intensa per als més vulnerables, com són els infants que viatgen sols.

La notícia dels 10.000 infants no acompanyats desapareguts a Europa confirma que aquests infants s'enfronten a grans perills durant el seu viatge. Un viatge que tenim l'obligació de fer-lo el més segur possible inclòs el destí final.

Tú pots col·laborar perquè puguem aconseguir-ho. Ajuda'ns a protegir els infants refugiats i migrants

Post escrit per la Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

Relaciones

Emergències 2016: no podem mantenir la calma

Data: 
Dima, 26/01/2016 (All day)
Actualizado el 27/01/2016 a las 09:48 |
Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

Et proposem un moment de calma. Respira fons. Imagina't en un lloc molt relaxant per a tu: una platja deserta, una gran prat verd, una tarda plujosa d'estiu... Oblida't de tot i pren-te un respir.

Sabem que estàs gaudint del moment, però t'hi hem de treure. Comences a escoltar bombardejos aeris, sirenes d'alarma, crits, huracans, finestres que es trenquen, metralletes a ple rendiment, més crits...

Aquesta és la banda sonora de la vida dels més de 250 milions d'infants que viuen atrapats en conflictes i dels milions que viuen en alerta constant per desastres naturals. En un món ple d'emergències, no podem mantenir la calma. Cal actuar ja!

Per això, des d'UNICEF Comitè Espanyol hem llançat aquesta iniciativa que busca cridar l'atenció sobre alguna cosa que sembla que ens estem acostumant a veure però que no podem tolerar: els terribles efectes que les guerres i les catàstrofes naturals tenen sobre els nens i les nenes.

EMERGèNCIeS 2016: CONeix eLS Pitjors CONFLICTeS PeR ALS infantS

Nens i nenes que tenen fred, fam, por... Nens i nenes que no entenen res ni tenen la culpa de res del que els està passant. Són molts els punts del planeta en els quals els infants viuen en aquesta situació. Aquests són només alguns dels casos més greus:

  • Síria viu la major crisi humanitària del moment. Gairebé 5 anys després del començament de la guerra, uns 13,5 milions de persones necessiten ajuda urgent dins del país. Més de 4 milions de persones s'han vist obligades a deixar-ho tot i fugir a altres països.
  • La crisi de refugiats a Europa ens preocupa especialment per l'incessant augment d'infants entre els que arriben al continent fugint de la violència de països com Síria, l'Iraq o l'Afganistan.
  • Al Sudan del Sud, on es viu un greu conflicte des de fa més de 2 anys, tota una generació d'infants podria perdre el seu futur. Uns 2,3 milions de persones han fugit de les seves cases per la inseguretat i la violència.
  • A la República Centreafricana, país també assolat per la guerra, hi ha més de 1,2 milions de persones que pateixen una greu inseguretat alimentària. A UNICEF calculem que 39.000 nens i nenes podrien patir desnutrició aguda greu.
  • Al Iemen, els constants enfrontaments han provocat que més de 21,2 milions de persones (el 80 % de la població total) necessiten ajuda humanitària urgent. Entre elles es troben 9,9 milions d'infants.
Aquestes i altres dades esgarrifoses les podeu trobar en l'informe Acció Humanitària per a la Infància 2016, que assenyala quines són les principals emergències d'aquest any i quines són les necessitats de finançament.
 

EMERGèNCIeS 2016: volem arribar a 46 MILiONS D'infants

Durant el 2016, des d'UNICEF volem portar ajuda humanitària a 76 milions de persones, entre elles 43 milions d'infants, en un total de 63 països en situació d'emergència. Per fer-ho, necessitem un total de 2.800 milions de dòlars.

Per primera vegada en la nostra història, la major part d'aquests fons (el 25 %) aniran destinats a donar educació als nens i nenes que viuen en situació d'emergència. El 2015 vam donar accés a educació en emergències a 4,9 milions d'infants. Aquest any, volem arribar a 8,2 milions de nens i nenes; més de la meitat d'ells són de Síria.

Són xifres enormes, sí. Per això necessitem el teu suport i el de totes les persones convençudes que, davant d'aquesta realitat, no podem mantenir la calma ni un minut més.

Post escrit per Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

 

Relaciones

Iemen, la meva primera vegada en un país en guerra

Data: 
Dime, 13/01/2016 (All day)
Actualizado el 27/01/2016 a las 09:56 |
Meritxell Relaño, representant adjunta d'UNICEF al Iemen

És la primera vegada que estic en un país en guerra.

Vaig arribar al Iemen el passat 13 d'octubre i en aquests tres mesos de treball he viscut en primera persona escenes que abans només havia llegit en novel·les o vist en pel·lícules de guerra: cues a l'espera de rebre pa o aigua, pares que pretenen que els seus fills no sentin a prop seu els bombardejos i pensin que la guerra és invisible...

La vida segueix amb certa normalitat a Sanà, però el soroll diari dels avions ens manté alerta. Els infants del Iemen només entenen que les seves famílies estan espantades, que no poden anar a l'escola ni sortir al carrer, que no hi ha feina ni menjar, ni tan sols electricitat o aigua. Amb l'objectiu d'intentar reduir l'impacte negatiu de tot això sobre la infància, en UNICEF treballem a través de les cinc oficines que tenim al país.

Recordo un dia de sol que vam sortir al carrer per veure com es repartia l'aigua a la capital, una acció que es realitza un cop cada dues setmanes. Semblava una jornada tranquil·la, sense soroll d'avions. Em va cridar l'atenció el color pàl·lid de tots els nens i nenes que aquell matí van sortir per fi de les seves cases a intentar recollir la major quantitat d'aigua possible en galledes.

Eren infants amb la pell blanquinosa, amb ulleres, molt prims. Nens i nenes que viuen tancats en cases de dimensions reduïdes. Davant els meus ulls vaig presenciar una imatge que em va produir sensacions estranyes: una escena bonica perquè jugaven amb l'aigua i, al seu torn, impactant per l'expressió de la cara d'aquests infants que posaven fi a la reclusió durant els minuts en què va estar oberta l'aixeta al seu barri de la capital iemenita.

al iEMEN, PeR A LA INFàNCIA, TAMBÉ EXISTEix LA GUERRA

Aquí no funciona el sistema de salut, ni l'escolar, encara que una part de les escoles del país van obrir l'1 de novembre. Tampoc existeix la possibilitat d'un desenvolupament normal per als nens i nenes, per ara. Al Iemen, per a la infància, també hi ha la guerra. Una guerra que causa traumes i un estat de xoc difícil de superar.

A través de les persones que treballen en el programa de suport psicosocial, coneixem històries de nens i nenes amb malsons, l'únic espai per abstreure's de la guerra són aquests espais protegits que des d'UNICEF, amb l'extensa xarxa d'aliats, posem a la seva disposició.
 
Les dificultats per estabilitzar el flux de les importacions complica encara més la situació ja que, al Iemen, el 90 % del menjar i el combustible són importats. La distribució de l'ajuda humanitària és també complicada; hi ha zones del país a les quals l'accés es realitza amb dificultat. Això fa que les condicions de vida de moltes persones s'estiguin veient cada vegada més afectades.
 
Es tracta d'una guerra molt complicada i tàcticament complexa. Una guerra que està afectant greument els drets de la infància. Una guerra per a la qual, tant de bo, es trobi solucions al més aviat possible.
 
Post escrit per Meritxell Relaño, representant adjunta d'UNICEF al Iemen.
Relaciones

Infants nascuts en conflicte: 16 milions de nadons rodejats de violència

Data: 
Dime, 16/12/2015 (All day)
Actualizado el 18/12/2015 a las 12:08 |
Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

A Espanya viuen 8,3 milions d'infants. Imagina't que tots aquests nens i nenes haguessin nascut en plena guerra. Que no haguessin tingut hospitals segurs en què arribar al món. Que l'únic que els hagués envoltat durant els seus primers dies de vida fossin les bombes, la pobresa i la fugida constant.

Ara multiplica el nombre d'infants que viuen a Espanya per dos. Doncs aquest és el nombre de nens i nenes que, només durant aquest any, han nascut en situació de conflicte a tot el món. Més de 16 milions de nadons la vida dels quals corre greu perill des del minut u.

Els infants que neixen en països assolats per la violència i la guerra s'enfronten a enemics que es fan més forts en aquest tipus de situacions. La pobresa, les malalties infeccioses, la desnutrició o la falta d'atenció sanitària s'intensifiquen en llocs on pràcticament totes les infraestructures han deixat d'existir.

infantS NAsCuts EN CONFLICTe: EFECTeS PSICOLòGICS PeR A TOtA LA VIDA

A més de les conseqüències que la guerra té en la salut física d'aquests infants, els efectes psicològics poden arribar a acompanyar-los durant tota la seva vida. Els nivells d'estrès que aquests infants experimenten en els primers anys de vida determinaran inevitablement el seu desenvolupament.

Malauradament, molts països al món viuen terribles conflictes, uns més mediàtics que d'altres. Llocs que estan a l'extrem oposat de ser un 'entorn amigable' per a la infància i en els quals els drets dels infants que acaben de néixer estan totalment desprotegits. Per destacar alguns dels casos més greus:

  • A la República Centreafricana els infants pateixen les formes de tortura i assassinat més inimagibles.
  • A Síria les escoles són objectiu deliberat de molts atacs aeris.
  • Al Sudan del Sud 16.000 infants han estat reclutats pels diferents grups armats enfrontats en un conflicte que també s'ha emportat la vida de 1.500 nens i nenes.
  • A Nigèria el nombre de dones i nenes que estan sent utilitzades com a suïcides ha augmentat en els últims mesos.

infantS NAscuts en conflicte: Moltes MARES Donen a llum en EL CAMí de fugida

En moltes ocasions, els conflictes obliguen a infants i famílies a fugir de les seves cases, que han deixat de ser un lloc segur onl viure. És el cas de les 870.000 persones que han arribat a Europa aquest any per demanar asil i entre les quals hi ha moltes mares que han donat a llum en el camí.

A més de les guerres i la violència, el canvi climàtic i la pobresa extrema també estan empenyent a milers de persones a emprendre perillosos viatges. Infants, dones embarassades i famílies senceres es desplacen fugint de la vulnerabilitat en què viuen.

En definitiva, milions d'infants estan naixent en les pitjors condicions possibles. Milions de nadons envoltats de violència, de fam i de pobresa. Països, governs i persones tenim una gran responsabilitat amb ells i no els podem decebre.

Post escrit per Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

Relaciones