Emergències

Sequera a Etiòpia: la manca d'aigua porta les famílies al límit

Data: 
Dime, 11/05/2016 (All day)
Actualizado el 13/05/2016 a las 11:12 |
Kun Li, especialista de comunicació d'UNICEF Somàlia

Tres anys fa ja que la pluja li falla a la Hawa Ali, un pastora d'Etiòpia. Abans que els seus animals sucumbissin a la set, la fam i les malalties, va decidir unir-se a altres famílies del seu poble i traslladar-se cap a la veïna Somalilàndia.

Amb els rucs carregant els nens, la Hawa i els seus companys de viatge, tots d'ètnia somali, van caminar durant 30 dies fins arribar a Lughaya, un poble costaner de la regió d'Awdal a Somalilàndia.

Durant el camí, molts animals van morir. Va arribar un moment en què no quedaven rucs sobre els quals portar els infants. Va ser llavors quan van decidir aturar-se. Van venir fins aquí perquè pensaven que hi hauria pastura i ajuda. Però no van trobar cap de les dues coses: Somalilàndia també està assolada per la sequera.

Quan vaig conèixer la Hawa estava asseguda en una plana plena de pedres. No hi havia cap refugi, ni rastre de menjar o d'un trosset d'ombra per protegir-se del sol abrasador. No hi havia homes en el seu grup. Estava envoltada per 20 persones, totes dones i infants.

SEQUerA a ETIòPiA: "eLS infantS ESTaN patint"

"Els homes han anat a buscar pastura per als animals que ens queden", m'explicava la Hawa amb els seus 70 anys d'edat. "Ens hem quedat aquí a l'espera d'ajuda, però ens n'ha arribat molt poca. La situació no és bona aquí. No tenim menjar, ni aigua, ni refugi. Fa fred a la nit. Els infants estan patint".

"Portem 3 anys suportant la sequera. Cada vegada és pitjor. Hem hagut de deixar tot el que teníem", afegia la Hawo Rayab, una mare de 35 anys, mentre intentava donar-li el pit al seu nadó, que no parava de plorar. "Ens van dir que hi hauria pastura a l'altra banda de la frontera. Però quan vam arribar aquí no vam trobar res".

La sequera que assola Etiòpia i el nord de Somàlia (especialment Somalilàndia i Putland) és el resultat de quatre temporades consecutives de pluges escasses, les conseqüències de les quals han estat amplificades per El Niño. Els grangers i pastors s'emporten la pitjor part, i representen fins a tres quartes parts de la població de Somalilàndia i Putland. Les males collites i l'escassetat d'aigua i pastura han portat al límit les famílies i les comunitats.

SEQUerA a ETIòPiA: "les nostres vides ESTaN EN PErill"

Con los burros cargando a los niños, Hawa y sus compañeros de viaje, todos de etUna madre administra leche terapéutica con una jeringuilla a su hijo en un centro de tratamiento contra la desnutrición en Hargeisa, la capital de Somalilandia.

En Mohammad Omar acostumava a tenir moltes cabres. Però quan el vam conèixer amb la seva família a Habasweyne ja només li en quedaven dues. Tots dos animals estaven estirats al terra i no mostraven cap interès pels grans de blat de moro del seu voltant. Estaven massa febles per menjar.

"És la primera vegada, en els meus 80 anys de vida, que veig una sequera tan greu. Ha matat molts animals i ha provocat molta gana. Les nostres vides estan en perill", deia en Mohammad.

Una altra greu conseqüència de la sequera és l'augment de la desnutrició infantil. Al voltant de 100.000 infants menors de 5 anys pateixen desnutrició aguda a Somalilàndia i Putland.

L'ONU està movilitzant recursos perquè organismes com UNICEF proporcionin ajuda a 1,7 milions de persones afectades per la sequera al nord de Somàlia. Entre elles, 385.000 necessiten ajuda urgent.

SEQUerA a ETIòPiA: "vull tornar a casa"

Abans de separar-me de la Hawa i la resta d'infants i dones refugiats, vaig conèixer la petita Raaho. Ens va explicar que havia fet el viatge en ruc fins Somalilàndia. "No teníem prou menjar a casa, per això ens en vam anar", m'explicava la nena de 4 anys. "Tenia molts amics a casa. El Mohamed, l'Aya, l'Omar, la Fatuma... Sempre jugàvem junts. Vull tornar a casa".

El que em va explicar em va fer recordar que portava amb mi una mena de motxilla amb forma d'ós de peluix. Els meus fills solien jugar amb ella quan eren petits. Vaig anar a buscar-la entre el meu equipatge i la hi vaig donar. Estava feliç i de seguida se la va penjar a l'esquena. "Tant de bo li serveixi com a coixí i li doni una mica de calor mentre dorm a l'aire lliure", vaig pensar mentre m'acomiadava de la Raaho, la Hawa i la resta.

I tant de bo l'ajuda arribi aviat perquè la Raaho pugui tornar a casa i jugar amb els seus amics.

Post per Kun Li, especialista de comunicació d'UNICEF Somàlia

 
Relaciones

Ajuda refugiats: descobreix el viatge d'un infant sirià fins a Alemanya

Data: 
Dime, 04/05/2016 (All day)
Actualizado el 05/05/2016 a las 13:01 |
Thomas Nybo, comunicació en UNICEF

Com s'enfronta un infant refugiat sirià al perillós viatge que el separa d'un futur fora de perill a Europa? La imaginació d'en Nawwar, un nen sirià de 7 anys, el va ajudar a suportar el trajecte en llanxa que el va portar fins a Grècia.

Per a aquest petit, un grup d'óssos polars amistosos que flotaven en un tros de gel, els van protegir a ell i a la seva família mentre creuaven el mar. "Vam veure óssos polars quan érem a la barca", diu e Nawwar sense dubtar-ho. "Va ser la millor part del viatge".

En l'últim any, centenars d'infants han mort ofegats mentre feien el mateix trajecte. Molts d'ells eren nadons o nens molt petits. En Nawwar i la seva família estan entre els afortunats que van arribar sans i estalvis.

AjUDA REFUGIAtS: "LA PART MéS DIFÍCIL va ser  haver de DORMIR SOBRE LeS PEDReS"

"La part més difícil va ser haver de dormir sobre les pedres i haver d'escalar muntanyes", explica en Nawwar. "Va ser un viatge realment dur".

El viatge d'en Nawwar de moment ha acabat a Berlín, on viu des de fa 3 mesos. Allà assisteix al col·legi Nelson Mandela, una escola internacional de la UNESCO que es defineix com unes "Nacions Unides en miniatura" i que acull estudiants molt diversos. Els alumnes procedeixen de més de 60 països i les classes s'imparteixen de forma bilingüe en anglès i alemany.

"A Síria ni tan sols podia anar a l'escola", diu en Nawwar.

En la seva tornada a les aules ha estat acompanyat per un altre nen de 7 anys, l'Alec, que és el traductor a l'alemany d'en Nawwar. Els dos nens van trigar poc temps en fer-se molt amics.

AjUDA REFUGIAtS: UNA HISTòRIA D'INTEGRACIÓ

"L'Alec és un bon amic. Jugo molt amb ell", diu en Nawwar. "Juguem a LEGO i al Minecraft".

L'Alec s'omple d'orgull quan parla del seu nou amic.

"És molt interessant tot el que ha viscut", explica l'Alec. "Va començar a Síria, va passar per Turquia, després Grècia i després Alemanya. I ja sap molt alemany. És realment increïble".

Com molts sirians, en Nawwar va aprendre a parlar anglès des que era molt petit. Encara que va haver de deixar d'anar a classe a causa de la guerra, l'Alec està molt impressionat per les habilitats del seu amic.

"És un dels millors lectors de classe", diu l'Alec. "A més, ja ha fet molts amics i probablement faci molts més aquest any. Tothom està feliç que estigui aquí".

Post per Thomas Nybo, comunicació en UNICEF

 

Relaciones

Vacunació entre les bales

Data: 
Div, 29/04/2016 (All day)
Actualizado el 02/05/2016 a las 09:48 |
Robin Nandy, cap de vacunació d'UNICEF

Als llocs en guerra, els infants no estan reben les vacunes que necessiten per protegir les seves vides.

Qualsevol persona que vegi la televisió o faci servir un smartphone té accés a milers d'imatges que mostren la destrucció que els conflictes armats provoquen a tothom. Podem veure els detalls de la guerra i com amenaça la vida de milions d'infants

Tot i axí, els conflictes també tenen un impacte directe en coses menys visibles. Encara que no està tan present a les notícies, la guerra també destrueix els serveis de salut, nutrició, aigua, sanejament i higiene.

L'accés a la vacunació essencial és una de les conseqüències més habituals de la interrupció dels serveis i infraestructures. El resultat d'això és que, durant els conflictes, milions d'infants no reben les vacunes que necessiten per mantenir-se sans i tenir una oportunitat justa a la vida.

El acceso a la vacunación esencial es una de las consecuencias más habituales de la interrupción de los servicios e infraestructuras. El resultado de esto es que, durante los conflictos, millones de niños no reciben las vacunas que necesitan para mantenerse sanos y tener una oportunidad justa en la vida. 

SEtMANA DE LA VACUNACIÓ: 18,7 MIlionS DE BEBèS NO ESTaN VACUNAtS

La Setmana Mundial de la Vacunació, que s'extèn des del 24 fins el 30 d'abril, és l'oportunitat perfecta per parlar de tots aquells infants que viuen en llocs en conflicte i que no estan sent vacunats.

A tot arreu, 18,7 milions de bebès no reben el lot complet de vacunes que els protegiran de malalties molt perilloses. Al voltant d'1,5 milions d'ells moriran abans de fer els 5 anys per malalties que es podrien evitar amb vacunes.

Tots els infants, sense importar on visquin o quines són les seves circumstàncies, tenen dret a sobreviure i prosperar. Els infants en situació de conflicte tenen altes probabilitats de veure com se'ls nega aquest dret. Al voltant de dos terços dels nens sense vacunar al món viuen en zones en les que hi ha guerra.

Entre els casos més greus es troba Sudan del Sud, que té la tasa de vacunació infantil més baixa del món: només el 39% dels nens estan vacunats. Especialment preocupant és la situació a Síria, on després de 5 anys de conflicte, la tasa de vacunació infantil ha caigut del 80% al 43% i hi ha hagut un rebrot de polio.

SEtMANA DE LA VACUNACIÓ: Metges i infermers es juguen la vida

Però els infants en conflicte no s'enfronten només a la manca de vacunes, sinó que, si cauen malalts, no poden rebre l'atenció que necessiten. En aquestes condicions, els infants tenen més probabilitats de patir complicacions fins i tot de morir a causa de malalties que podrien prevenir-se i tractar-se en un entorn sense guerra.

Per exemple, en alguns camps de refugiats, fins a un 30% dels infants amb xarampió ha mort. En temps de pau, només una petita part dels infants afectats per aquesta malaltia estan en risc de morir.

També hem de recordar als metges i infermers que arrisquen les seves vides per poder vacunar els nens en aques escenari de violència i guerra. Molts d'ells són objectiu deliberat de les parts en coflicte i han arribat a perdre la vida per aquest motiu. Una gran part de la feina que fem a UNICEF és assegurar que poden desenvolupar la seva tasca sense posar en perill la seva integritat física.

 

SEtMANA DE LA VACUNACIÓ: 3 MILionS DE VIDeS SALVADeS a l' Any

La vacunació és capaç de salvar fins a 3 milions de vides a l'any. Des del 1990, les vacunes han estat una de les principals causes de la reducció de la mortalitat infantil. Malgrat això, 1 de cada 5 infants al món, normalment els més vulnerabes, no reben les vacunes que necessiten per tal de sobreviure.

Els infants que viuen en països en guerra es veuen empesos a una espiral de deprivació que els roba la salut i, per extensió, el seu futur. Les vacunes poden ajudar a trencar aquest cercle viciós i, a més, reforcen els sistemes de salut allà on arribin.

Amb el finançament necessari i el compromís internacional de protegir els treballadors sanitaris, els programes de vacunació poden salvar vides en guerres i conflictes, aixó com ajudar a reconstruir els sistemes que protegiran els infants en el futur.

Post per Robin Nandy, cap de vacunació d'UNICEF

Relaciones

Terratrèmol a l'Equador: "Espero que ens ajudin, sobretot als infants"

Data: 
Dime, 27/04/2016 (All day)
Actualizado el 02/05/2016 a las 09:49 |
Diego Brom, tècnic de comunicació en UNICEF

Micaela Chila té 12 anys i viu a Pedernales, epicentre del terratrèmol que va patir l'Equador el passat dissabte 16 d'abril. Micaela ens explica que necessiten ajuda, especialment els infants.

La nena va acudir amb la seva família aquest dissabte a l'estadi Maximino Puertas, a Pedernales, per tal de buscar recolzament de les organitzacions que treballen al terreny. Allà van rebre menjar, aigua i atenció psicològica per part dels professionals del Ministeri de Salut.

Micaela explica que el sisme del 16 d'abril va ser "terrible" i que el va viure "amb molta por". Es va salvar perquè, juntament amb els seus germans, es va ficar sota d'una taula a casa seva. Gràcies a això no van patir lesions

TERRatrèmol a l'Equador: "els Tremolors SóN TERRIBLES"

Després del terratrèmol, la seva germana va veure que el mar s'havia allunyat de la platja, pel que la seva família va decidir abandonar el lloc, per por a què arribés un tsunami. Ara, tots es troben a casa d'una família qu els han prestat una cabana per tal que es refugiïn.

"Estem bé, però falta menjar i d'altres coses. Espero que ens ajudin, sobretot als infants", diu.

"Aquests tremolors són terribles. La rèplica d'ahir la vaig viure molt malament. On érem semblava que anava a caure", comenta.

Malgrat d'aquesta situació, la Micaela espera "que ara hi hagi calma i tranquil·litat per a tothom" i poder tornar aviat a l'escola, perquè no vol perdre un any.

TERRatrèmol a l'Equador: 120.000 infants NO PoDEN anar A CLAsSE

A UNICEF calculem que més de 280 escoles estan greument afectades pel terratrèmol, el que suposa que 120.000 nens no poden anar a classe fins que se'ls faciliti una alternativa.

Des que les autoritats equatorianes declaren l'estat d'emergència, des d'UNICEF hem enviat equips a les zones més afectades i hem entregat subministraments d'ajuda humanitària per als infants afectats pel terratrèmol.

Des d'UNICEF demanem a la comunitat internacional que dóni per recolzar la resposta a aquesta emergència.

Si vols, tu també pots ajudar als nens afectats pel terratrèmol a l'Equador.

Post per Diego Brom, tècnic de comunicació a UNICEF

Relaciones

Ajuda a l'Equador: què puc fer?

Data: 
Dil, 18/04/2016 (All day)
Actualizado el 20/04/2016 a las 09:35 |
Lara Aparicio, storyteller d'UNICEF Comitè Espanyol

Un terratrèmol com el de l'Equador ho arrasa tot al seu pas. A la pèrdua de vides humanes, més de 400 en aquest cas, i els ferits, més de 2.500, s'uneixen les destrosses en habitatges, escoles i hospitals, que produeixen el desconcert, el caos i la manca de serveis bàsics a milers de persones.

Les imatges de destrucció i dolor se succeeixen en les xarxes socials, les pantalles dels nostres televisors i les portades dels nostres diaris. I, llavors, a molts de vosaltres us ve la pregunta: com puc ajudar?

AjUDA a l'EqUADOR: Les necessitats són enormes

La destrucció ha estat molt forta a 6 províncies de l'Equador. Les necessitats de la població són enormes. Moltes infraestructures han estat malmeses. El sistema de salut està en situació d'emergència i en alguns llocs s'ha interrumput el servei d'aigua i electricitat.

En aquests moments, l'Equador viu amb l'esperança de trobar supervivents sota les runes. Per això, les primeres 72 hores són vitals en una emergència.

L'Equador necessita ajuda internacional. Governs d'altres països i organitzacions ja s'han posat en marxa. A UNICEF centrem la nostra resposta en ajudar i protegir a infants i famílies

Vosaltres des d'on sigui que us trobeu també podeu sumar-vos per ajudar l'Equador, a través de l'opció que preferiu:

  1. Des del teu telèfon, enviant un SMS solidari amb la paraula UNICEF al 38080, estaràs donant 4 euros que es convertiran en ajuda humanitària directa.
  2. Fent un donatiu a través de la nostra pàgina web o dels nostres comptes bancaris a:
  • Caixabank  ES39 2100 5731 70 0200005001
  • Santander  ES51 0030 8301 77 0000304271
  • ING DIRECT ES98 1465 0100 95 6000000000

​També podeu fer servir les nostres xarxes socials, Facebook, Twitter o Instagram per a que tothom sàpiga què està passant en aquesta emergència i quines són les necessitats de la població equatoriana. Quant més lluny arribi el missatge, més ajuda arribarà.

Ajuda a l'Equador: la societat espanyola respon

La societat espanyola respon en aquest tipus de catàstrofes. Així ho va demostrar fa gairebé un any, quan un terratrèmol de 7,9 graus en l'escala de Richter va destrossar el Nepal, deixant prop de 10.000 morts.

Un país que pateix un sisme d'aquestes característiques queda sumit en el caos. És important recordar que les autoritats i les organitzacions humanitàries han de ser el punt focal de tot l'ajut que va arribant. D'aquesta manera, els resultats d'aquesta ajuda seran molt més eficaços.

LA VOSTRA AJUDA, LA TEVA AJUDA, ÉS MOLT IMPORTANT AVUI. 

Relaciones

Refugiats: què en sabem d'ells?

Data: 
Dil, 11/04/2016 (All day)
Actualizado el 12/04/2016 a las 08:58 |
Jessica Dinen, continguts digitals d'UNICEF Fund

Fa 5 anys que va començar el conflicte de Síria, i no passa gairebé ni un dia sense que els diaris informin sobre la terrible situació de les persones que han hagut de fugir dels seus països a causa de la violència.

Aquests grans grups de desplaçats llancen llum sobre una fotografia molt més gran: al món, existeixen més de 60  milions de persones que s'han vist obligades a deixar casa seva, una xifra que no s'havia tornat a assolir des de la II Guerra Mundial. Entre aquestos, 20 milions són refugiats. 

Què en sabem d'ells? "Sembla que algunes persones pensen que emigrants i refugiats són en la seva majoria homes que ens vénen a treure'ns la feina" diu Chris Tidey, especialista de comunicació en emergències d'UNICEF. "Això és un mite".

  • Sabem que més de la meitat de tots els refugiats al món són dones i nenes
  • Sabem que la majoria d'aquestes persones fugen de guerres en països com Afganistan, Iraq i Síria.
  • Sabem que molts acaben a Egipte, Jordània, Líban, Turquía o al nord d'Àfrica. Una petita part (1 milió l'any passat) estan a Europa. Ara, amb les fronteres europees tancades i l'accés restringit, molts emigrants estan atrapats en assentaments temporals, amb por a tornar i sense poder avançar. 
  • Sabem que 15.000 infants de Síria s'enfronten a un futur incert ells ols. Han creuat les fronteres dels seus països sense la seva família i han quedat separats de tots i tot el que coneixien.
  • Sabem que són moltes les infàncies que estan marcades pel patiment. Al març, des d'UNICEF vam fer públic un informe en el qual s'assenyalava que gairebé 90 milions de nens i nenes menors de 7 anys han passat tota la seva vida en zones de conflicte. Això implica que només coneixen la guerra i l'horror.
  • Però també sabem que molts d'aquests infants, ja siguin desplaçats, emigrants o refugiats, tenen una gran fortalesa interior. Malgrat tot el que han hagut de passar, segueixen intentant construir el seu futur.

REFUGIAtS SIRIans: "NO OBLIDEU QUE SOM INFANTS COM VOSALTRES"

És el cas de la Saja, una nena de 12 anys que va perdre una cama durant un bombardeig a Síria. Ara juga a futbol amb les seves crosses en un camp de desplaçats d'Alep. Somnia en convertir-se en entrenadora algun dia.

O en Moheb, que tamvé viu desplaçat a Alep i vol ser advocat. Es posa a a estudiar quan topts se'n van a dormir, en un moment de pau i tranquilitat que espera que el seu país també recuperi algun dia.

Al camp d'Osmaniye Cevdetiye, a Turquia, Ejri recorda el dia que, fa quatre anys, va haver de sortir de casa, deixant-ho tot, amics inclosos. Quan li pregunten si té un missatge pels infants del món, en Erji diu: "Si us plau, no oblideu que som infants com vosaltrs. Una vegada vam tenir una vida normal, com la vostra. Intenteu entendre'ns"

Post escrit per la Jessica Dinen, continguts digitals a UNICEF US Fund.

Relaciones

Crisi a Síria: "No tinc cap expectativa de futur"

Data: 
Dil, 14/03/2016 (All day)
Actualizado el 18/03/2016 a las 12:39 |
Diana Valcárcel, directora de Comunicació UNICEF Comitè Espanyol

Avui ha estat el dia més dur des que vaig arribar a Jordània per conèixer la situació dels infants refugiats sirians i preparar un programa especial sobre el cinquè aniversari de la guerra a Síria amb la Cadena Ser.

En Faris té 15 anys. En la seva cara gairebé no hi ha expressió. Té la mirada perduda. Va arribar fa dos anys al camp de refugiats de Zaatari amb un amic de la seva edat, sense cap adult. "La meva mare era aquí, als afores del camp vivint en una tenda de campanya. El meu pare em va ficar en un cotxe que em portava a Jordània i després vaig haver de caminar durant una hora".

Hi ha més de 8 milions d'infants sirians que necessiten ajuda com a conseqüència del conflicte que ha destrossat la vida de milers de nens i nenes i que els ha arrencat de soca-rel la seva dignitat, les seves escoles i el seu futur.

La mare d'en Faris va haver de tornar a Síria per donar suport a la resta de la seva família i el va deixar amb una tia. La mare no va poder tornar a Jordània i la seva tia va fugir a Europa. Gràcies al suport d'UNICEF i dels seus aliats en el terreny, en Faris està vivint amb una família d'acollida des de fa un mes.

Vam preguntar a la mare de família d'acollida quina va ser la seva motivació en acollir en Faris. "És una quelcom humà".

CRISI a SíRIA: DOLOR, DIGNItAt, ESPERANçA

El rostre més dur que he vist des que vaig arribar a Jordània és el d'en Faris. Resumeix el dolor, la pèrdua de dignitat i d'esperança. Quan li preguntem què li agradaria per al seu futur, en Faris es queda callat. Sembla que no entén la pregunta, com si li estiguéssim plantejant una cosa sense sentit després de tot el que ha passat, com si ell fos capaç de triar. Després d'un tens silenci ens diu: "No tinc cap expectativa de futur".

En Faris està inscrit a l'escola però la seva mare d'acollida ens diu que li costa molt despertar-se al matí, no té ganes. Li pregunto què és el que més li agrada fer. "M'agrada la cal·ligrafia àrab". I ens ensenya els seus dibuixos. Són preciosos. Li demano amb certa timidesa si em podria regalar un d'ells. L'Abdel Majeed, el nostre traductor, m'ajuda a desxifrar les lletres. Aquí posa "Encara que el meu país està malament sempre l'estimaré".
 
Tu també pots ajudar els infant de Síria. Els nens i nenes de Síria segueixen necessitant la nostra ajuda.
 
Post de Diana Valcárcel, directora de comunicació d'UNICEF Comitè Espanyol
Relaciones

Ajuda refugiats: els infants sirians dormen al fang de les fronteres dels Balcans

Data: 
Dime, 16/03/2016 (All day)
Actualizado el 21/03/2016 a las 11:14 |
Rajae Msefer Berrada, representant adjunta d'UNICEF a l'Antiga República Iugoslava de Macedònia

Les últimes setmanes estan sent terribles per als infants refugiats a Europa. Fa uns dies vaig ser testimoni del seu patiment en l'embarrat centre de trànsit de Tabanovce, prop de la frontera amb Sèrbia.

Mentre 14.000 persones, la meitat de les quals eren infants, estaven atrapades en les seves improvisades tendes de campanya a Idomeni, Grècia, jo presenciava una escena molt similar a la frontera de l'Antiga República Iugoslava de Macedònia i Sèrbia.

Els últims 437 refugiats sirians que van creuar la frontera des de Grècia pel sud, estaven encallats al nord, i no podien continuar el seu viatge cap a Sèrbia. Un quart d'aquestes persones eren infants menors de 5 anys, 12 d'ells tenien només uns mesos d'edat.

Una jove parella siriana es va acostar tímidament per demanar-me ajuda per a la seva filla, traumatitzada des que van sortir del seu país. "Si la toques només amb la mà es posa a cridar. No sabem què fer per ella".

Un altre pare em va donar una ampolla de llet usada, bruta, buida... I em va demanar que l'ajudés a trobar una mica de llet per als seus fills. Com a mare i àvia, no vaig poder evitar mirar l'ampolla i sentir molta ràbia. Vaig pensar en els 3,7 milions de nens i nenes de Síria que, des que van néixer, només coneixen la guerra. Després de ser testimonis de la destrucció de les seves cases i de com la seva vida es feia trossos, aquesta gent està passant nits senceres sota la pluja, sense accés a aliments ni cap tipus de serveis.

AjUDA REFUGIAtS: 1.000 PERSONeS ATRAPADeS a Tabanovce

Les restriccions a les fronteres dels Balcans ja han deixat a més de 1.000 persones atrapades al centre de trànsit de Tabanovce. El 7 de març, quan va tenir lloc la cimera entre la Unió Europea i Turquia, aquestes persones van poder creuar a l'Antiga República Iugoslava de Macedònia des de Grècia. Ara es troben encallades a la frontera amb Sèrbia.

"Després d'estar al tren durant més de 4 hores, arribem a la frontera. La policia macedònia ens va posar un segell de sortida i vam caminar cap a Sèrbia, però la policia d'aquest país no ens deixava passar", em va explicar un pare mentre tractava de protegir el seu nadó de la pluja i el fred. "No podem tornar al centre de trànsit. No tenim cap lloc en el qual protegir-nos de la pluja i no tenim menjar", ha afegit.

Dos dies després, vam tornar a aquest lloc. Seguia plovent. Els camps de fang estaven ara plens de tendes de campanya. El coordinador de terreny d'UNICEF i altres treballadors humanitaris havien estat treballant per posar els petits refugis de la millor manera possible, entre els solcs d'aigua i fang. La superfície estava tan enfangada que un home refugiat va venir a ajudar-me perquè no em caigués mentre caminava per parlar amb la gent.

AjUDA REFUGIAtS: "NO PODEM tornar emrere"

"No podem tornar enrere", em va dir una mare. "Tinc dues filles adolescents que van viatjar soles a Alemanya fa uns mesos i he d'anar amb elles".

Aquesta dona em va recordar els riscos de la separació familiar i que els tancaments de fronteres no anul·len la voluntat d'aquestes persones de continuar el seu camí. Els pares accepten que els seus fills pateixin aquestes terribles condicions durant dies perquè mantenen l'esperança que es reobrin les fronteres i puguin reprendre el viatge.
 
Molts fins i tot estan fent grans sacrificis per suportar la manca de serveis bàsics. No obstant això, no podem permetre que això segueixi passant. Des d'UNICEF, juntament amb altres organitzacions, estem distribuint menjar, kits d'higiene, bolquers i roba d'abric, alhora que animem les mares a seguir donant el pit als seus nadons. Però es necessita molt més. Quants dies han de dormir els nens i nenes al fang?
 
Els infants són els que més estan patint aquesta crisi. Només en els primers anys de vida han patit més del que la majoria de nosaltres hem suportat en tota la nostra vida.
 
Els governs han de recordar la seva obligació de proporcionar vies segures per als infants que fugen de la guerra i donar-los suport amb mesures com la reunificació familiar perquè no pateixin ni un minut més.
 
Post per Rajae Msefer Berrada, representant adjunta d'UNICEF en l'Antiga República Iugoslava de Macedònia.
Relaciones

Crisi de Síria: somnis de pau

Data: 
Dij, 17/03/2016 (All day)
Actualizado el 18/03/2016 a las 22:04 |
Blanca Carazo, responsable de programes d'UNICEF Comitè Espanyol

"No és massa tard pels infants de Síria. Segueixen mantenint l'esperança d'una vida amb dignitat i possibilitats. Segueixen acaronant somnis de pau i tenen l'oportunitat de complir-los". Són paraules d'en Peter Salama, el Director Regional d'UNICEF per a l'Orient Mitjà i el Centre d'Àfrica.

Cinc anys. Cinc anys llargs de guerra, violència i privacions afectant 8,4 milions d'infants. Cinc anys llargs d'atacs en llars, escoles, parcs i hospitals.  

Cinc llargs anys de destrucció i fugida, de por. Cinc anys en els quals molts infants han hagut de créixer massa ràpid, abandonar l'escola, fugir de casa seva, treballar per mantenir la seva família...

Cinc anys. Tota la vida per a 3,7 milions d'infants sirians nascuts des de l'inici del conflicte. Infants que no han conegut un país en pau, només la guerra i la pobresa. Infants que, no obstant, també riuen, juguen, caminen, creixen, en una miraculosa mostra que, a vegades, la vida és més forta que la mort; l'esperança sobreviu tot i el dolor, i hi ha llum que segueix brillant entre la foscor.

Tot i això, els infants sirians segueixen resistint, segueixen il·lusionant-se davant de l'oportunitat d'aprendre, segueixen guardant les seves caniques com una ancla contra l'oblit, segueixent regalant-nos somriures, segueixen somniant amb una vida de pau.

Segueixen tractant de ser infants. Vulnerables però tan forts, indefensos però tan obstinats, aferrant-se a la vida, inclús entre el dolor, el rebuig i les deixalles.

CRISI DE SíRIA: SI ELLs no es rendeixen, com podriem fer-ho nosaltres?

I si ells no es rendeixen, com podriem fer-ho nosaltres? Com deixar de reclamar corredors humanitaris, de posar vacunes, de subministrar aigua, de portar medicaments, de muntar escoles? Com deixar de denunciar els atacs d'escoles, de lluitar contra el treball infantil, contra el reclutament d'indants, contra el matrimoni precoç? Com deixar de somniar, també, amb un futur en pau?  

Per aìxò d'UNICEF seguim treballant a Síria, Iraq, Líban, Jordània... Sovint és frustrant, hi ha zones en setge a les quals no podem accedir, escassegen els subministraments, assistim impotents a polítiques incompresibles, ens fan molt mal els atacs indiscriminats a escoles i hospitals, recollim testimonis estremidors. No obstant UNICEF segueix allà, seguim allà, inspirats per la resistència d'aquests infants que encara somnien en ser mestres, metges o futbolistes en un país en pau, i que mereixen una oportunitat per aconseguir-ho.

Seguim oferint a aquests infants, a quins la violència els ho ha arrabassat tant, espais educatius on aprendre a llegir i esciure, però també a conviure en pau i a compartir temors i il·lusions.

Seguim portant aigua, oferint suport psicològic, rehabilitant i construint escoles, subministrant vacunes.

Seguim millorant la vida dels infants a Síria, seguim treballant pels seus drets, per ajudar-los a créixer sans i protegits.

CRISI DE SíRIA: MéS DE 600 companys d'unicef treballen per la zona 

Més de 600 persones formant l'equip d'UNICEF a la zona, dedicats a paliar el patiment dels infants sirians. 160 companys a Síria i la resta a Jordània, Iraq, Líban y Turquia. Molts altres ho fan en els països europeus on arriben les famílies sirianes fugint de l'horror. I amb tots ells, fent possible aquella resposta, cada una de les persones, empreses o institucions que, amb el seu suport a UNICEF, mostren el seu compromís amb la pau i amb els infants sirians.

Gràcies a aquesta xarxa de solidaritat hem aconseguint:

  • Donar accés a aigua per a 7,9 milions de persones a 2015,  mitjançant la rehabilitació de sistemes d'aigua i sanejament o repartiment d'aigua en camions.
  • Pal·liar els efectes d'hivern en infants i dones distribuint mantes, roba d'hivern i aportant en metàl·lic, arribant per exemple, a 36.634 infants a Síria, 16.9956 refugiats a Iraq i més de 90.000 refugiats al Líban. En els pròxims dies s'enviarà més roba d'abric a 50.000 infants a Síria.  
  • Portar subministraments bàsics per a 32.500 persones a les ciutats en setge a Zabadani, Madaya, Foah i Kafraya en el mes de gener de 2016.
  • Enviar 6 clíniques a la regió de Daraa medicaments i productes sanitaris per atendre a 35.000 persones.

Són només alguns exemples del que hem entre tots hem aconseguit.

I seguim.

CRISI DE SíRIA: NO tenim dret a rendir-nos

Tan de bo no fes falta seguir ni un dia més, tan de bo aquest somni de pau es faci realitat molt a prop, però mentre els infants de Síria ens necessitin seguirem allà, amb ells, estiguin on estiguin.

Perquè no tenim dret a rendir-nos i si l'obligació de seguir treballant per oferir un futur a tots els infants afectats per aquest conflicte. Sho mereixen. Els hi ho devem.

Post de Blanca Carazo, responsable de programes de UNICEF Comitè Espanyol

Relaciones

Crisi de Síria: campament de Zaatari, el repte de ser quelcom més que un refugi

Data: 
Dom, 13/03/2016 (All day)
Actualizado el 17/03/2016 a las 10:41 |
Carmelo Angulo, president d'UNICEF Comitè Espanyol
Ja estem a Amman. Una ciutat en progrés constant que té una banda modern i atractiva, en un país petit (de la mida d'Andalusia) que des de la seva estabilitat juga un paper molt important de coixí a l'Orient Mitjà. Hi ha molt trànsit i estem a 70 quilòmetres de Zaatari.
 
Anem amb la Diana Valcárcel, la nostra directora de Comunicació, i l'equip de l'Àngels Barceló i la SER. Es veu un parc automobilístic modern i un urbanisme molt extens amb caràcter propi i de tons uniformes, blanquinosos i beixos, encara que irregular atès que la ciutat està plena de turons.
 
La sortida ens transporta a un paisatge més àrid, ondulat i pedregós, d'aspecte desèrtic, on sorgeixen d'aquí i d'allà edificacions dispars. Alguns controls abans del camp ens alerten que estem prop de la frontera amb Síria i en la ruta de l'Iraq, i es barregen amb tendes de fruites i verdures. Les restes de plàstic pinten els camps on les cabres pasturen al seu gust.
 
Entrem al campament amb els primers contenidors usat com a oficines. Es barregen les tendes botigues i petites edificacions d'uralita al costat d'instal·lacions de gestió del camp més grans que estan reixades. Allí apareixen els emblemes d'UNICEF per tot arreu al costat dels d'ACNUR.
 
El primer que fem és visitar una escola de nenes, gran, neta i ben organitzada on estudien alumnes de 3 a 14 anys que han nascut al camp i d'altres que van anar a l'escola a Síria i tenen records tremends de la guerra, els bombardejos i els refugis. Se les veu contentes, tot i que no felices, ja que les seves vides són precàries però somriuen perquè aprenen.
 
Els lliurem una banderola desplegable amb els missatges dels infants espanyols dirigits a elles i s'emocionen, donen les gràcies i escriuen en el llenç missatges d'agraïment. Sembla una escola espanyola de barri o d'una zona rural. Les nenes no saben on és Espanya i els expliquem que es troba a l'altra punta de la Mediterrània.
 

ZAATARI: EL MAjOR PROjECTe D'ABASTament D'AiGUA EN qualsevol CAMP DEL Món

D'allí passem al sistema d'abastament d'aigua per al camp que gestiona UNICFF i que reparteix cada dia 3 milions de litres d'aigua. Allà, l'Ahmad ens explica la complexa organització i logística que permet que 60 camions cada dia facin el repartiment amb un sofisticat sistema de dipòsits per zones i de tancs familiars. Cada persona té dret a 35 litres per dia i una mica més de 40 a l'estiu. És, segons l'Ahmad, que porta gairebé cinc anys com a encarregat, el major projecte d'abastament d'aigua en qualsevol camp del món.
 
Posteriorment ens vam traslladar a l'anomenada 'Avinguda dels Camps Elisis', un eufemisme de gairebé 2 quilòmeters de llarg en on floreixen, gairebé més que en l'esmentada avinguda de París, centenars de botigues, petites botigues de queviures i llocs de menjars. Ens fixem en una pastisseria i un petit bar on comprem dolços, que estan boníssims. Els preguntem als seus amos com van arribar a muntar els negocis i ens contesten que a través d'estalvis o petits préstecs, amb molt d'esforç. Veiem que alguns diners corren i que hi ha una certa economia i comerç que sorgeixen per microemprenendors.
 
Per fi vam visitar una escola gestionada per UNICEF i Save the Children que proporciona 'seguretat, formació i connexió' en uns barracons per a infants que no van a l'escola perquè fan petits treballs fora del camp. Aquí reben, amb el mètode Makani, educació informal, desenvolupen habilitats físiques i juguen i es connecten per Internet. A Za'atari hi ha 9 escoles i 21 centres Makani d'educació informal gestionats per Unicef, a més dels 36 espais amics de la infància on milers de nens i nenes reben educació bàsica.
 
Acabem la primera visita a Z'aatari. Ha estat intensa i commovedora. Són milers de retalls d'històries increïbles d'heroisme i supervivència i amaguen l'anhel de poder tornar a Síria quan es pugui. Quan? Mentre el procés de treva tracta de consolidar-se i la Conferència de Ginebra sobre Síria arrenca a batzegades amb la mediació de les Nacions Unides, i del meu amic Stéfano, aquí es tracta de sobreviure.
 

ZAATARI: UNA COMPLExA PASsARel·lA ENTRE EMERGèNCIA i DESenvolupament 

El camp de Zaatari sembla ja gairebé un assentament consolidat, una ciutat de 80.000 habitants que encara que no ho vulguin, té ja el repte de ser alguna cosa més que un refugi, i es planteja poder oferir alguna possibilitat d'inserció econòmica i social als seus habitants. Es tracta de la famosa i complexa passarel·la entre l'emergència i el desenvolupament. Za'atari, al final, podria acabar sent una ciutat amb edificis estables, potser envoltada de nous campaments si no es posa fi a la guerra.
 
Queda per a mi clar l'esforç sobrehumà del govern i el poble jordà que amb la seva modesta economia (5.000 euros de renda per càpita) ha respost amb una acollida descomunal i generosa. També es veu la mà solidària de les agències de cooperació i moltes ONG i governs descentralitzats que permeten compensar allà on Jordània no arriba. En aquests 5 anys de guerra, 11.000 milions de dòlars han arribat a la regió afectada per la guerra com a ajuda.
 
El Comitè Espanyol d'UNICEF ha mobilitzat gairebé tres milions d'euros per a l'emergència gràcies als nostres socis, empreses i aliats. Vull destacar les importants aportacions de la Diputació Foral de Biscaia, dels governs de Castella i Lleó, Navarra, Castella la Manxa, Balears, de les ciutats de Saragossa, Valladolid, Logronyo, etc. A Zaatari es nota la cooperació d'UNICEF i els seus tècnics, BRAVO, GRAN TREBALL, i la de moltes entitats espanyoles. Junts vam salvar vides i tractem de donar esperança als 8.400.000 infants afectats pel conflicte sirià.
 
Gràcies de tot cor. Contribueix perquè no hi hagi una generació perduda. Truca al 902 314 131 per fer-te soci o col·labora amb aquesta emergència.
 
Post escrit per Carmelo Angulo, president d'UNICEF Comitè Espanyol

 

Relaciones