Emergències

República Centreafricana: el que les fotos no veuen- Dia 2

Data: 
Dij, 17/07/2014 (All day)
28/07/2014 | Actualitzat a les 12:54h |
Marta Arias Robles, directora de Sensibilitació i Polítiques d'Infància d'UNICEF Comitè Espanyol

Post escrit per Marta Arias Robles, directora de Sensibilitació i Polítiques d'Infància d'UNICEF Comitè Espanyol

República Centreafricana és un país complex, en el qual cal interpretar molts senyals que sovint s'escapen a l'ull del nouvingut.

Aquest matí ens hem despertat amb la notícia que el centre de seguretat finalment havia autoritzat el nostre viatge a Yaloke, situat a unes tres hores i mitja amb cotxe al nord-oest de Bangui. Comencem el viatge i aviat ens va sorprendre la rapidesa amb la que anàvem avançant a causa de l'escàs trànsit. Sorprenent perquè es tracta de la principal ruta del país, la carretera de sortida a Camerun (i per tant al mar), per la qual arriben la majoria dels subministraments de la capital. A punt d'arribar a Yaloke descobrim el motiu: els camions de mercaderies han de viatjar tots junts, protegits per les forces internacionals desplegades al país, i s'havia produït un incident. Gairebé un centenar de camions detinguts durant hores havien provocat un camí estranyament buit ...

República Centreafricana: escoles tancades i nens amb por dels assalts  cerradas

Però no només faltaven els camions. Una de les imatges que recorda qualsevol viatger a l'Àfrica és la dels nens i nenes caminant sense parar al llarg de la carretera, perfectament uniformats, d'anada o de tornada a l'escola. No en vam veure ni un de sol en gairebé 7 hores de viatge. De fet només vam veure una escola amb nens en tot el camí. Com explicava ahir, la meitat d'elles romanen tancades pel conflicte, i fins i tot quan estan obertes els nens no hi van per por dels assalts que segueixen a l'ordre del dia.

Si que vam veure infants, i molts, en arribar a la ciutat. Primer a l'hospital que UNICEF recolza, on s'atén a desenes de nens i nenes afectats per desnutrició aguda severa, sovint complicada amb altres malalties com la malària, molt agressiva al país. Coneixem la Patricia, que va ingressar pesant tot just 4 quilos (el que va pesar meu fill en néixer, però ella té un any) i en només 15 dies de tractament ha recuperat el somriure i supera ja els 5 quilos i mig.

També els vam veure a la residència oficial de la sub-prefecta (alguna cosa així com la vicepresidenta regional), on s'han instal·lat més de 80 famílies musulmanes fugint dels atacs als quals estan sent sotmeses per un dels grups armats més actius en el país.

REPÚBLICA CENTReAFRICANA: EL RIsc d'epidèmies és enorme

Si ahir em va impressionar la visita al camp de l'aeroport, avui ens hem quedat esglaiats. Viuen amuntegats en condicions duríssimes, sense alternativa i gairebé sense recursos. Però enmig de la desolació, la nostra companya Christine ens va fer notar un èxit fonamental que d'altra manera ens hagués passat desapercebut: malgrat la misèria, el lloc es manté pulcrament net i les condicions higièniques són bones, gràcies entre altres coses a les dutxes i latrines d'emergència instal·lades per UNICEF i al treball de sensibilització amb els líders de la comunitat. El risc d'epidèmies és enorme si no es cuiden aquests detalls a l'extrem.

En el camí de tornada seguíem reflexionant sobre l'important que és el que no es veu, unes vegades en positiu i altres en negatiu. I pensàvem en tot el que nosaltres estem veient aquests dies,i l'enorme drama que viuen els 4 milions i mig d'habitants del país (més de la meitat nens) i el molt que costa fer-ho visible per a la resta del món. De fet, a dia d'avui UNICEF encara no ha aconseguit recaptar una tercera part dels fons que necessita aquest any per atendre les necessitats detectades. Si vols ajudar-nos a arribar a molts més nens, pots fer el teu donatiu.
Aquest pot es va publicar originalment a Elmundo.es el 17/17/14
Relaciones

Coneix-nos: Iker de Urrutia, República Centreafricana

Data: 
Dime, 16/04/2014 (All day)
25/04/2014 | Actualitzat a les 11:42h |
Iker de Urrutia, especialista en Emergències a la República Centreafricana

L'Iker de Urrutia és especialista en Emergències. 

Actualment treballa per donar resposta humanitària a les necessitats causades pel conflicte a la República Centreafricana.

"Per a mi treballar amb UNICEF és una satisfacció immensa ja que em permet veure l'impacte que tenim en la vida concreta de nens i nenes que estan patint tots els dies entre bales i detonacions enmig d'un conflicte bèl·lic".

L'Iker, bilbaí, es refereix a la situació que es viu a la República Centreafricana, on UNICEF treballa des del 1968. Actualment hi ha 144 membres d'UNICEF en diferents ciutats del país.

Ell hi és des del mes d'agost. Abans va treballar al Camerun i Haití.

República Centreafricana: 2,3 milions d'infants afectats

Quan l'Iker parla dels nens que pateixen entre bales, està pensant en els 2,3 milions de nens afectats pel conflicte a la República Centreafricana.

La violència i el reclutament forçós, a més de la manca de serveis bàsics, aliment i refugi, són els majors problemes als quals s'enfronta la infància.

Més de 625.000 persones, de les quals la meitat són infants, estan desplaçades a l'interior del país.

Gràcies al treball d'UNICEF i els seus aliats més de 183.000 persones tenen accés a aigua potable, 150.000 nens han estat vacunats contra el xarampió i 23.000 participen en programes d'aprenentatge.

Però queda molt per fer per respondre a les necessitats humanitàries de la població durant el 2014.

Per això UNICEF ha fet una crida de 45,4 milions d'euros.

Relaciones

República Centreafricana: diari de camp

Data: 
Div, 11/04/2014 (All day)
16/04/2014 | Actualitzat a les 10:01h |
Kent Page

Bloc de Kent Page, d'UNICEF a la República Centreafricana.

En els últims dies, he estat a la República Centreafricana.

La violència continua i amenaça la seguretat del poble, incloent la dels fills.

Molts infants viuen en campaments de desplaçats. He conegut diversos nens amb terribles lesions que els debiliten.

L'Amina*, de 8 anys, va rebre un tret a la part superior de la cuixa durant un atac al seu poble, a centenars de quilòmetres de la capital, Bangui, on la van dur per rebre tractament.

La seva mare i el seu pare van morir en l'atac.

Viu amb uns familiars que la van portar fins aquí, però es troben en una situació desesperada. Estan aïllats en un barri precari a Bangui, envoltats d'homes que amenacen amb matar-los a tots si no abandonen el país.

No obstant això, l'Amina no pot caminar sense l'ajuda d'unes petites crosses de plàstic.

El cap de setmana passat 3 persones van morir i 38 van resultar ferides en atacs contra dos barris de Bangui, un d'ells era el de l'Amina.

La cicatriu a la cuixa d'Amina mesura prop d'una polzada i mitja de llarg i no és estètica. Però ella sap que el veritablement important i urgent és aprendre a caminar de nou.

República centreafricana: no hi ha temps per jugar

La Sara* té 11 anys i viu en un campament de desplaçats, juntament amb milers de persones que van haver de fugir dels atacs als seus pobles i barris.

Els seus pares tracten de guanyar-se la vida fent qualsevol tasca domèstica, incloent la venda de llenya per cuinar.  Sara y su familia viven en una casa improvisada bajo un avión abandonado

La Sara sap com de dolenta és la seva situació i ajuda cada matí escombrant al voltant de la seva petita casa improvisada, feta amb llençols vells sota un avió abandonat.

Després recull la fusta i fa un petit foc per vendre cafè a altres persones desplaçades.

Renta la roba de la família en una galleda de plàstic i té cura de la seva germana petita.

És una noia seriosa i no té temps per jugar.

La Sara només vol tornar a l'escola per aprendre i així arribar a ser policia algun dia: "Així podré protegir el pare i la mare".

en Samuel, víctima de la violència del seu país

En Samuel* té 12 anys i quan me'l vaig trobar al campament de desplaçats Boy-Rabe a Bangui, els seus amics empenyien la cadira de rodes.  

Ja no pot córrer i jugar a futbol amb els altres nens, però segueix estant alegre.

En Samuel va ser greument ferit en un atac amb granades i les seves cames van ser amputades per sobre del genoll, una altra víctima innocent de la violència sense sentit que assota la República Centreafricana.

En Samuel és un noi popular. El dia que ens vam conèixer, va ser la celebració dels 3 mesos de l'espai d'aprenentatge per a desplaçats creat per UNICEF i els seus aliats locals en la comunitat de Boy-Rabe.

En Samuel i altres 1.600 nens participen al matí i a la tarda a les classes que s'imparteixen a les grans tendes de campanya subministrades per UNICEF. El cant, el ball, l'esport i l'art van ser el centre de les celebracions. En Samuel va ser ovacionat quan va participar cantant i ballant.

Samuel fue gravemente herido en un ataque y ahora vive en un campamento de desplazados

L'Amina, la Sara i en Samuel són només tres dels molts nens de la República Centreafricana que he conegut en els últims dies.

Malgrat tota la inseguretat, la incertesa i els reptes als quals s'enfronten a cada moment del dia, aspiren a la normalitat i a tenir una vida millor

UNICEF està treballant dur amb altres agències de l'ONU, amb altres ONG i amb el govern en les àrees de salut, nutrició, educació, protecció de la infància, aigua i sanejament per a tots els infants afectats.

Encara hi ha molta feina per fer: l'Amina, la Sara i en Samuel són només tres dels 2,3 milions d'infants les vides dels quals s'han vist afectades per la crisi actual i el conflicte al seu país. 

 
*Els noms són ficticis.
Relaciones

República Centreafricana: les famílies desplaçades mantenen l'esperança

Data: 
Dime, 09/04/2014 (All day)
15/04/2014 | Actualitzat a les 11:36h |
Patrick Flynn

Post de Patrick Flynn, UNICEF a la República Centreafricana.

"Van matar la meva filla, el seu marit i després el meu germà petit. Salvatgement. No es podia reconèixer el cos", diu en Nurumuhamat.

En Nurumuhamat viu amb altres 92 persones en el precari barri PK5 de Bangui. La seva germana Nasafatu està també al grup. 

601.000 persones s'han vist desplaçades per tota la República Centreafricana. Alguns s'han refugiat en cases particulars, altres han trobat una seguretat relativa als camps de desplaçats.

Els nens que viuen en el mateix recinte que en Nurumuhamat diuen: "Ens agradaria anar al Txad o Camerun."

En Nurumuhamat és de la República Centreafricana i està profundament arrelat a Bangui, la capital. No vol anar-se'n d'allà.

República Centreafricana: buscar la Seguretat en un monestir

"Les milícies van arribar, van començar a disparar a la gent i van llançar els cossos al riu. Vam haver de trucar a la Creu Roja per treure del riu els cossos dels nostres pares. Va ser terrible", diu la Marie Louise.

La Marie Louise i la seva família també han deixat casa seva a la recerca de seguretat al monestir Boy-Rabe. Allà es troben més de 37.000 persones que s'han refugiat darrere de les parets de maó vermell del monestir, en una bucòlica vessant fora de la ciutat.

Les famílies de Boy-Rabe es refugien en tendes improvisades. Han penjat cordes entre els arbres i hi han posat lones a sobre. No obstant això, les tendes no ofereixen molta privacitat ni aïllament del fred. Els nens dormen en estoretes a terra.

La Marie Louise diu que els nens estan espantats. "Fins i tot si haguessin escoles obertes, els professors tindrien por de reunir els alumnes per temor que poguessin ser assassinats", diu aquesta exmestra d'escola.

Els camps per a desplaçats, com el monestir Boy-Rabe, proporcionen la seguretat bàsica per a les persones com la Marie Louise i la seva família.

Un llarg camí per recórrer

Hi ha prop de 601.000 persones desplaçades com en Nurumuhamat i la Marie Louise i les seves famílies en tota la República Centreafricana.

UNICEF i els seus aliats estan realitzant accions per salvar vides.

149.000 infants han estat vacunats contra el xarampió. Més de 138.000 persones desplaçades tenen accés a aigua potable. I 23.000 nens participen en les activitats dels espais temporals d'aprenentatge impulsats per UNICEF.

Però encara queda un llarg camí per recórrer.

Malgrat la seva situació actual, en Nurumuhamat i la Nasafatu són optimistes. La Nasafatu confia que "tot anirà bé quan torni la pau".

"No busco venjança", diu en Nurumuhamat. "Penso en com viurem junts".

A l'altra banda de la ciutat , la Marie Louise diu: "Els nens són el futur. I hem de pensar en el fet que no estan a l'escola. Què passarà amb el nostre país si es manté aquesta situació?"

Totes les comunitats s'enfronten als desplaçaments. Els nens són els que estan exposats a un major risc.

 

Relaciones

Crisi de Síria: les vacunes arriben a les zones aïllades

Data: 
Dij, 10/04/2014 (All day)
15/04/2014 | Actualitzat a les 10:14h |

Bloc de Razan Rashidi, UNICEF a Síria.

"Una gota, dues gotes", explica una mare al costat d'un treballador del centre de salut Dahiet Qudsaya a Damasc Rural. La seva filla, de tres anys, plora pel sabor a la boca de la vacuna contra la poliomielitis, però la mare la tranquil·litza: "Ara creixeràs sana".

Més de sis mesos després de la confirmació del primer cas de pòlio a Síria, UNICEF continua donant suport als esforços per fer front al brot a tot el país.

La ronda contra la poliomielitis del mes d'abril, que va començar aquesta setmana, té com a objectiu arribar a 2,8 milions d'infants a Síria, amb especial èmfasi a les àrees de difícil accés, zones de conflicte i zones assetjades.

L'objectiu és que tots els nens siguin vacunats; dels 26 casos confirmats de poliomielitis en cinc districtes diferents, gairebé cap havia estat vacunat o no havien participat en les suficients rondes de vacunació, segons dades d'UNICEF i del Ministeri de Salut de Síria.

L'Abu Adham, un altre pare en el mateix centre de salut, està a la cua per vacunar el seu nadó i el seu fill de tres anys. "Vam fugir d'Erbeen, a Damasc Rural, fa dos anys, just abans de l'operació militar", explica. Assenyalant la nena que té en els seus braços, diu: "Hem tingut a la nostra segona filla aquí ."

Síria: vacunació a les zones de difícil accés

El mes passat , més de 75.000 infants van ser vacunats en les zones que havien estat prèviament classificades com inaccessibles.

"Alguns pares no eren conscients del brot i de la necessitat vital de la vacunació", explica un vacunador voluntari. "L'ús de les mesquites per anunciar la campanya ha estat molt útil".

UNICEF està donant suport a un pla nacional de comunicació per donar a conèixer la campanya entre els pares.

"És molt positiu veure l'augment del nombre de nens vacunats a Síria", diu Youssouf Abdel-Jelili, representant d'UNICEF al país. "Encara queda molt per fer per arribar a tots els nens".

S'estima que 104.000 infants no han estat vacunats en alguna de les cinc rondes que s'han fet fins ara, principalment a les zones est i oest de Ghouta, a Damasc Rural.

El suport de molts donants, inclosos els governs d'Alemanya i Kuwait, i del Departament per al Desenvolupament Internacional del Regne Unit (DFID), ha estat vital.

UNICEF ha proporcionat al Ministeri de Salut 15 milions de dosis de vacunes contra la poliomielitis en suport a la campanya i ha realitzat una comanda d'uns tres milions addicionals per cobrir la ronda del mes de maig.

 

Relaciones

Sudan del Sud: la tempesta perfecta

Data: 
Dil, 07/04/2014 (All day)
10/04/2014 | Actualitzat a les 15:46h |

Bloc de Ricardo Pires, UNICEF a Sudan del Sud. 

He estat al Sudan del Sud durant gairebé dues setmanes com a part de l'equip de comunicació d'UNICEF per donar suport a la resposta a la crisi, que s'ha agreujat ràpidament al país més jove del món.

Entendre el context i l'embús de l'ajuda humanitària en el terreny mai és senzill, llevat que un es submergeixi profundament en la cultura d'un país, en la seva història i la seva geografia.

La meva arribada a Juba als llocs de control militars em van donar, immediatament, una idea clara de la tensió de la situació.

Durant el trajecte de l'aeroport al meu allotjament, en un cotxe del Programa Mundial d' Aliments (PMA), els soldats ens van parar diverses vegades. Em van demanar que obrís el meu equipatge, em van preguntar quina feina faria allà i en cap moment van mostrar cap simpatia pels objectius de la meva missió.

Després d'haver estat a Zàmbia durant un mes i mig abans d'aterrar a Juba, i a causa de la meva arribada una mica turbulenta, no estava molt segur de per on començar, però només caminar pel recinte de la missió de pau de les Nacions Unides al Sudan del Sud (UNMISS) ho vaig tenir tot més clar.

Sudan del Sud: la crisi dels infants

Almenys 21.000 persones desplaçades viuen dins l'àrea de protecció civil, la majoria nens, en un espai físic que va ser dissenyat per acollir-ne la meitat. La calor de 43 graus acaba de fer-ho tot encara més aclaparador.

Immediatament vaig veure en colors vius i amb un so fort l'abast dels reptes del futur .

Sudan del Sud és la crisi dels infants. No afecta tota la població? Bé, potser sí, però aquest conflicte té moltes qüestions particulars que poden ser catastròfiques per als més vulnerables.

Els nens i les seves famílies s'enfronten a un patiment sense precedents, amb clars signes de desnutrició i de malalties greus. Per sobre de tot hi ha el conflicte.

És la tempesta perfecta.

El somni del Sudan del Sud com una nova nació corre el risc d'esdevenir un malson per als seus fills. Un dels problemes més immediats, amb l'inici de les pluges cada vegada més a prop, és la higiene als campaments. El còlera és una gran amenaça i la sospita (per sort no confirmada) dels casos a Tomping, ja ha donat l'alerta.

Vaig prendre una fotografia d'una nena jugant al voltant d'un petit estany d'aigua bruta sense ser conscient del perill al qual s'estava exposant.

La formació és la clau per prevenir un desastre, però tenint en compte l'elevat nombre de desplaçats interns, la situació és molt preocupant.

I ara la inseguretat alimentària és també una realitat imminent.

 

Relaciones

Crisi de Síria: mantenir els infants protegits de les armes

Data: 
Div, 04/04/2014 (All day)
09/04/2014 | Actualitzat a les 13:27h |

Per  Kumar M Tiku, UNICEF a Síria. 

"Manteniu-vos sempre atents a qualsevol senyal o indici que suggereixi la presència d'explosius al vostre veïnat", diu la Nahid, professora de gimnàstica en una escola de Damasc (Síria).

Un grup de 20 alumnes escolta atentament mentre la Nahid descriu els explosius i la munició sense explotar dels quals els nens han de ser conscients per romandre segurs.

La Nahid pertany al primer grup de professors de quatre províncies sirianes que va completar el curs d'UNICEF sobre educació en riscos. "Aquests infants estan exposats a explosius i bombardejos tota l'estona", declara la Nahid.

UNICEF, en col·laboració amb el Ministeri d'Educació i aliats no governamentals ha desenvolupat un programa d'educació en riscos i suport psicosocial, que arriba a 200.000 nens en escoles, clubs escolars i espais amics de la infància.

L'objectiu és proporcionar formació en riscos als nens a través del sistema escolar, establint un grup de formadors a nivell nacional i provincial. El suport cobreix la formació dels professors, el desenvolupament de materials educatius, incloent un kit del professor, i l'execució d'activitats per donar suport psicosocial als espais amics de la infància.

La Rihab, professora, diu que està feliç perquè la seva escola és de les primeres a Damasc que ha començat aquestes classes especials. El barri on es troba pateix bombardejos freqüentment. Almenys dues vegades per setmana, els morters cauen a la zona. "Just ahir, un morter va caure davant de l'escola en hores de classe", ens diu.

Durant un període de 6 mesos, cadascun dels 55 formadors serà responsable de capacitar 300 professors.

Com a part de la campanya, UNICEF treballarà amb altres ONG per difondre els materials (pòsters i fullets amb els riscos dels explosius que han quedat de la guerra) entre els infants i les comunitats de més difícil accés.

En un país devastat per un conflicte intens durant els últims 3 anys, els infants estan constantment exposats als horrors de la guerra. La Nahid diu que encara que les autoritats han posat senyals de perill en diversos llocs importants de Damasc per ajudar els ciutadans a identificar possibles riscos com artilleria sense explotar no hi ha una veritable consciència del que signifiquen aquests senyals.

Mitjançant l'ús de materials com diapositives i fotografies enganxades a les parets de l'aula, els estudiants reben un " tour visual" dels explosius que han d'evitar.

La Manal*, una estudiant de secundària, va trobar informació per comprendre com mantenir segurs els altres i a ella mateixa. "Una de les coses que vaig aprendre va ser com identificar un objecte sospitós", explica. "Llavors havia de posar un senyal al costat de l'objecte per alertar els altres que no ho toquessin, abans d'informar les autoritats i demanar-los ajuda".

 
* Els noms dels estudiants han estat canviats per protegir la seva identitat .
Relaciones

La Razan somia amb un vestit vermell

Data: 
Dij, 03/04/2014 (All day)
07/04/2014 | Actualitzat a les 10:33h |

Per Ayberk Yurtsever, d'UNICEF a Turquia.

Molts infants de Síria que van fugir del seu país van haver de sortir de casa a corre-cuita i deixar les seves pertinences més preuades enrere. Aquestes coses, un vestit, un llibre o una joguina, són ara només un record.

Però la Razan, de nou anys, no pot oblidar el seu vestit preferit. Els seus ulls brillen quan el descriu. "Era un vestit llarg", diu. "De color vermell brillant i molt elegant. Aquest vestit és el que més trobo a faltar".

La casa de la Razan a Idlib (Síria) va ser derruïda en un bombardeig. Ella i la seva família van sobreviure perquè estaven fora visitant la seva tia.

Només van ser capaços de recuperar algunes pertinences i joguines entre les ruïnes. "Vaig perdre el meu avi i el meu oncle per culpa d'aquest conflicte. El meu oncle va morir per quatre impactes de bala", afegeix.

Mentre parlàvem es feia evident que el conflicte l'ha afectat profundament. Va descriure amb un detall pertorbador per a una persona tan jove els bombardejos, els obusos, les presons i la tortura.

La Razan, els seus pares i sis germans van arribar al camp de refugiats de Sarıçam fa catorze mesos. Està a tercer de primària i de gran vol ser mestra.

La Razan va dues vegades a la setmana a un Espai Amic de la Infància d'UNICEF, on les seves activitats preferides són la pintura i jugar. També li agrada el nou aspecte del centre, que l'han acabat de pintar: "Ara és molt colorit i molt agradable. Als meus amics també els agrada molt".

Al final de la nostra conversa, posa per última vegada amb la seva germana petita per una foto i em convida a visitar-la a Síria una vegada que la guerra hagi acabat. "La nostra casa està al final d'una rampa. Vés amb compte perquè alguns nens llancen pedres des d'allà, però no t'espantis quan els vegis", diu amb un somriure.

Relaciones

Crisi de Síria: "Hem vingut a explicar la nostra història. Som víctimes."

Data: 
Dij, 27/03/2014 (All day)
01/04/2014 | Actualitzat a les 11:34h |

Post de Toby Fricker, d'UNICEF Jordània.

"Som els infants de Síria, no ens oblideu". Les seves veus omplen la tenda de campanya amb una energia que et colpeja com el vent del desert que travessa el camp de refugiats de Za'atari.
 
La Farah*, d'11 anys, és de Dera'a, al sud de Síria. Ella interpreta el paper principal en una obra de teatre que se centra en el dret a l'educació. Els nens que actuen estan en un dels 14 centres per a famílies i infants distribuïts al llarg de Za'atari, que alberga unes 90.000 persones. La meitat són nens.
 
Els centres proporcionen suport psicosocial a nens d'entre 5 i 18 anys.
 
"Hi ha guerra i destrucció per tot arreu", continua l'obra. "Els vostres somnis no es perdran. Sense educació i aprenentatge no aconseguireu la pau", és la resposta.
 
Aquestes paraules d'esperança no sempre han estat aquí. "Els primers dies parlaven i dibuixaven sang i matances. Però després d'un temps van començar a dibuixar flors", explica en Mohammad Alzzeh de Save the Children. Aquesta organització aliada gestiona el centre amb suport d'UNICEF i del fons de la Direcció General d'Ajuda Humanitària i Protecció Civil de la Comissió Europea (ECHO, per les sigles en anglès).
 
Les activitats inclouen teatre, pintura i costura, entre d'altres, i estan dissenyades per animar els nens a expressar la seva creativitat i sentiments. "Els nens se centren en alguna cosa, treballen en equip i desenvolupen els seus papers", diu Alzzeh.
 
La interacció és especialment important, ja que els joves utilitzen sovint la retirada com a mecanisme de defensa després de les horribles experiències que han patit a Síria. Molts no han vist els seus amics des que van deixar el país i establir noves relacions és essencial per reconstruir la seva confiança.
 

Temps per sanar i temp per aprendre

Quan la Farah va arribar amb la seva famlia a Jordània fa 10 mesos, li feia por fer qualsevol cosa. "Al principi tenia tanta por que ni tan sols anava a l'escola", diu. Però després de passar temps al centre, la Farah va començar a obrir-se. "Ara està disposada a aprendre i a veure noves coses", diu el seu pare, l'Abdul*.
 
El seu major alleujament és que les seves cinc filles estan fora de perill i participen en activitats infantils normals de nou, com anar a l'escola. "Mai vaig pensar que hauríem de deixar casa nostra o la ciutat, però ens atacaven. Les meves filles estaven en risc de ser segrestades o violades, així que vam marxar". L'Abdul admet que viure a Za'atari està molt allunyat de portar una vida normal i s'enfronten a molts reptes, però almenys s'han lliurat del conflicte violent.
 
"El futur serà molt millor", proclama la Farah en l'obra, com si fos un home d'Estat anunciant-ho al seu país. "És el nostre dret a rebre educació i viure en pau, com qualsevol nen del món", finalitza l'obra.
 
Amb fons d'ECHO i altres donants, més de 150.000 infants i adolescents han rebut suport psicosocial des del gener del 2013. Aquest treball de protecció és essencial per proporcionar als joves l'oportunitat de recuperar la seva Infància i evitar una generació perduda.
 
*Els noms han estat canviats per protegir les identitats.
 
Relaciones

"Vull ajudar els infants, perquè ells són el futur"

Data: 
Div, 21/03/2014 (All day)
24/03/2014 | Actualitzat a les 11:31h |

Post d'Ayberk Yurtsever, d'UNICEF a Turquia.

"El més aterridor a Síria era el so dels míssils a la nit . Teníem tanta por dels míssils teledirigits...", diu la Ghader, de 13 anys. "Van mig destruir casa nostra".

La Ghader recorda el combat al seu llogaret, prop d'Idlib, que va portar a la seva família a prendre la decisió de fugir. "El nostre llogaret va ser fortament bombardejat i desgraciadament vam perdre el nostre oncle".

La família va pensar llavors que el millor era sortir del país. "Vam sortir una nit per creuar la frontera amb Turquia. Vam trigar quatre hores en arribar, encara que sol ser un viatge d'una hora. Ens vam reunir amb un altre dels meus oncles a la frontera i ell ens va guiar al camp de refugiats d'Altnözü".

Encara que troba a faltar els seus amics i parents que es van quedar a Síria, la Ghader se sent aquí "feliç". Als matins va a l'escola. "Les matemàtiques són la meva assignatura preferida. Vull créixer i ser pediatra, perquè m'encanten els nens".

Cada dia, després de classe, la Ghader va a l'Espai Amic de la Infància del camp. "M'encanta liderar, oferir-me com a voluntària i organitzar les classes. Ens ensenyen coses molt bones i necessitem posar en pràctica el que aprenem. També m'agrada jugar i pintar, sobretot fer dibuixos de la naturalesa", explica amb un somriure.

Com a reflexió final sobre la situació al seu país, la Ghader afirma: "Si fos presidenta ajudaria la gent. Sobretot, els nens petits, perquè ells són el nostre futur. Pensaria abans d'actuar. Aconsellaria el meu poble per guiar-lo en la direcció correcta".

Relaciones