Drets de l'Infant

TOTS ELS infants MENORS DE 18 ANYS TENEN DRETS SENSE DISTINCIÓ DE RAÇA, SEXE, RELIGIÓ O PROCEDÈNCIA. 
RUMANÍA 2007: Un grupo de niños y niñas juegan en un patio de juegos en Bucarest
La Convenció sobre els Drets de l’Infant (CDI) va aportar una nova visió dels nens com a subjectes de drets que abans no existia. Els drets de la infància es basen en quatre principis fonamentals:

  • La no discriminació: tots els nens tenen els mateixos drets.
  • L’interès superior de l’infant: qualsevol decisió, llei o política que pugui afectar a la infància ha de tenir en compte què és el millor per al nen. 
  • El dret a la vida, la supervivència i el desenvolupament: tots els infants tenen dret a viure i a tenir un desenvolupament adequat. 
  • La participació: els menors d’edat tenen dret a ser consultats sobre les situacions que els afectin i a què les seves opinions siguin tingudes en compte.

Tot i que encara queden molts reptes pendents en el referent al compliment de drets, durant els més de 20 anys transcorreguts des que es va aprovar la CDI s’han aconseguit assoliments importants en diferents àmbits.

La Convenció recull en els seus 54 articles els drets de tots els infants.

 

La Convenció sobre els Drets de l’Infant

COM CANVIEN ELS drets de la convenció la vida dels infants?
A L’ÀMBIT FAMILIAR

L’article 19 de la Convenció assenyala que és obligació de l’Estat protegir els infants de totes les formes de maltractaments perpertrats per pares, mares o qualsevol altra persona(...)

Fins al moment, 14 països del món han prohibit expressament el càstig físic dins de la família, 12 d’ells després d’haver signat la Convenció.

A Espanya s’ha modificat recentment el Código Civil (Codi Civil) perquè no contempli la possibilitat que els infants puguin ser copejats pels seus pares.

a l’escola

La Convenció compromet els governs a impartir una educació obligatòria i gratuïta a tots els infants,almenys en l’ensenyament primari.

A Espanya, l’any 1990 va ampliar-se l’edat d’escolarització obligatòria fins als 16 anys i, més recentment, s’ha estès l’educació gratuïta per als infants d’entre 3 i 6 anys.

A la societat

En aquells casos en què les famílies no puguin cuidar i protegir els seus fills, o que no disposin dels mitjans per fer-ho, els governs tindran la responsabilitat d’ajudar-les o d’ocupar-se dels nens i les nenes buscant una família d’adopció o d’acollida, o una institució adequada per a ells.

A Espanya, la Ley de Protección Jurídica del Menor (Llei de Protecció Jurídica del Menor) de 1996 estableix els procediments perquè aquests processos es facin sempre tenint en compte, en primer lloc, l’interès de l’infant que serà acollit o adoptat. 

 

UNICEF i el seguiment de la Convenció